TORNAR

El Parlament vota avui la vegueria que modificarà la comarca

Copons estudia quina ha de ser la seva adscripció en el marc territorial nou

politica
Dimecres, 8 febrer 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Una dècada de reivindicacions del territori penedesenc conclouen avui amb la votació de la modificació de la Llei de Vegueries. Una modificació que implica la vuitena vegueria, la del Penedès, que inclou 25 municipis de l'Anoia, per bé que alguns, com Copons, demanen més informació sobre el que pot comportar la nova distribució.

El ple del Parlament debatrà i aprovarà aquesta tarda la Llei de Vegueries. En concret, la seva modificació per donar cabuda a una vuitena demarcació d'aquest tipus, el Penedès. Aquesta vegueria -una vegada es pugui desplegar la llei, ara suspesa pel Tribunal Constitucional- comportarà la creació d'un ens supracomarcal que com és sabut engloba uns 25 municipis de la comarca. La concepció de les vegueries fa que una comarca no pugui estar partida o adscrita a dues vegueries diferents i certificarà la partició de l'Anoia. Fins i tot abans que sorgís l'Alta Segarra com a comarca. Amb tot, el període durant el qual el tràmit s'ha gestat ha fet que alguns municipis es repensin la seva situació, com és el cas de Copons. El seu alcalde, Francesc Salamé, demana "temps i informació" per decidir l'adscripció territorial.

Salamé explica que "no se'ns ha explicat bé què comporta estar en una o altra vegueria. Copons va votar una moció fa molts anys favorable a la vegueria Penedès, però no era més que això. Volem saber bé quines avantatges significarà. Avui seré al Parlament, perquè és una decisió important i abans de prendre-la, cal saber com ens afectarà". La veïna Veciana ja va canviar de parer fa pocs anys i es va posicionar per la Vegueria Central. Només un dels municipis de la C-1412 s'ha declarat encara favorable al Penedès, Rubió. El seu alcalde, Miquel Archela, comenta que "la nostra posició és on vagi Igualada, on hi tenim tots els serveis". 

La diputada igualadina de Junts pel Sí, Maria Senserrich, respon a la petició de Copons que "ja es va decidir en el seu moment quins eren els límits de les vegueries i els àmbits", quan es va començar a treballar per l'àmbit Penedès, però obre la porta a canviar-ho si es sol·licités tot i que "caldria canviar de nou la llei". Senserrich aclareix que "ara mateix, a nivell de delegat encara depenem de la Catalunya Central i és cosa del Govern activar les delegacions". De moment, s'està redactant el pla parcial urbanístic de l'Àmbit Penedès que estarà conclòs a finals d'any.

La darrera sessió del DdD, amb Oriol Nel·lo, dedicada a les vegueriesLa llei no preveu que una comarca pugui estar partida en dues vegueries (amb els àmbits, la situació és diferent) cosa que significaria partir l'Anoia: "el text no contempla que una comarca pugui estar a dues vegueries" admet Senserrich. De tota manera, també ara mateix, la llei veguerial, suspesa pel TC, és "una declaració d'intencions".

El debat territorial

El posicionament de l'Anoia en aquest trencaclosques de vuit vegueries ha estat un debat recorrent els darrers anys. Justament fa unes setmanes, Dimarts de Diàlegs, l'espai de debat de l'Ateneu, va tractar aquest tema. El convidat va ser el geògraf Oriol Nel·lo va concretar que "per veure què li convé a Igualada, essencialment, caldria respondre el per què voldria cada una d'aquestes vegueries. Em fa la impressió que massa sovint s'ha començat el debat pel mapa i no tant pel contingut. Què vol posar Igualada dins el continent? Cada una de les seves estratègies té els seus avantatges i inconvenients però el més important és saber: Què ha de ser Igualada? Què ha de ser la Conca d'Òdena? Què ha de ser l'Anoia? I en funció d'això estarà en millors condicions de respondre on anar".

El Doctor en Geografia va afegir que "la resposta del mapa és una identitat de defensa i cal passar a una identitat de projecte. I en funció d'això saber amb qui li convé, a la ciutat i a la comarca, aliar-se i en quins àmbits". També va apuntar que "es pot jugar als tres àmbits  a la vegada i que la ciutat estableixi diveres relacions tot funcionant en xarxa depenent dels interessos que vulgui defensar en cada una d'ells. Però per fer això encara és més important tenir, primer, un projecte".

Entre el públic s'hi trobava Fèlix Simon, cap visible de la demanda de la Vegueria del Penedès, que va exposar que malgrat l'adhesió de bona part de l'Anoia a la reivindicació "és hora encara que hi hagi representants polítics de la comarca a les taules de treball que estem fent". Fins al moment, encara no ha transcendit quin calendari hi ha pel desplegament de l'àmbit i les possibles delegacions.


1 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

8 de febrer 2017.12:11h

Respondre

En l’esmentat debat de DIMARTS DE DIÀLEG, es va posar en evidència de que el procés seguit per adherir-se a la Vegueria del Penedès estava molt lluny de la racionalitat del estudi previ... Llegir més que recomanava Oriol Nel.lo, i del qual estic plenament d’acord, així com de donar més informació i participació a la població.

Si per manca de lideratge no hem sigut capaços de plantejar I donar solució a la conurbanització de la GRAN IGUALADA, difilment donarem resposta a la vertebració de la comarca, que resultarà trinxadai ben tocada.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.