Els polítics igualadins es manifestaran sota lemes diferents

Durant aquest dies previs a l’11 de setembre, anoiadiari.cat ha parlat amb diversos polítics d’Igualada per saber si assistiran o no a la manifestació convocada per l’Assamblea Nacional Catalana a Barcelona, i la gran majoria han respost que sí.

És el cas de l’alcalde Marc Castells, que hi assistirà ‘com a membre de CDC’ i per que ‘aquesta manifestació visualitzarà el què ha de ser el futur del nostre govern’. Respecte la decisió d’Artur Mas de no anar a la marxa, Castells afirma que ‘és una decisió encertada per que és el poble que s’ha de manifestar’. Per Castells ‘com més poble es manifesti, més bé ho tindrà Mas per defensar els interessos del país’.

Pel que fa als regidors del govern igualadí, la majoria han assegurat que aniran a la manifestació, i pel que respecte als grups de l’oposició, hi ha diverses opcions.

Jordi Riba, del PSC afirma que hi anirà ‘sense cap mena de dubte’, en canvi, Joan Agramunt, del PP, diu que ‘per motius personals no hi assistirà’. Tampoc hi serà el diputat Pere Calbó, per que ‘el missatge d’independència de la manifestació no el comparteixo, encara que l’accepto’. Calbó apunta que on sí que anirà com a parlamentari és a l’ofrena floral a Rafael de Casanova i a l’acte institucional.

Montserrat Mateu d’Iniciativa no sap si anirà a Barcelona, en canvi Robert Hernando, de PxC, assegura que no hi assistirà per que ‘nosaltres som catalanistes i no independentistes’.

Pacte Fiscal o independència?

La manifestació demana la independència, així ho diu el lema ‘Catalunya, nou Estat d'Europa’, però hi ha qui anirà a l’acte sota altres lemes.

L’alcalde Marc Castells, el Regidor d'Urbanisme i Mobilitat, Jordi Pont, i la diputada al Parlament, Maria Senserrich, entre altres, demanaran clarament pacte fiscal per que ‘les coses s’han de fer pas a pas’. Segons Castells ‘per tenir independència primer hem de tenir hisenda pròpia’ i per això Maria Senserrich afirma que ‘cal fer les coses amb ordre, és a dir primer pacte fiscal i a la transicio nacional ja veurem quan hi arribarem’.

Qui sí que demanarà 'sense cap dubte' la independència és el Tinent Alcalde d'Hisenda i Interior, Jordi Segura, ‘per què així ho diu el lema de la manifestació’. En aquest línia es manifesta Joan Requesens, Regidor de Joventut i Cooperació, que demanarà 'la independència igual que els últims 15 anys que hi he anat'.

Montserrat Mateu, d'ICV, tot i no saber si anirà o no a la manifestació, opina que si hi va serà sota el lema 'Pel dreta a decidir. Davant l'Estat i els mercats no a les retallades de Mas i Rajoy'. I és que encara que la manifestació es convoqui per demanar la independència, 'l'acte aplegarà molta gent de sensibilitats molt diferents que sortiran al carrer per reivindicar la sobirania davant els mercats i denunciar les retallades'.

Un abans i un després?

La manifestació de l'11S d'aquest any es preveu que serà multitudinària, recordant a la que es va celebrar el 10J. Molts pensen que el clam de milers de catalans marcarà un abans i un després.

Joan Requesens manifesta amb fermesa no tenir cap dubte que serà un acte que 'marcarà la nostra història'. Jord Segura apunta que de ben segur 'farà avançar el país endavant i que serà un reflex del que vol la societat catalana'. Més prudent es mostra Maria Senserrich qui utilitza el condicional a l'hora de dir que 'hauria de marcar un abans i un després'.

Per Robert Hernando, la manifestació serà 'significativa, però tinc dubtes que marqui res'. Hernando considera que CIU es posiciona sota el lema de la independència 'per que volen el pacte fiscal', però 'un cop ho hagin aconseguit deixaran el missatge independentista i seguiran pactant amb qui governi a Madrid'.

Finalment el diputat popular Pere Calbó es mostra escèptic en què la manifestació marqui un abans i un després en la història de Catalunya i apunta que 'si realment la manifestació té un transgressió això es notarà en les pròximes eleccions'. Amb això Calbó vol recordar que 'abans del 10J, el PP era la quarta força política a Catalunya, i després de la gran manifestació en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el partit popular va passar a ser el tercer partit més votat'.