TORNAR

Què hi guanyem els anoiencs amb una vegueria o altra?

Debat: 'L'Anoia i la vegueria del Penedès'

politica
Dilluns, 16 novembre 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Aquest passat divendres, una setantena de persones van assistir al debat 'L'Anoia i la vegueria del Penedès', a la sala de socis de l’Ateneu Igualadí. Els quatre ponents van coincidir en les diferents realitats que conviuen a l’Anoia, però també van defensar desitjos desiguals per a la comarca en aquesta nova organització territorial que planifica la Generalitat. A cavall entre les aspiracions identitàries i el pragmatisme, es van analitzar alguns dels problemes històrics que patim els anoiencs i en quin grau les vegueries poden afrontar-los, si bé elements com la divisió provincial o l’esperada sentència del Tribunal Constitucional van mantenir molts dubtes. El debat, doncs, sembla que continuarà.
PUBLICITAT

El vestíbul de l'Ateneu acull una exposició sobre la reivindicació de la vegueria Penedès

Mapa dels suports municipals / Plataforma per una vegueria pròpia

Prop de 70 persones van omplir la sala de socis de l'Ateneu

Quim Solé, Josep M. Torras, Francesc Puertas, Jordi Riba i Fèlix Simón

Els quatre ponents del debat 'L'Anoia i la vegueria del Penedès', organitzat per la Plataforma per una Vegueria Pròpia, van mantenir un diàleg fluid però amb posicions distants en moltes ocasions. Així, el primer en intervenir, l’historiador Josep M. Torras i Ribé, va apuntar la pregunta clau: ‘Què hi guanyem els anoiencs en una vegueria o altra? S’ha parlat molt sovint de passat i poc de present i futur’.

L’Anoia d’avui

‘Penso que nosaltres no som del Penedès ni de la Catalunya Central, perquè som perifèrics a totes les demarcacions [...] i avui l’Anoia diversa ha quallat’, va afegir Torras i Ribé. Coincidint amb ell, l’economista Joaquim Solé també va dir que l’Anoia ‘és un mal menor, una col•lecció de trossos’, però ‘no som un cas únic, i no sortir d’aquesta teoria és dolent’. Per Solé, 'el problema històric també ha estat que els anoiencs no ens hem sabut relacionar amb els nostres veïns'.

Una Anoia, segons Solé, on 'molts alcaldes tampoc saben massa quina posició adoptar malgrat mocions favorables al Penedès, i on continuem sense una posició consensuada, a remolc de les decisions dels altres'.

En un seguit d’entrevistes d'anoiadiari•cat a diferents alcaldes de la comarca, la divisió entre l’Alta Anoia que aposta per la Catalunya Central, el sud que ho fa per la vegueria Penedès, i alguns municipis com Igualada que volen formar part de la Regió 1 del Pla Territorial General de Catalunya es fa palesa. I, a diferència de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès més el Garraf, la mobilització de la societat civil anoienca en aquest debat territorial ha estat més aviat tímida, lluny d'excepcions.

L’Anoia del demà

Jordi Riba, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, va reiterar la posició del govern de l’Entesa d’apostar per la Regió 1 i respectar així la decisió de la Generalitat de contemplar set vegueries. ‘Creiem que el millor per l’Anoia és situar-se en els àmbits de desenvolupament econòmic, que avui són Barcelona i els 30 Km de costa que la rodegen’. Tot i això, Riba va destacar que ‘si algun dia s’obre la porta a una 8a vegueria, la del Penedès, el seu partit defensaria l’opció de formar-ne part. Riba també va voler aclarir que les vegueries responen més a una desconcentració administrativa que no pas a una descentralització política.

Per la seva part, l’economista Joaquim Solé va apuntar precisament els dos eixos claus del debat, la identitat i el pragmatisme, destacant d’aquest últim que és la millor fórmula territorial per prestar serveis socials allò que hauria de preocupar els anoiencs, perquè aquests ocupen un 80% del pressupost del govern català. Solé va declinar l’opció de la Regió 1 per criteris econòmics d’avui, afirmant que mantenir-se dins la Catalunya central pot acabar sent un encaix positiu per l’Anoia, especialment un cop finalitzat l’eix diagonal que ha d'acostar la comarca amb el Bages.

Fèlix Simón, portaveu de la plataforma Vegueria Penedès, després de repassar l’evolució de la seva demanda, va dir al seu torn que ‘els ciutadans del Penedès no som ningú per dir on ha d’anar l’Anoia, sinó que volem oferir una alternativa per solucionar el malestar de molts anoiencs que no volen formar part de la Catalunya Central’.

Per Simón, el suport de 23 ajuntaments de la comarca a sumar-se a la Vegueria Penedès és prou clar en aquest sentit, perquè han vist que les afinitats amb amb les tres comarques que volen aquesta són notables, i la complementarietat podria ser positiva. A més, lluny d’utopies, el portaveu va destacar que el Penedès és ja molt a prop de ser considerat un àmbit funcional, amb continguts jurídics propis i el pas previ per configurar una vegueria, en la revisió del Pla Territorial General de Catalunya que la Generalitat ha començat a revisar aquesta mateixa setmana.

Amenaces diverses

En resposta al portaveu de la plataforma, JoaQuim Solé va dir que ‘els ciutadans hem d’opinar, però tampoc podem decidir cada territori pel seu compte, perquè és la Generalitat qui a de tenir la responsabilitat de decidir a partir de la visió general i l’interès comú.

Però tan la divisió provincial com la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut, que inclou les vegueries, amenacen la capacitat de la Generalitat per decidir. En primer lloc, la possibilitat que les comarques d’una mateixa vegueria pertanyin a diferents províncies –com el cas del Garraf d’entrar a la del Penedès- sembla difícil de prosperar, per la l’actual llei electoral i resta de la legislació estatal. Però, fins i tot, com Torras i Ribé va apuntar, el propi TC podria anar més enllà i ‘tombar’ l’existència mateixa de les vegueries.


2 Comentaris

I

Ignasi

Òdena

16 de novembre 2009.21:36h

Respondre

Òdena bé, gràcies Eric. Però no anava de vegueries això ?

e

eRIC

Igualada

16 de novembre 2009.20:05h

Respondre

Segons ha dit avui la Sindicatura de Comptes ”només 200 ajuntaments els hi han presentat els comptes del 2008”. Què tal per Igualada ? i Òdena ?
(Catalunya té vora de 950 municipis)

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.