Alguns mites falsos sobre la pràctica o meditació Mindfulness

Sabem que per cuidar la nostra ment i carregar piles, és clau fer exercici físic, cuidar l'alimentació i dormir de forma suficient, de forma regular. Hi ha un quart aspecte que no tenim tant present, i que és, dedicar temps a l'autoconeixement i a la presa de consciència del nostre diàleg intern, per convertir la nostra ment en la nostra millor aliada.

Una de les moltes formes de fer-ho, és practicar l'atenció al moment present, a través de la meditació Mindfulness.

El seu màxim difusor a Occident, en Jon Kabat-Zinn, defineix el Mindfuless com "l'acció de posar l'atenció de forma intencionada en allò que està passant, mentre està passant i sense judicis". Avui voldria parlar del què és i què no és la meditació Mindfulness, a partir de les preguntes que sovint em plantegen les persones que es proposen començar a practicar el Mindfulness.

Algunes creences o mites falsos de la meditació Mindfulness

· És observar allò que passa ara mateix. No és deixar la ment en blanc ni eliminar els pensaments.
És entrenar la ment a “adonar-te” que ha arribat un pensament, una sensació, una imatge… observar-lo sense jutjar ni rebutjar, i de manera intencionada triar tornar l’atenció a un punt concret: a la respiració, sensacions, estímuls… segons sigui el nostre punt de focalització triat en iniciar cada pràctica. És respondre a les situacions de forma conscient, deixant d'anar en pilot automàtic.

· És entrenar l’atenció. No és misticisme ni relaxació.
És una meditació laica del tipus "atencional" per a entrenar la ment, amb fonaments científics, i permet enfortir el “múscul de l’atenció” per a observar el que ens passa dins i el que passa fora, amb més perspectiva. A conseqüència de la pràctica del Mindfulness, es produeix l'activació del sistema parasimpàtic i això té impacte en la relaxació de la ment i del cos. La relaxació, doncs, no és l'objectiu de la pràctica sinó que és una conseqüència.

· És una actitud, una forma d'afrontar les situacions diàries, més enllà de meditar.
Va més enllà de la meditació formal. Parlem de meditació formal quan ens asseiem a meditar de manera intencionada i dedicar-li un temps determinat. Més enllà dels moments de pràctica de meditació, implica una actitud davant la vida: amb intenció amable, conscient, compassiva, curiosa, sense judicis, amb acceptació i amb confiança. Amb la pràctica regular, hi ha diversos canvis en les connexions neuronals, que contribueixen a una vida més conscient i serena.

· No és una “solució” miraculosa per a tothom ni per tot.
La meditació és molt beneficiosa per a una ment sana i equilibrada, tal com ha demostrat la ciència i, com pot constatar qualsevol persona quan la practica amb regularitat.
Hi ha situacions on és necessari combinar-la amb altres disciplines psicològiques cognitives o terapèutiques, a través de l’acompanyament d’un/a professional. En alguns casos, és un bon aliat com a complement a un procés terapèutic, i en uns altres, pot no ser-ho. En alguns tractaments psicològics o psiquiàtrics, pot ser totalment contraproduent, per això és molt important consultar amb el/la professional en quins casos és adient practicar-ho i en quins no.

· És observar i acceptar les emocions, no controlar-les.
A través del Mindfulness, aprens a observar el que sents, sense negar-ho i a partir d’aquí, poder decidir com vols o pots actuar. Ajuda a millorar l’autoregulació emocional, gràcies a un millor domini dels pensaments.

· És una carrera de fons, no és un esprint.
Cada vegada que fas una pràctica de meditació Mindfulness, produeix sensació de benestar i relaxació, i a més, està comprovat científicament que, durant les següents dues hores té un efecte beneficiós en l'estat anímic i mental. Ara bé, perquè realment tingui beneficis profunds en el cervell i en la nostra manera de respondre a les situacions inesperades o estressants, és necessari practicar cada dia. Idealment, entre 15 i 25 minuts. Sembla fàcil i no ho és, ja que requereix un esforç. Igual que en l’exercici físic, la clau dels seus beneficis està en la pràctica regular.

7. És acceptar la vida tal com és, més enllà del "positivisme".
Amb coses bones i coses menys bones. És aprendre a acceptar allò que no podem canviar, i centrar la nostra atenció i acció en allò que sí que podem. És aprendre l’art de viure conscientment, amb major perspectiva, per a poder afrontar els reptes de la vida de forma més serena.

Com deia Sèneca, "Si vols saber què necessites realment, pregunta-li al silenci". En un entorn tan accelerat i incert com l'actual, connectar de tant en tant amb el silenci i la pau interna, és cada vegada més necessari.

_____