10.000 soldats russos

“La información aparecida en los medios españoles sobre la llegada de 10 mil soldados rusos a Cataluña está incompleta. Hace falta añadir dos ceros al número de soldados y lo más impactante de toda esta conspiración: las tropas deberían ser transportadas por aviones Moscay Chato ensamblados en Cataluña durante la Guerra Civil y escondidas en un lugar seguro de la Cierra Catalana hasta recibir a través de estas publicaciones la orden cifrada de actuar.” Així, amb ironia, responia l’ambaixada de Rússia a Espanya, a través del seu perfil a Twitter, a la informació que apareix als escrits d’acusació judicials de l’operació Volhov, que impliquen alguns detinguts —entre els quals l’empresari Oriol Soler— en una presumpta trama amb el govern de Putin per donar suport a l’independentisme català. Segons la interlocutòria, el 2017 Rússia hauria ofert al president Carles Puigdemont pagar tot el deute de Catalunya i disposar de 10.000 soldats per defensar el país. “La tardor del 2017 Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt d’haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats. En cas d’haver acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l’Estat amb un incert nombre de víctimes mortals”, recull la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’AnoiaDiari.

Si no fos perquè hi va haver 21 detencions —amb tres igualadins inclosos— i 21 famílies afectades, la lectura dels escrits d’acusació podrien fer riure i la situació semblaria un acudit, com la resposta de l’ambaixada russa, que ridiculitza el muntatge de la Guàrdia Civil contra l’independentisme català. De fet, durant l’escorcoll al domicili de Soler a Igualada, l’advocat Benet Salellas va qualificar els arguments del jutge de “kafkians”.

Pocs minuts després de l’entrada de la Guàrdia Civil al domicili d’Oriol Soler, Marina Llansana explicava a l’Anoiadiari que la relació d’indicis que van llegir al detingut per procedir a l’escorcoll “no tenen cap fonament, no s’aguanten per enlloc. L’únic que tenen és un viatge que va fer fa dos anys amb la seva filla petita, de vacances, a Rússia. Cada any fa un viatge amb un dels fills!”, exclamava.

En la seva investigació, la Guàrdia Civil sumava a aquest viatge la visita que el mateix any, concretament el mes de novembre l’empresari va fer a Julian Assange, reclòs a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Segons l’escrit del jutge “aquella reunió s’emmarca en l’estratègia de desinformació i desestabilització en la qual també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre la Unió Europea, a tocar del col·lapse, principal missatge dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin: Russia Today i Sputnik”. I afegeix que “l’editora en cap d’aquests mitjans i persona pròxima a Valdimir Putin, Margarita Simonyan, també és editora, precisament, de Julian Assange i Edward Snowden”.

Segons els escrits acusatoris, “l’estratègia coordinada de comunicació que es va activar durant el referèndum, en la qual van participar Soler i Assange, va respondre a la combinació de diferents instruments: ús de xarxes socials, tuits de Julian Assange  i Edward Snowden, les fàbriques de la web respecte dels mitjans russos Sputnik i Russia Today i els mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats, en què participa Oriol Soler”.

Puigdemont “es va cagar a les calces”

La investigació, batejada curiosament amb el nom d’operació Vólkhov, s’ha estat cuinant els darrers divuit mesos sota la direcció del magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, i té l’origen en l’obertura d’una peça separada en la causa contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats sobiranistes. En el marc de l’anomenada operació Estela, el maig del 2018 es van dur a terme escorcolls i diverses detencions a la seu de l’ens, per possibles delictes de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d’influències.  Segons un informe de la Guàrdia Civil, part dels diners que la Diputació de Barcelona havia destinat a entitats sobiranistes, s’haurien derivat per sufragar despeses vinculades amb el procés independentista.

Mesos després, el març del 2020, el jutge va citar a declarar com a investigades una cinquantena de persones, entre les quals hi havia el president de la Fundació CATMón, Víctor Terradellas.

Terradellas, exdirigent de relacions internacionals de l’antiga CDC i promotor de la Plataforma per la Sobirania, és una peça clau en la interlocutòria del magistrat Aguirre.

Un dels indicis que aporta la investigació és una conversa que Víctor Terradellas havia mantingut el 16 de maig amb l’exconseller i ex secretari general d’ERC, Xavier Vendrell, un dels 21 detinguts el passat dimecres i que la Guària Civil siuta a la cúpula del Tsunami Democràtic.

Segons el text, a part de les “connexions” de Soler amb Rússia, “cal afegir el contingut dels àudios gravats per Víctor Tarradellas, ja que aquest hauria estat escollit per Carles Puigdemont per desplaçar-se a Rússia pel tema de la plataforma de la criptomoneda.

El mateix Terradellas deia que haurien pogut disposar de 10.000 soldats russos per defensar Catalunya si s’hagués declarat la independència”. La interlocutòria afegeix que els vincles d’Oriol Soler amb Julian Assange, Edward Snowden i els mitjans de comunicació russos Rússia Today i Sputnik “reforcen el contingut dels àudios gravats per Víctor Terradellas i el paper de Russia. De fet, el mateix Oriol Soler hauria viatjat a Sant Petersburg el dia 25.06.2017, i dona sentit addicional, si s’escau, a la proposta de Víctor Terradellas, actuant d’enllaç de Carles Puigdemont, hauria traslladat a Serguéi Markov respecte al reconeixement de Crimea a canvi del suport rus a la independència de Catalunya. Tarradellas parlava del suport de 10.000 soldats russos, encara que el president, tal com va dir Terradellas a Vendrell, es va cagar a les calces”.

“Ingerència russa”

L’escrit conclou que “sembla evident que, en realitat, la ingerència russa com a mesura d’estratègia geopolítica de desestabilització fou un fet durant la tardor de 2017; per aquest motiu, es difongueren desinformació i notícies falses, com ara que s’havia viscut la pitjor violència a Europa des de la Segona Guerra Mundial o que Espanya no respecta les llibertats bàsiques de votar (...) Tot l’anterior dona sentit a les vinculacions d’Oriol Soler i Julian Assange, a les quals s’ha fet referència, que s’ha posicionat a favor de la secessió de Catalunya i a qui el govern de de Vladimir Putin hauria recorregut en les seves campanyes geopolítiques de desestabilizació, com el Brexit o l’elecció de Donald Trump”.