'Ara del bé comú no en parla ningú'
Jordi Pujol - Ex president de la Generalitat de Catalunya
Una entrevista d'Albert Lladó per l'ACPG
Com va influir en la seva formació la infantesa a la casa de pagès de Premià de Dalt?
Dels sis als nou anys, vaig viure tres anys seguits a Premià de Dalt. Després, fins als setze anys, hi vaig passar llargues temporades... quatre mesos a l’any, com a mínim. Per tant, no era vist com una persona forastera, sinó que estava amb la meva família, els meus avis, que eren pagesos... molt involucrats amb el poble. I, sí, aquest contacte amb la naturalesa, amb la pagesia, ha fet que moltes de les comparacions que faig servir vinguin del camp i de la manera de parlar de llavors. Ara, cal dir que jo sóc molt barceloní... vaig tenir la meva formació bàsica aquí... Però aquestes dues coses juntes, l’Eixample de Barcelona i el Premià de Dalt dels meus avis, han configurat la meva personalitat.
Va estudiar, però, en una escola alemanya...
Sí, és veritat. Vaig tenir la sort d’entrar en contacte, des de molt jove, amb les dues cultures europees més importants de llavors: l’alemanya i la francesa. Això, és clar, et permet una projecció... no quedar-se tancat. El meu pare em va apuntar a l’escola alemanya, i a la vegada vaig fer cursos a l’institut francès. Això ha fet que sigui un patriota europeu, i això li dec al meu pare, que em va orientar. Com els de la meva la meva generació, molts anys després vaig conèixer l’altra cultura important, la que avui sembla que domina: l’anglosaxona.
Parli’ns de què era Virtèlia i de les activitats a la Confraria Major de la Mare de Déu de Montserrat, de mans de mossèn Pere Llumà.
Virtèlia era una escola, a la qual no he anat mai. Però, en aquesta escola, organitzaven diverses activitats a través de la Confraria, i m’hi va portar un amic. Era un lloc de formació, d’arrel cristiana i catalanista (catalanista dels anys quaranta, o sigui, amb moltes dificultats...). M’hi vaig trobar bé i m’hi vaig quedar.
A les seves Memòries, diu que allà va aprendre el significat del concepte de lideratge, entre altres coses. Què és un líder?
Bé, vaig ser, durant tres anys, president de la Confraria (Confrare Major) i havia d’organitzar excursions, activitats... Per tant, m’havia de responsabilitzar que allò anés bé, que fos beneficiós per als nois i noies. Havies de tenir capacitat per transmetre ànims, havies de ser el primer d’arribar i l’últim de marxar... En fi, quan vas d’excursió, has de saber on vas. I has d’anar endavant de tot, o al darrera, per ajudar els que no poden seguir. Totes aquestes coses són d’un lideratge molt elemental...
Els seus principals referents polítics, els situa en Enric Prat de la Riba i el president Macià. Quines qualitats veu ens ells que no puguem extreure de Cambó o Companys, per exemple?
Cal dir que jo tinc un gran respecte per Cambó i per Companys (dos grans personatges que no podrem oblidar mai), però sí, Prat de la Riba i Macià han estat els meus referents polítics, tot i que eren molt diferents. M’ha influenciat molt aquell entusiasme de Macià, el “fervor” com deia ell, el seu patriotisme... i la idea clara de construir el país, maó a maó, de Prat de la Riba... O sigui, la capacitat de commoure d’un i la de pensar en les estructures bàsiques de l’altre.
Vostè va ser l’impulsor de l’ “Afer Galinsoga”, el seguit de campanyes, el juliol de 1959, en contra d’aquest director de La Vanguardia que, en sortir d’una missa, va dir que “tots els catalans són una merda”. I, el 19 de maig de 1960, dels “Fets de Palau” on - en presència d’uns ministres de Franco es va prohibir interpretar el Cant de la Senyera - es van llançar els pamflets escrits per vostè que li van costar un consell de guerra. Durant tot el temps de lluita clandestina, tenia la sensació que acabaria a la presó?
Tenia clar que podia passar això. Tant ho sentia que, quan em vaig declarar a la meva dona, li vaig advertir que es casava amb una persona que tenia altres inquietuds, més enllà de la família, i que el podien acabar portant a la presó. Jo no hi podia renunciar i ella, que és i era molt catalanista, ho va acceptar. Fins avui.
Finalment, va estar dos anys i mig a la presó a Saragossa, i un de confinament a Girona. Ara, amb el pas del temps, recorda més aquells mesos?
No, no especialment... Això no vol dir que no em canviés estar allà... vaig pensar, vaig escriure... i em va canviar el caràcter. Em vaig tornar més interioritzat.
El 1974, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Vostè manté a les Memòries que sempre ha sigut un partit de centreesquerra. Què li diria a la gent que el defineix com a conservador i de dreta?
Llavors, eren moments de molta agitació i de molta radicalització. Moltes de les que coses que l’esquerra deia aleshores després no les van acabar fent. Per sentit comú. I, en moltes ocasions, la conducta personal d’alguns no era la mateixa que predicaven. També hi havia manca de formació i donava la sensació que es tractava de qui la deia més grossa. D’aquesta manera, és clar, als qui teníem una actitud realista, i que no miràvem a la política en termes de fantasia, ens tatxaven de dretes. A vegades, encara ho fan.
Després de dues eleccions amb resultats poc favorables, el 1980 CiU guanya a les eleccions. Per què creu que hi va haver aquest gir a Catalunya?
La tendència era votar esquerra. Acabàvem de sortir d’una dictadura i la gent estava molt radicalitzada: o a l’esquerra o a la dreta. Nosaltres ocupàvem el centre, volíem ser el pal del paller, i la gent va entendre que per governar Catalunya s’havia de votar un partit català i de tendència indiscutiblement catalanista, de casa. Tots els pronòstics eren dolents, però vam guanyar.
A la fundació que porta el seu nom, es dedica, entre altres coses, al que ha anomenat irònicament l’IVA. Creu que hi ha una crisi de valors a la societat actual?
L’IVA són les Idees, els Valors i les Actituds. Hi ha una crisi de la cultura del respecte, de la responsabilitat. Això no és un problema únicament català però, a Catalunya, com que tenim un poder polític limitat, és molt més greu. Ara, del bé comú no en parla ningú. Si la gent no té la moral de l’esforç, si no té un projecte en comú, no anirem bé.
Altres notícies
18 Comentaris
Això és CiU i els seus amiguets...
Proposta per la piscina de Capellades pel 2010 (Ajuntament de Capellades):
Aquesta es basa en obrir només les tardes de 14 a 21h i d’un augment de quasi el... Llegir més 100% de quotes, passant aquestes a ésser només individuals, desapareixent les modalitats de familiars i mantenint-se la diferenciació per edat.
Bon comentari referent a l’impost de successions:
EL PEAJE DE LA MUERTE
En Cataluña (donde ya pagamos peajes toda la vida) lloramos DOS VECES a nuestros muertos: en el FUNERAL... y cuando... Llegir més vamos al NOTARIO (estos lo saben), estamos castigados con EL PEAJE DE LA MUERTE impuesto injusto que pagamos dos veces.
La imposición sucesoria de padres a hijos es BRUTAL, los bienes son valorados a precios reales (catastro por x) y suponen >30 % para propiedades y un 10 % de los ahorros... a pagar con apremio < 6 meses y en declaración aceptada, hasta un año... pagando los intereses ”adeudados”. Hay situaciones dramáticas, y es que vender para liquidar no siempre es deseado, fácil, posible, o inmediato
Si un enfermo retira del banco los ahorros, esto no vale pues ”al fallecer se tributará por ”lo que hubiere al fallecer o la máxima cantidad desde año y medio antes”. Esta tributación se aplica incluso a las cuentas compartidas entre cónyuges e hijos. El recaudador interviene sobre todo lo que huele a cadáver...
A alguns els roben i encara els hi veuen les gràcies.
Als catalans de classe mitja i mitja/baixa ens roben des de Madrid i des de la Generalitat de Catalunya, així es com ens ajuden als treballadors. Gràcies.
”Classe Mitjana”, llegeix: www.lavanguardia.es/lv24h/20090917/53786821808.html (un dels molts exemples)
espero que no et passi mai a tu. Segur que és un impost que afecta als rics ? Llegir i... Llegir més informar-se una mica no fa mal, vinga que tu pots, campió/ona.
Política actual de les ”esquerres progressistes” que ens governen: pujar impostos com l’IVA i d’altres que afecten a tots ... voleu dir que aquests partits que es fan dir d’esquerres no estan molt més a prop dels rics del que us penseu, em sap greu per alguns.
No és un impost de rics és un impost per fer més rics, si ho mires bé els rics no tenen aquest problema, ja saben els mecanismes per a no pagar-lo, el problema el té el que no és tan ric però... Llegir més el seu pare/avi ha aconseguit amb molt d’esforç durant tota la seva vida una propietat la qual s’ha de mal vendre perquè no pot assumir els costos de successió, no se si has vist quin és aquest cost però no és petit precisament, això fa que el ric adquireixi la propietat a un preu menor al que li costaria en estat normal. Conclusió, no ens enganyem és un impost sobre la classe mitjana/baixa no sobre la alta que afavoreix a la llarga a la classe alta, sinó pregunteu-li als vostres fills quan els hi deixeu el vostre pis (encara que no podreu xD) el qual hauran de mal vendre.
Eduard noi, si tan t’importes la classe mitja, en comptes de presumir de que els rics sabeu com trampejar per no pagar els impostos (deixant només a la classe mitja com a pagadora), i en comptes... Llegir més de passar-te el dia demanant que et treguin un impost que no deus tenir ganes de pagar, podries dedicar-te a fer campanya entre els teus amics rics sobre la necessitat de que ells paguin TOTS els seus impostos i no trampejin, no? Per que es redistribueixi la riquesa, no?
No sera que no vols que existeixi aqeust impost per no haver-te de esforçar ni a trampejar??
Es clar, resulta que els que tenen més fortunes a transmetre’s els hi hem de tenir penes....va home va.... l’impost de successions és un clar impost de rics...
Els maten en vida. Prou impost de successions !
www.lavanguardia.es/lv24h/20090917/53786821808.html
Prou Impost de Successions a Catalunya: www.nosuccessions.org
Moltes gràcies al PSC-PSOE i als ex-comunistes d’ICV per fer ”polítiques d’esquerres” que afecten a la classe mitjana...
L’impost de succesions, altrament conegut, com ”impost de la mort”.
Això que fan els del tripartit amb aquest impost només té un nom: ROBAR.
Com pot ser que amb un finançament tan i tan fantàstic que diuen que van aconseguir encara no hagin reduït aquest impost... Llegir més ?. Ah sí, i que els pares hagin de pagar la meitat dels ordinadors portàtils dels escolars, ... com no fa cap altra comunitat autònoma.
El cèntim sanitari aplicat als carburants també el paguen només els rics ? Al contrari, a ells no els hi afecta tan com als altres. Visca el govern progressista; jo també creia que el PP eren molt i molt dolents, però vec que sempre pot ser pitjor.
Les persones amb alts ingressos ja sabem com esquivar aquest impost via SICAV i altres societats; tan sols m’agrada informar a la gent treballadora (classe mitja o mitja-baixa) perquè els... Llegir més politiquets els deixin de robar tan descaradament.
Eric, a tu potser t’agrada veure com a una persona, quan se li moren els pares, fins i tot ha de demanar un crèdit (per a poder pagar l’impost en un màxim de 6 mesos si no vol pagar recàrres) per a continuar vivint a casa seva; a mi això realment em fa pena. Ja vec que hi ha gent amb uns sentiments molt solidaris.
jo, q si que soc pobre, ja em va be que et cobrin aquest impost. Una mica de redistribució de la riquesa, a mi no m’anira malament...
T’aguantes.
PROU IMPOST DE SUCCESSIONS: www.nosuccessions.org
L’impost els serveix de coartada per no haver d’exigir a l’estat que ens retorni part dels 20000 milions d’euros que ens roben per ser... Llegir més ”solidaris”. Hem de ser solidaris amb els de fora però els ciutadans catalans hem de pagar-nos-ho tot sense rebre cap solidaritat i si molts insults. Que l’estat retorni els nostres diners i així la Generalitat no tindrà excusa per cobrar-nos un impost injust, desproporcionat i que es carrega de soca-rel la tradicional figura de l’hereu simplement perquè ser hereu a la Catalunya d’avui es veure com se’t mengen el patrimoni familiar o t’obliguen a malvendre’l. No hi ha dret. A més a més això afecta bàsicament la gent de classe mitja perquè els rics tenen mil maneres d’evitar aquest impost. I per si fos poc, els teus fills hi tornaran a passar pel mateix. Cobren pel mateix de forma indefinida... impossible sortir de pobre!! una colla de lladres són.
he parlat amb el jordi pujol una vegada crec que ha fet molt per al seu pais pro no es nota per culpa del nacionalisme español i sobretot amb la taxa d’aturats que registra catalunya cada dia que... Llegir més passa.
Si no recodo malament aquest tema ja va ser jutjar i va sortir sentència (exculpatòria). Malparlar de qui ha estat imputat, encara que després s’hagi demostrat la seva innocència, no denota... Llegir més gaire personalitat ni ètica, però ja se sap que en aquest país agrada molt ...
No cal que parlem de persones (d’altres partits) que si que han fet cap a la presó en els últims anys, oi ?
Deixa el teu comentari
- 1 El Cor Exaudio farà un emotiu concert de Nadal dedicat a Míriam Soler, aquest divendres 1112 lectures
- 2 L’igualadí Marc Cortès Minguet premiat a Montcada i Reixach 740 lectures
- 3 Ja han acabat les obres dels 12 pisos de lloguer assequible del carrer Sant Carles 588 lectures
- 4 Avui la plaça de l'Ajuntament acull la celebració dels 130 anys de la Festa de Reis i la tradicional Cantada de Nadales 359 lectures
- 5 L'11457, el número de la loteria que fa 122 anys que juga el poble de Sant Guim de Freixenet i no ha tocat mai 272 lectures
- 6 La MaCa organitza un Mercat de Nadal d’art local 252 lectures
- 7 Detenen dos homes a la Llacuna per cultivar 776 plantes de marihuana en una masia 248 lectures
- 8 Aquest dissabte s'inaugura el nou element de joc infantil al Parc Central amb una xocolatada 240 lectures
- 9 Òdena reprograma la 1a edició de la Cursa i Caminada Solidària Fent Camí per baixa participació 231 lectures
- 10 Montbui aposta per la targeta moneder per dignificar l’accés a l’alimentació i reduir l’estigmatització 216 lectures
eduard
igualada
22 de setembre 2009.17:27h
Pau, aquests de CIU de Capellades es deuen haver inspirat en el ZP (pujada d’impostos indirectes en temps de crisi). Dios los cria ...