Alba Vergés recorda el '6 i 7': "Forcadell va donar veu a tothom, és fals el que diuen"

Aquest dilluns, Alba Vergés era al mateix lloc on es trobava fa quatre anys, el Parlament. La diputada republicana va ser una de les persones que va ser en els plens del 6 i 7 de setembre de 2017, en els que es van aprovar la llei de transitorietat jurídica i la llei del referèndum. Una llei que permetria convocar la votació de l'1 d'octubre. L'oposició, formada per C's -sobretot-, el PP, PSC i Catalunya Sí que es Pot va assenyalar que "es vulneraven els seus drets" i que va ser "un procediment irregular". Vergés, que ha estat consellera de Salut i que ara ocupa una vicepresidència a la mesa del Parlament, explica com van ser aquelles 40 hores de tensió màxima. I, primer de tot, trenca una llança en favor de Carme Forcadell, aleshores presidenta del Parlament: "durant aquells dos dies, ella va donar veu a tothom. Es va parar el ple moltíssimes vegades i ella garantia que cada parlamentari pogués dir la seva. No es va silenciar ningú, és fals".

Els dies més intensos

Aquell 2017, havia estat un any molt intens. El primer de Donald Trump com a president americà, l'arribada també de Macron a l'Elisi, la fuga de Neymar del Barça o els atemptats de Barcelona. De fet, el ple va ser pocs dies després d'aquests fets, que van commoure la societat catalana. Vergés comenta que "fins més enllà del 27 d'octubre van ser dies molt intensos, els més intensos que hem viscut".

Es va començar amb una petició de Marta Rovira, avui encara exiliada, per ampliar l'ordre del dia. Invocava l'article 81.3 de la normativa del Parlament, que permetia el format de debat per aquelles lleis, tot i que l'oposició afirmava que "s'eliminen tràmits parlamentaris". La diputada igualadina recorda que "ben al contrari, els que dificultaven constantment el debat eren altres forces com C's. Hi havia provocacions constants mentre intentàvem aprovar les lleis". El partit que liderava Inés Arrimadas "feia servir un llenguatge de cop d'estat".

Vergés puntualitza amb relació amb les lleis aprovades aquells dos dies que "no era necessari el vot de dos terços del Parlament. Aquesta majoria és per a altres qüestions, com una reforma del reglament o per nomenar un Síndic de Greuges, no per a una llei". Una llei, remarca, "que era per consultar al poble". Apunta que "estàvem portant a terme el que deia el nostre programa electoral, un programa que no havia estat suspès, per cert".

Aquells dos dies les relacions ja s'havien anat enverinant entre els grups, "especialment amb Ciudadanos". En alguns casos, la cosa venia de llarg. "Ens constava que ho intentarien impedir com fos, dins i fora del Parlament: ho vam veure després amb els registres a Unipost o l'actuació policial del 20 de setembre" assegura Vergés, que manifesta també: "per sobre de tot buscaven les urnes i no les van trobar". 

Les últimes hores del 7 de setembre, part de l'oposició va abandonar el Parlament. La diputada anoienca comenta que "va ser el final de dos dies molt incerts i tensos". Pel mig, el grup dels Comuns es va partir i una part es va arrenglerar amb els posicionaments de les forces independentistes (Joan Coscubiela no va deixar parlar a Salvador Giner, tal com estaria pactat). Alba Vergés conclou que "només votàvem el que havíem demanat al Congrés 18 vegades i, alguna d'aquestes, defensada per Joan Herrera d'Iniciativa".