Alcaldes ‘vitalicis’: Joan Vich i Jesús Brugués, 32 anys al capdavant de l’administració local

'Quan vam arribar a l’Ajuntament, la majoria de carrers no estaven asfaltats’ així defineix Vich el canvi que ha fet Vilanova del Camí en aquests 32 anys de democràcia, tots amb ell al capdavant de l’Ajuntament. Un cas semblant és el de Jesús Brugués, que tot i que afirma que va esdevenir alcalde per casualitat: ‘Havia d’anar de número 2 a la llista perquè un familiar que estava en l’anterior ajuntament franquista m’ho havia demanat però finalment, ell va tenir un problema familiar i em va tocar encapçalar-la’, fa 32 anys que és alcalde i mira amb satisfacció la manera com ha canviat el municipi: ‘La primera actuació que va fer l’Ajuntament democràtic va ser l’enllumenat públic i en aquesta darrera legislatura l’hem tornat a canviar’.

Després de 32 anys, continuïtat o regeneració?

Pot semblar paradoxal però ambdós alcaldes afirmen la necessitat de regeneració política. D’aquesta manera Joan Vich, que ja ha estat ratificat com a alcaldable de Vilanova, demana una legislatura més: ‘La crisi econòmica ha fet que s’enrederissin alguns dels projectes que teníem previstos i per això demanarem 4 anys més a la ciutadania per concloure el projecte’. Vich, que es considera un empleat del servei públic amb contractes de 4 anys, afirma que aquestes seran les darreres eleccions a les que es presenta. Si guanya, marxarà de l’Ajuntament de Vilanova amb 36 anys al seu darrera’. La situació de Brugués és diferent, ell afirma que està buscant algú que encapçali la llista de CIU a Castellolí però de moment encara no avança si es tornarà a presentar o no. Jesús Brugués explica que ha intentat deixar l’alcaldia en diverses ocasions però sempre hi ha hagut un motiu o altre que l’ha empès a continuar.

Tan Vich com Brugués afirmen que, malgrat que ells han estat alcaldes durant 32 anys, la regeneració ha estat assegurada perquè l’equip que els ha acompanyat sempre ha estat canviant.

Política en els ajuntaments petits: 24 hores de servei

Brugués afirma que tot ciutadà hauria de passar per l’experiència de ser alcalde o regidor d’un municipi i Joan Vich creu que els Ajuntaments són la millor escola d’un polític i afirma que tots els diputats o consellers hi haurien d’haver passat. Castellolí compta amb 650 habitants, segons Brugués fer política en un poble tan petit té coses bones: ‘Coneixes tots els ciutadans però et poden trucar un diumenge al matí perquè tenen un problema amb l’aigua o la llum’. Malgrat que Vilanova del Camí és una mica més gran, Vich explica una cosa semblant: ‘Vaig pel carrer i la gent em demana coses, ara, lamentablement, em demana feina’. Aquesta personificació és bona però segons Vich, a vegades fa es traslladin problemes polítics en l’àmbit personal: ‘Quan la família i els fills se’n ressenten es fa molt dur de suportar’.

Cada vegada més crispació

Són molts els punts en què coincideixen Brugués i Vich, i és que ambdós estan d’acord en afirmar que la crispació política ha augmentat en els darrers anys. Si bé es veritat que els casos són molt diferents –L’Ajuntament de Castellolí ha estat molts anys sense oposició fins que el conflicte de l’abocador va ser un detonant de divisió al municipi-, tan Brugués com Vich afirmen que la manera de fer política ha canviat molt: ‘Uns anys enrere, després d’un ple municipal anàvem a prendre alguna cosa tots els regidors, fóssim del color que fóssim, ara això seria impensable’, explica Vich.

A més a més, ambdós creuen que s’hauria d’imposar un sistema de llistes obertes perquè la gent pogués escollir realment el seus representants.

El finançament, el veritable problema dels municipis

Vich afirma que els Fons d’Inversió Local (FEIL) han estat l’exercici més gran de confiança de l’Estat cap als ajuntaments que s’ha fet mai. Amb aquesta afirmació reivindica el drama del finançament municipal: ‘És el principal problema dels Ajuntaments’. En la mateixa línia, Brugués titlla el sistema de finançament d’arcaic i ineficient: ‘Els Ajuntaments ja hem demostrat que sabem fer les coses, no podem estar depenent de subvencions per fer coses tan essencials com un clavegueram’. I explica que la rigidesa de l’actual sistema ofega i escanya els petits municipis.