El PP fa turisme a l'Alta Anoia

"No el coneixem". Aquesta és la resposta sobre la majoria dels candidats del Partit Popular als municipis de les àrees rurals de l'Anoia, especialment al nord. La formació conservadora ha presentat llistes a 29 dels 33 municipis de la comarca. Dues poblacions més que CiU, que és el partit que ostenta més alcaldies. Malgrat que Enric Millo, portaveu del PP negava que hi hagués les anomenades "llistes fantasma" i adduïa que es tracta de candidats de fora que es presenten perquè els "veïns tenen por de represàlies si es presenten amb nosaltres", també hi poden haver altres motius. Per exemple, si s'assegura un 50% de candidatures en una demarcació provincial, es reben 150.000 euros de subvencions. El cas és que els populars han presentat llistes a Sant Pere Sallavinera, Sant Martí de Sesgueioles, Argençola, Els Prats de Rei, Castellfollit de Riubregós amb persones d'altres àrees de Catalunya o d'altres punts de l'Estat.

L'alcaldessa de Sant Pere Sallavinera, Montserrat Noguera, tindrà dues rivals. Una, Terència Torra Montraveta, d'Acord Municipal; l'altra, Cristina Griéguez, veïna de L'Hospitalet de Llobregat: "no sé si ha vingut de visita a alguna casa rural d'aquí, però el fet és que no la coneix ningú". Noguera creu que "serà molt difícil que entri, però si ha de venir a un ple no tinc clar si sabrà arribar a Sant Pere Sallavinera". Un cas molt similar és el de Sant Martí Sesgueioles, on l'alcalde republicà Jesús Torrens i la seva llista tenen competència també amb una candidatura del PP farcida de noms de fora del poble. Oscar Lupiáñez, de Nuevas Generaciones de l'àrea de Barcelona, encapçala la llista. "És una pràctica habitual del PP" assegura Torrens, que recorda "aquí ho han fet altres cops. Poden treure uns quants vots, de gent que tot i no ser del PP poden recolzar-los. Per exemple, com a vot de càstig davant un ajuntament independentista com el nostre". Torrens avança que "farem campanya perquè hom sàpiga que no coneixen res del nostre poble". 

No es preveu que hi pugui haver cap regidor del PP a Argençola, tampoc, pero se'l podrà votar. De José Manuel Martínez Torres "ningú m'ha sabut dir de quina part del poble és ni si ha vingut mai" assegura el batlle Ton Lloret, ecosocialista. El 2007 ja hi va haver una llista popular que "en aquella ocasió eren quatre persones... només una amb relació amb el poble. I de les altres tres, n'hi havia una de Múrcia". En els pobles de menys de 250 habitants, l'obtenció de la plaça de regidor depèn dels vots que treguin les altres opcions. I aquest és el cas d'Argençola. Bellprat, amb menys de 100 habitants, té sols tres regidors per repartir i un candidat del PP també: Javier Pérez Ponce. Carles Pol, el candidat d'Acord Municipal i actual alcalde, s'ho pren en broma i comenta que "és habitual que hi hagi candidatures satèl·lit. Em fa l'efecte que és de molt lluny, per tant, podria estar bé que tinguéssim un ple cada setmana i que hagi de venir".

Un altre cas és la candidata del PP a Miralles, Rosío Pairazamán Pinedo, tampoc sense veinatge conegut al municipi, i que per bé que nascuda a Perú viu a Barcelona des de fa dues dècades. La curiositat és que Pairamazán està nominada com a 'Mujer Latina Trabajadora' 2015, en un concurs que organitza el Centro Peruano de Barcelona el Dia Internacional de la Dona. A Capellades, el cap de llista del PP és Xavier Jiménez Pasamonte -de Nuevas Generaciones a l'Hospitalet-, que en declaracions a Rac1 ha explicat que no resideix al municipi "però hi tinc una casa i hi estiuejo".

Una quinzena de candidatures autòctones

Respecte les presumptes "llistes fantasma" del PP, el candidat igualadí Joan Agramunt, ha assegurat que "com a mínim els primers de cada candidatura del partit popular de l'Anoia, en una quinzena de llistes, són realment persones autòctones del municipi en qüestió". En segon lloc, Agramunt ha admès que "a vegades, davant la poca implantació de partit, s'hi posen persones d'altres municipis". El popular ha posat l’exemple de Capellades: "el nostre candidat no viu a Capellades però hi té una relació familiar i a més a més ha estiuejat tota la vida al poble, vol dir que hi ha un vincle". Apunta que "ara, ja se sap que les formacions polítiques computen la suma de vots en aquest cas als diferents municipis. Hi ha uns ingressos per cada vot i computen per altres administracions superiors".