Tot i que és una iniciativa que ha partit de l'òrbita cupaire, dos centenars de càrrecs electes d'altres partits van ser a la trobada a Sants. Es va comptar amb les intervencions d'alcaldes de Junts per Catalunya i ERC, també.
El dilluns va tenir lloc una reunió de càrrecs electes de tot el Principat, una trobada centrada en trobar consensos "per l'amnistia" i "l'autodeterminació". En aquesta trobada on hi van assistir vora 300 persones es va presentar un text, la Declaració de Sants. De l'Anoia hi va acudir una desena de càrrecs electes, la majoria de la CUP, però també regidors ara sense vincles amb cap partit, com el poblatà Albert Duran. Dels tres centenars de participants, només 100 pertanyien a la CUP: hi havia regidors i alcaldes de JxCat, ERC, Podemos o Guanyem.
La trobada va tenir lloc a Sants
Albert Duran, per la seva part, comenta que "hi ha constituïda una assemblea d'electes des de fa anys, però no s'ha activat. Amb aquesta trobada volíem començar a explorar solucions davant la paràlisi de propostes. El nostre grup de treball municipal ho va tractar i vam decidir venir. És cert que pot semblar precipitat, però des del món municipal hi hem de dir alguna cosa. Vam escoltar el document inicial i ara s'ha de nodrir de les aportacions que s'hi van fer".
El regidor poblatà celebra que "en aquesta trobada es van deixar enrere vetos, va ser enriquidora i vam veure una mica de la unitat que cal, per sobre dels partits. Esperem que sigui l'inici d'alguna cosa. És el que hauria d'haver fer l'assemblea de càrrecs electes que ja hi ha constituïda des de fa anys". Entre els ponents més destacats hi havia l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), creu la reunió és "una qüestió d'emergència política necessària i bàsica davant la buidor de la sobirania del Parlament". Venturós va parlar de buscar consensos per l'amnistia per a totes les persones "represaliades políticament per l'Estat espanyol" i treballar en una taula internacional de diàleg, a més de l'exercici de l'autodeterminació. Al document, entre altres qüestions, també s'apunta a la retirada de les forces policials i cossos militars de l'Estat desplegades al país, així com la dissolució de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra, a qui assenyalen com a principals responsables de la "violència desplegada aquests dies".