El PSC presenta a Igualada l'Informe Social 2013. Atur, pobresa, i desigualtats a Catalunya'

Entre el públic assistent, representants d’àmbits social de la ciutat i persones interessades en aquesta temàtica.

L’acte va ser obert per Pilar Salat, la qual va comentar alguns casos reals existents a la comarca sobre pobresa i desigualtats, on es posaven de manifest l’existent i creixent malnutrició infantil o també els creixents casos de pobresa energètica i de depressions; sobre això últim, va comentar com els problemes de salut mental estan tenint un repunt molt important, desbordant els serveis de salut públics existents.

Seguidament, Raul Izquierdo i Sílvia Dotras van fer un repàs d’algunes de les dades més destacades que inclou l’informe. Així, Izquierdo va comentar com amb l’informe es pretén analitzar els indicadors de la pobresa a través de la desigualtat social. Així, es pot veure com hi ha col·lectius com les dones o els joves (el nou rostre de la pobresa a Catalunya) són dels més impactats per la crisi social i econòmica; així, amb un 20 % de pobresa a Catalunya, els joves en risc de pobresa és un 30 % i pels immigrants és del 50 %.

Amb tot, es comprova que aquests temes tenen poc ressò mediàtic, quan en veritat interessa més del que pensem. També, es comprova que el fet de tenir ocupabilitat elevada o major formació ja no esdevé una garantia d’evitar caure en la pobresa; això contrasta amb el fet que mentre el 2007 les rendes més altes cobraven 7 vegades més que les més pobres, el 2011 aquesta proporció és de fins a 15 vegades.

Un dels aspectes que es conclou és que seria necessari un estat del benestar més incisiu. Dotras va comentar algunes dades concretes, com que el 40 % de la població no pot afrontar una despesa imprevista, que des del 2008 al 2012 s’ha doblat el percentatge de població (10%) que no es poden posar la calefacció o com està havent-hi una prolongació de les situacions de difucultat (2 de cada 3 aturats no reben prestacions).

També va fer menció a la participació política, on s’ha comprovat com hi ha una diferència de fins a 14 punts entre les poblacions amb més renda i les de menys renda (amb més participació a les zones de renda més alta), i comprovant que en les zones de renda més baixa només 1 de cada 2 censats vota.

Finalment, Eva Granados va fer una valoració global de l’informe. Així, l’informe constata un empobriment generalitzat del país i un creixement de les desigualtats, i això s’ha pogut fer amb un panel d’indicadors per veure l’estat social del país. Mostra de la necessitat de parlar d’aquests temes va ser la celebració recentment d’un Ple Monogràfic sobre la pobresa al Parlament de Catalunya, a instàncies del PSC, ICV i la CUP; amb tot, s’ha constatat la situació objectiva de les necessitats, però no hi ha hagut respostes a l’alçada.

El PSC porta treballant aquests temes des de fa temps, tenint com a hashtag o lema #dretsinocaritat , ja que l’objectiu és evitar que es substitueixi l’estat del benestar per la caritat. Mostra d’aquesta tendència cap a la caritat és una certa sensació de retorn al passat, amb models familiars que releguen la dona a cuidar els fills i els avis. Per això, cal continuar treballant per evitar que es desmunti l’estat del benestar ja que actualment no està assegurat que es mantingui.

Seguidament, va haver-hi un enriquidor debat entre el públic on es va fer palesa la necessitat de continuar treballant aquests temes, fent-los visibles, tenir atenció amb alguns col·lectius específics com els gitanos, i que s’ha de renovar la democràcia per poder-hi fer front; per això s’ha de prioritzar l’educació com a eina per fer una població crítica, però es va constatar com mentre a Andalusia avaluen les competències socials i ciutadanes dels alumnes a Catalunya no.

Per això, l’escola ha de ser un motor d’integració, d’educació i no d’ensenyament. Es va constatar com l’origen de la pobresa és la desigualtat i no al revés, i que no podem tenir com a polítiques socials del govern de la Generalitat la Marató de la Pobresa i la Grossa de Nadal. Calen noves polítiques, tenint en compte com cada vegada les decisions vénen de més lluny però no impedeix que es pugui actuar localment.