El 4D Cities es conclou a Igualada amb projectes que posen èmfasi en l'envelliment saludable

L'increment de la qualitat de vida en els darrers estadis de la vida activa i la vellesa és l'objectiu que Peter Ramsden, mànager del projecte europeu Urbact, marca com a gran fita del treball conjunt que s'ha fet aquests anys en el marc de 4D Cities. L'han desplegat vuit ciutats europees diferents, una de les quals Igualada. Cada vila desenvolupa posteriorment el seu pla d'acció local. Igualada ha centrat el seu pla a millorar la prevenció de la refractura de fèmur, una acció que es troba estretament lligada al seu Centre d'Innovació per a la Simulació en Salut 4D Health, inaugurat recentment. Peter Ramsden subratlla la importància de cara a un futur proper de fomentar "un envelliment saludable" i que aquest èmfasi en la qualitat de vida pot desenvolupar, a la vegada, més activitat econòmica i llocs de feina el sector salut.

Ramsden començava la seva intervenció en la jornada de dimarts reconeixent que sovint "les polítiques de salut no són saludables". També de la "necessitat" de reforçar la implicació del ciutadà amb la salut per fer-lo més copartícip, coreponsable i, en definitiva, millorar-ne el servei. Un indret on l'activitat econòmica entorn la salut és molt avançada és la ciutat de Jena, on a part del potencial de l'empresa Carl Zeiss, d'òptica, hi ha una tercera part de les persones que es dediquen a treballar en aquest àmbit. I un alt nombre d'estudiants. D'aquesta ciutat germànica ha vingut el ponent Jorge Jiménez, que donava a conèixer el cas i les peculiaritats de la vila.

Per la seva part,  la Segona Tinent d'alcalde de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament d’Igualada i també cap del projecte 4D Cities, Àngels Chacón, ha destacat que "URBACT és un programa focalitzat en el coneixement que ajuda les ciutats en la presa de decisions" i que, tot i les diferències evidents entre cadascuna de les vuit ciutats de la xarxa, "hi ha problemes que tenim tots, com ara la retallada de pressupost o l'envelliment de la població".  

Vuit ciutats, vuit projectes

El projecte global ha rebut 800.000 de fons de la UE per afrontar les seves diferents fases des del seu inici, el 2007. La xarxa del 4D Cities s'integra per les ciutats d'Igualada (Catalunya), que lidera el projecte, Leeds (Regne Unit), Novara (Itàlia), Tartu (Estònia), Plunge (Lituània), Eindhoven (Holanda), Jena (Alemanya) i Baia Sprie (Romania), vuit ciutats europees que han treballat col·laborativament amb el suport de grups locals de ciutadans i experts internacionals per fer de la salut la clau pel desenvolupament social i econòmic dels seus municipis. L'intercanvi d'experiències i coneixement es recull en un informe presentat en el marc de la reunió que conté les conclusions globals del projecte, així com els Plans d'Acció Local que cada municipi ha dissenyat per fer front als seus reptes i necessitats individuals.  

En el cas de Leeds, el pla s'estructura en cinc àrees assistencials impulsades des de l'Ajuntament, els serveis sanitaris, la indústria i el voluntariat. La ciutat de Novara ha focalitzat les seves accions en un centre d'excel·lència per a la recerca autoimmunitària. Per la seva banda, Tartu treballa pel desenvolupament de la indústria mèdica i biotecnològica, mentre que Plunge té previst promoure intensament l'activitat física dels seus ciutadans per millorar-ne la salut i el benestar. L'holandesa Eindhoven posarà en marxa un living lab centrat en l'envelliment, Jena promourà una estratègia de reclutament de professionals del sector de la salut i, finalment, Baia Sprie oferirà serveis integrats en els camps de la salut, social i l'educació.

Per donar forma a aquests plans, els membres del 4D Cities han investigat les relacions que s'estableixen entre els quatre agents que interaccionen en la Innovació en Salut com a motor de creixement local: el món empresarial, el sistema de salut, l’esfera del coneixement i els ciutadans (els pacients), al voltant dels quals giren tots els altres i a qui s'ha involucrat directament per detectar les mancances i reptes de cadascuna de les ciutats. En la majoria dels municipis, el projecte ha significat la primera presa de contacte entre els diferents agents i, per tant, l'oportunitat d'iniciar relacions de proximitat per fer front a problemes comuns.