//Plugins sense CDN ?>
En termes d’inversió real, la comarca de l’Anoia no surt beneficiada dels pressupostos presentats per la Generalitat. Amb 8.658.000 euros d’inversió s’assoleix una xifra mínima a la comarca i es registra un descens pronunciat respecte l’any 2011 quan es van invertir 32.000.000 d’Euros.
El PSC a l’Anoia ha lamentat aquestes xifres que no són definitives ja que la Generalitat les ha de presentar al Parlament de Catalunya on els diferents partits podran presentar esmenes a la totalitat. Segons Teo Romero, 1r secretari del partit a l’Anoia, una comarca tan castigada per l’Atur no pot ser oblidada com ho ha estat en aquests pressupostos. Romero recorda que la comarca ja havia patit aquest oblit abans de l’arribada del Tripartit i que va ser precisament sota el seu mandat quan es va assolir la xifra màxima d’inversió, 45.335.000 euros l’any 2006.
La dada no preocupa només en termes absoluts, pel que fa a la xifra d’inversió per habitant, l’Anoia també en surt perjudicada. Així, la quantitat assignada a la comarca representa un total de 73 euros per habitant, una xifra molt més reduïda que la mitjana catalana que se situa en els 252 euros per habitant.
Per la seva banda, Maria Senserich ha recordat que aquestes xifres fan referència a la inversió real, però encara no es coneix la inversió total que inclou partides que no fan referència a les infraestructures com benestar, sanitat, educació o cultura, partides que representen el 70% del total de la inversió.
La diputada ha fet referència, també, al forat que va quedar a la caixa després dels anys de tripartit i afirma que fa impossible que es realitzin inversions: ‘No és només a l’Anoia, no es fan inversions enlloc, i els pressupostos han suposat un descens en totes i cadascuna de les comarques de Catalunya’. La diputada assumeix la reducció però explica que l’any 2011 no és un bon referent: ‘Es va destinar molta inversió a l’Anoia per obres com l’Eix Diagonal i la Ronda Sud, que actualment ja estan acabades’.
En aquest sentit, Senserich recorda que de l’any 2009 a l’any 2010 el pressupost destinat a la comarca va passar de 38M d’euros a 50M d’euros, un augment que va suposar un 30% ja en temps de crisi: ‘De tota la Catalunya central érem els que estàvem millor en relació inversió/habitant’.
On van els diners
El PSC denuncia que, exceptuant el CAP de Masquefa, aquest any no es preveuen obres noves a l’Anoia, i explica que tot el que s’inverteix és en obres que ja estan en marxa com el Casal de la Gent Gran, les millores en l’abastament d’aigua, les obres al Milà i Fontanals i les millores en alguns polígons. També troba a faltar la inversió de recursos en projectes supramunicipals i estratègics com l’aeroport.
Amb una crisi financera sense precedents, amb la prima de risc enfilada als 500 punts, amb un país en risc de fallida intervingut per Brussel·les i manipulat per Alemanya i França, amb la caixa... Llegir més buida i endeutats fins a les celles per les negligències i despilfarros dels que ens governen, (polítics i banquers) i sobre tot, després de deixar deslocalitzar-se i tancar les empreses que donàvem estabilitat als ciutadans, ara ens queixem de les retallades per al pressupost de 2012. Però en quin país vivim?
Jo demanaria una mica de serietat i de respecte per als ciutadans que han de mantenir aquest sistema que cada dia és més insostenible i immoral.
Islàndia es un clar exemple de maduresa ciutadana, ja ens agradaria ...
Un reflex de la força de Marc Castells dins de CIU.
Amb CiU sempre hi ha menys diners per l’Anoia, això no és res nou, amb Pujol ja passaba, però em fa gràcia que ara el PSC es queixi...nomès es queixen quan són a la oposició, quan han estat... Llegir més al govern no han fet res per aquesta comarca
Ciutadans d´Aqualata
Igualada
14 de gener 2012.17:16h
Un a vagada més mirem si a mi això i a l´altre allò. Ja sabem de que es donar una mica a cadascú com per exemple: Aeroport de Lleida.
L´altre dia varem veure un reportatge, on un president... Llegir més autonòmica ( no recordem ara exactament on) que havia inaugurat un aeroport amb discurs de altes lloances. Sorprenenment, i per posar-se al carro del que ara toca, , ara diu que ell ja sabia que era un desastre de projecta, però que ell no podia dir a la seva gent que no era prudent fer això o allò.“Vivir para ver”; aquí queda demostrat que pel vot val TOT¡¡¡¡.
Cal gestionar els recursos escassos de la millor manera possible; no amb un repartiment equitatiu, de tants caps tants barrets.
Es per això, que el primer que cal es que Catalunya no sigui espoliada; amb això ja tindrem molts més recursos; i llavors mirar de gestionar-los el millor possible, amb un clar programa de prioritats.
Així posarem un exemple que està passant a la comarca, i tant de ens equivoquem; ens gastem, de moment, prop de 3 milions d´euros en un Campus Parc Motor; sense saber a qui anirà destinat, ni quins beneficis aportarà o quines pèrdues tindrà ( s’entén per les arques del Consell Comarcal de l´Anoia); esperem que no sigui con Ryan Air, que alguna entitat per venir encara demani diners. No se si la prioritats del Consell Comarcal de l´Anoia , amb 3 Milions d´Euros, eren aquestes o no ( personalment creiem que NO); no era més valent dir: “ Això NO es el que ara toca i aturar-ho?; ara bé, ja sabem allò de que renunciar a una subvenció es perd i no es pot destinar a altra cosa..¡¡¡¡; i així ”anarinant”. I repetim, tan debò anem errats , no ens cauran anells en dir: fantàstic, ens ha tocat la loteria.
El que cal es que l´ANOIA posi sobre la taula les seves reivindicacions i projectes ( recordem que no fa pas massa temps, es va presentar pla estratègic fet pel Sr. Remigi). No sabem si era el que tocava o no, però va costar els seus calers. Ara calen reivindicacions i projectes ben argumentats, sòlids, i amb futur. I anar amb ells, sota el braç, a parlar de prioritats amb la Generalitat. Segur que ens escoltaran i, dins les possibilitats i prioritats, ens hi tindran presents. O es que algú ho dubte?.Si fos així seria greu. Creim en el President.
Cert es que el recursos son pocs, ja ho hem dit i amb el espoli de Madrid encara més, però quant en hi ha pocs la feina encara cal fer-la millor.
Animem a TOTS JUNTS, deixar-nos de baralles, i anar pel que cal.
I tot i la crisis, cal ser una mica agosarat ( no massa, però si una mica) , ja que les coses van a poc a poc, hem de preparar avui el de demà; i també ens ve a la memòria allò de : “ quien no llora no mama”.