//Plugins sense CDN ?>
L'alcalde igualadí, Jordi Aymamí considera que el tema de la independència de Catalunya és un tema massa important com per gestionar-ho només des d'una decisió individual, com passa amb el cas d'Arenys. És 'una cosa de país, s'ha de fer des de les administracions nacionals'.
En aquest sentit ha recordat el procés participatiu i democràtic de les eleccions pel qual s'escullen uns representants que són els que han de prendre aquest tipus de decisions, i que per tant 'és a les eleccions on els ciutadans han de decidir'.
Aymamí, que ha mostrat el seu més ferm respecte cap als ciutadans d'Arenys i el seu dirigent, considera que no és un model que hagin de seguir altres municipis, si més no Igualada, ja que ho veu 'poc seriós i que fa un flac favor al país'. En aquest sentit ha afegit que una votació d'aquest tipus té una conseqüència directa sobre la ciutadania, 'violentar la convivència'.
Les opinions són molt diverses, com s'ha pogut llegir en aquest mateix diari arran de l'article d'opinió de Toni Olivé 'Vull que fem la consulta a Montbui'.
270 persones demanen el referèndum per Igualada
D'altra banda ja s'ha creat un grup al Facebook, amb més de 270 membres que demana una consulta sobre la independència de Catalunya a la ciutat d'Igualada. Es tracta d'un grup creat fa pocs dies i que demana des de la xarxa, que els grups municipals del consistori igualadí es posicionin sobre la consulta d'Arenys i, si 'realment defensen el dret a l'autodeterminació', moguin fitxa per fer un referèndum a Igualada.
____________________
Dimecres vinent anoiadiari·cat publicarà en exclusiva l'entrevista completa a l'alcalde de la ciutat, Jordi Aymamí.
Lo de pessetes i punyetes inclou, també, als independentistes. L’expoli, tema clau en l’independentisme, és purament economicista.
O sigui, podriem dir que l’independentisme és una utopia... Llegir més económica.
Sense allargar els arguments, segur que hi han formules no utópiques per aconsseguir menys expoli.
Es pot dir que tenen més realisme els que diuen que no portarà a rés aquest referèndum, consulta, enquesta o com es vulgui dir, popular, sinó remoure consciencies i potser ressuscitar morts –... Llegir més La Falange -. Però la qüestió no està en si la consulta és pràctica o no, sinó en el fet de poder-la convocar, com deia un: “No estoy de acuerdo con lo que dices, pero defenderé hasta la muerte tu derecho a decirlo”.
Desdramatitzant una mica, em sembla de calaix que un acte d’aquest tipus hauria de ser quelcom molt normal en una democràcia real. La pregunta és: vivim realment en una democràcia real i normal?
Jo també crec a contracor, que en les circumstancies actuals, un referèndum sobre la independència tindria unes minses possibilitats de guanyar, però també crec que si plantegéssim per exemple, una consulta sobre si la gent vol que Catalunya tingui un concert econòmic i expliquéssim les avantatges reals per la butxaca dels Catalans, les possibilitats d’èxit augmentarien exponencialment i una vegada els Catalans manegéssim i desfruitéssim de les pròpies cireres i és notés en la economia del carrer, les possibilitats de fer un pas més, serien molt mes realistes.
En fi, que per la majoria de la gent “el que no són pessetes son punyetes”, amb molt respecte pels independentistes purs, perquè les utopies també formen part de la democràcia.
Josep M.
La independència es una utopia...però potser algunes utopies valen més la pena que les mateixes realitats...
Per què sempre estem balcanitzant la política catalana ?
Penso que aquest referèndum és violentar la convivència. I no sóc ni pepero ni sociata. Però ara no és el moment de buscar encara més... Llegir més fractures socials. Sincerament, jo estic a favor de tots els referèndums, però aquest, en concret i ara, està plantejat com una bestiesa supina.
A més, tothom sap que la majoria sociològica de Catalunya està molt lluny de la independència. Fa uns anys era una quimera, i ara encara més, perquè hi ha hagut un gran mestisatge, i la nova immigració parla i pensa sobre tot en castellà. Només cal que passegeu per BCN o per l’extrarradi de BCN, o per Tarragona...La majoria parla i pensa en castellà.
Algú dels que vol el referèndum heu vist la Catalunya real ? La Igualada real que vota a l’Aymamí ? El Montbui real que vota al Teo ? La Piera real on guanya el PSC ? Quin partit mana a la Gene ? I a la Dipu ? I als principals ajuntaments de Catalunya ? Siguem seriososo, tothom sap que guanyaria el NO -entre un 60-70 per cent-.
Compteu que quan tots els andalusos, extremenys, murcians de primera o segona generació que no voten a les eleccions al Parlament vegin que Catalunya vol anar per lliure i contra Espanya es mobilitzaran en massa i l’arrassada del NO serà bestial. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques.
Crec que els quatre independentistes curts de mira el que voleu és que Catalunya sigui com Ucraïna, on hi ha una part clarament pro-russa (Donetsk) i una anti-russa (Kíev). Aquí difícilment sortiria el sí a cap capital de província. Potser a Girona i Lleida és on hi hauria més ”SI” però només comptant en cinturó vermell de BCN i al Camp de Tarragona el ”NO” arrassaria. Insisteixo, aquest referèndum és embolicar la troca.
Ara se’ls hi veu el llautó. Aquestes consultes serviran, si més no, per a que cada partit polític es posicioni sobre el tema, que ja us ho resumeixo:
PSC+PPC = franquícies espanyolistes de... Llegir més PSOE+PP
CIU+ERC = ”nacionalistes” de paraula que prioritzen pel seu status de poder. Vegi’s el cas de la ILP fa un parell de mesos on es van negar a donar cobertura a una iniciativa per l’autodeterminació, entre d’altres...
REAGRUPAMENT = moviment social i transversal català que promou la independència de Catalunya i la seva regeneració política i democràtica.
Jo ja sóc de REAGRUPAMENT, i tu?
Admiro la “coherència democràtica” de n’Aymami quan pontifica.
http://www.igualadi.com/2009/09/admiro-la-coherencia-democratica-de.html
Sobre les consideracions de l’Aymamí:
1.- És un tema de país que s’ha de gestionar des de les institucions nacionals. És cert, però aquestes no ho fan. No crec que aquest referendum vulgui... Llegir més declarar la independència sinó fer pressió des de baix perquè els de dalt es belluguin
2.- S’ha de decidir a les eleccions. Em repeteixo, aquest referèndum pretén més concienciar, pressionar o normalitzar el concepte d’independència i no pas decidir-la, declarar-la o gestionar-la.
3.- Fa un flac favor al país. Per què? Si no diu perquè no sabem que vol dir.
4.- Violentar la convivència. Si parlar d’independència porta a violentar la convivència vol dir que aquest tema és tabú. Aleshores com a polític hauria de fer una reflexió de perquè en aquest país vivim aquesta anormalitat i intentar fer alguna aportació per esmenar-la. El problema, l’error, no és el referèndum en sí ni els que l’organitzen.
5.- Criticar al missatger deu ser per amagar-se. El que tindria sentit és que el senyor Aymamí declarés si vol o no la independència. Això voldria dir ser honest i transparent i ja se sap, i aquí es demostra, que aquests conceptes es diuen en els discursos però no s’apliquen gaireré mai en política. Fa falta ser bon polític de debó per ser transparent i honest i el senyor aymamí és un bon polític mediocre que s’amaga tristement en el bla, bla, bla.
Preguntar a les ciutadanes el què opinen no és ”violentar la convivència”, és exercir el dret d’expressió i la forma de democràcia més directa.
A l’Aymamí li fa por la democràcia... Llegir més directa i participativa, ell amb la ”democràcia formal” dels partits ja en té més que suficient.
Per a comprovar com n’és de demòcrata el nostre estimat alcalde només cal veure la seva gestió en l’ampliació de les zones blaves aquest any. Per posar només un exemple de tants.
Llegint l’opinió del Toni Olivé queden clares moltes coses ... Aymamí, perquè teniu por, els espanyolistes, que parli el poble. Ai ai ai, i què s’han ha fet de les més de 10000 signatures... Llegir més en contra de les zones blaves, això té un nom que espero que no sigui com temps passats.
No pot existir error més gran que tenir carnet del PSOE (ex-PSC).
Em pregunto perquè no som independents ja...Però és clar, quan manava CiU pactaven amb Madrid, o si anem més lluny, l’any 1931 quan els d’ERC van proclamar la ”República Catalana”... Llegir més després van pactar amb el Gobierno de España... Ara aquests dos partits sembla que ens vulguin portar a la independència, quan han tingut ocasió per fer-ho de veritat sempre han fet llufa... Siusplau, dediquem-nos tots a sortir d’aquest cony de crisi, i quan s’hagi de plantejar un tema tan seriós com la independència no ho deixem en mans de qualsevol.
Lola, jo no sóc la Catalunya real? A mi m’interessa sobretot perquè crec que molts dels problemes que tu esmentes se solucionarien.
Aquest debat (referendum) interessa bàsicament a l’independentisme i a l’espanyolisme. Mentre es vagi entrant en aquest tema, la resta queda tapat.
Atur, crisi, dèficit historic, gestió... Llegir més diners públics, immigració, etc. etc., queden en segon pla (en la Catalunya mediàtica).
La Catalunya real, però, passa olímpicament del tema (al menys, segons les enquestes).
El dia que es tingui el seny de fer aquest referendum (a tot Catalunya), s’acabaran les excuses pels uns i pels altres.
Per que, tinc molt clar el resultat: 15% a favor, 85% en contra (independència)
O no? No és així la Catalunya real?
Molt d’acord amb el Pere: hi ha opcions més vàlides per aconseguir la independència. Els regidors i alcaldes que es plantegen fer aquest referèndum haurien de pressionar als dirigents dels seus... Llegir més partits perquè al seu programa electoral posessin la independència com a prioritat.
Quan veig la por que tenen m’animo, si fóssim pocs no els faria por preguntar. Això és democràcia? Anar a votar cada quatre anys i a callar. Ens hi acostem i quan siguem independents fins i tot... Llegir més l’Aymamí dirà que ell ho volia.
Salut!
Hi estic d’acord, Jo també crec que es un tema de país i que correspont al govern del país defensar una postura com aquesta. EL problema, però està en que els governants del nostre país... Llegir més (escollits democràticament) no hi estan d’acord. Per tant, mentre els habitants de catalunya segueixin donant suport majoritariament a uns partits no independentistes, a què treu ara fer un referendum per reivindicar-ho ? Es a l’hora d’escollir un govern quan s’ha d’exigir i escollir la nostra opció.
El referèndum d’Arenys no és un error; és una opció. Que no li agradi al sr Aymamí perquè ell políticament està a les antípodes (com demostra amb el tema de la bandera) és una cosa;... Llegir més desqualificar-lo n’és un altre. El 14-S Arenys continuarà amb normalitat la seva ”vida municipal”; els que volen violentar la convivència són els que ho volen prohibir.
Estem arreglats amb aquests dirigents que ”tenim”; que tenen por de donar la paraula al poble!! (sigui pel tema que sigui) Consulta a Igualada JA!
La gran majoria de governants s’esgavellen amb el temps.
Quan ja porten uns quants anys manant, cada cop els costa més d’acceptar altres opinions i acaben reclamant allò de vosaltres voteu-me... Llegir més un dia i doneu-me quatre anys per fer el que jo vulgui, i... no molesteu.
La tendència a no voler escoltar, fins i tot a voler silenciar les opinions, a mirar d’evitar que es puguin presentar alternatives sembla que s’infiltra en els nostres representants des de l’endemà del dia que els han escollit.
Crec que els avantatges d’una consulta com aquesta els ha explicat molt bé en Toni Olivé en el seu article, però en aquest cas topem amb una ja molt, massa arrelada resistència a deixar que els altres pensin, diguin, facin.
Entenc aquest ’violentar la convivència’, però de fet és el que hi ha, no? els que votarien que SÍ saben que existeix un NO i viceversa
Sembla que alguns polítics tenen por a saber què pensen els seus ciutadans. Per sort dins el partit hi ha gent que no pensa com l’Aymamí.
Pagès
Òdena
12 de setembre 2009.12:28h
Lola, tens raó. Segur que hi ha fórmules no utòpiques per aconseguir menys espoli. De fet penso que hi havia fórmules.
Jo havia deixat de costat l’opció independentista pensant que tot era... Llegir més qüestió de diners i fins a qui estaria força d’acord amb tu. El meu lema era disposar d’independència econòmica i després ja miraríem cap Europa.
Però la realitat és tossuda i ja veus què ens ha portat un nou estatut i un nou finançament. I quedi com quedi després de la sentència del constitucional la via estatutària està del tot acabada. Ja no hi ha res més a pelar.
Si fos possible tenir el mateix sistema que els bascos podria arribar a abandonar la tesi independentista. Però això no serà mai possible. El rotllo de la solidaritat que hem de tenir els catalans amb les comunitats pobres ja no s’aguanta per enlloc quan els bascos passen de la solidaritat i ningú els acusa de res. Increïble, per molt històrics que siguin els seus drets. Els feudals també tenien dret a cuixa i ningú te pebrots de mantenir-lo en un país civilitzat.
Llavors ja no hi ha altre remei que la independència. La via de demanar un sistema que no ens espolií ja no és possible i sempre ens serà negada des de les espanyes i ningú d ela resta del mon ens hi donarà suport. En canvi una via independentista, d’estat propi, ens la negaran les espanyes però tard o d’hora acabarà tenint el recolzament de la comunitat internacional i llavors Espanya ja no hi podrà fer res, i ells s’ho perdran.... i nosaltres hi guanyarem.