//Plugins sense CDN ?>
Aquest passat cap de setmana, la història de Convergència Democràtica de Catalunya es tancava per donar pas a un nou partit. CDC és el partit que ha tingut més alcaldes a l'Anoia en el període obert des de 1979 i alguns d'ells i altres representants d'aquesta marca que desapareix parlen del punt i seguit amb el Partit Demòcrata Català.
Els 42 anys de CDC acabaven aquest diumenge per donar pas al Partit Demòcrata Català. El canvi ha estat rebut amb bons ulls per la majoria de membres del partit que ha consultat Anoiadiari, per bé que hi ha reserves sobre el futur que pot tenir. La més entusiasta és la diputada al Parlament de Catalunya, Maria Senserrich, que va dirigir una de les ponències ideològiques del Congrés. Senserrich confessa que "tant 'demòcrata' com 'català' sempre he pensat que hi havien de ser, estic plenament d'acord amb el resultat". També que el partit es defineixi inequívocament com que "cerca la independència com a objectiu".
La parlamentària opina que "les decisions preses han estat creïbles i que el divendres no es triés cap nom dels que es proposaven -Més Catalunya i Catalans Convergents- demostra que les nostres bases tenen les coses clares". La votació final, entre PDC i Partit Nacional Català es va inclinar per la primera opció, amb 871 vots favorables davant 657. La votació amb els altres dos noms no es va produir. Membres del partit admeten que "no agradaven" però neguen que hi hagués qualsevol motí com van dir alguns mitjans.
Montserrat Noguera, de Sant Pere Sallavinera, l'alcaldessa més veterana d'aquest color polític, afirma que "ara passarem com a associats al PDC. Els que tinguin la quota pagada simplement s'hi hauran d'inscriure i en formaran part de manera automàtica". Noguera assegura que "no vaig poder ser al Congrés, però el vaig seguir pels mitjans. Crec que han fet una bona tria amb el nom: Partit Demòcrata Català m'agrada". Al Congrés hi havia un dels homes forts de CDC a l'Anoia, Marcel·lí Martorell, que assegura que "vaig votar a favor d'aquest nom. És inclusiu i ens pot ajudar a fer forat a les zones urbanes. Dóna un impuls a un projecte nou, que no una refundació. Ara bé, els canvis són difícils i caldrà acostumar-s'hi".
Amb més distanciament s'ho va mirar Ramon Ibàñez, el batlle de Castellfollit de Riubregós. Comenta que "no vaig poder seguir el Congrés. El nom que han triat -PDC- ja m'està bé", malgrat que no va conèixer les altres opcions que es proposaven. Escèptic es mostra un altre alcalde del nord de la comarca, el que més temps fa que ocupa el càrrec dels 33 actuals de l'Anoia: Antoni de Solà, de Pujalt. El que va ser president del Consell Comarcal els anys 90 considera que "cal deixar passar el temps. És una nova marca i si triomfa podrem dir que l'hem encertat. Però per saber-ho ara és difícil. El temps posa les coses al seu lloc".
La reacció més negativa al final de CDC i al nou naixement és la de l'alcalde de La Llacuna, Josep Parera. El que és alcalde des de fa quinze anys opina que "és molt trist" aquest final i que hauria preferit que el nou partit "tingués algunes sigles que el fessin reconeixible. Amb el nou nom tindrem problemes amb Demòcrates de Catalunya i ocasionarà molta confusió. Caldria haver trobat un nom on s'hi condensés el bagatge de CDC".