//Plugins sense CDN ?>
L'auditori de l'Ateneu Igualadí es va omplir divendres amb veïns que buscaven respostes a la pregunta "Què passa amb l'aigua a Igualada?", el títol de la xerrada que van oferir Pau Ortinez i Quim Pérez, membres d'Aigua és vida. L'entitat ha denunciat, recentment, que diversos municipis anoiencs, entre d'ells Igualada, no tenen contracte de concessió amb l'empresa subministradora, Aigua de Rigat. Reclamen una major transparència als ens municipals, a través d'una auditoria tècnica i econòmica i d'una consulta popular sobre si s'ha de municipalitzar el servei o concessionar-lo.
"Estem en el pitjor dels escenaris". Així de contundent es va manifestar l'igualadí Pau Ortinez, membre de l'entitat Aigua és vida, referint-se a l'estat de la gestió de l'aigua a la capital de l'Anoia. "No existeix un contracte de concessió, no hi ha ple de clàusules, ni dates de concessió ni cànons de l'empresa distribuïdora", va afegir Ortinez, responent al títol de l'acte amb el qual van aplegar desenes de persones a l'Ateneu Igualadí: "Què passa amb l'aigua a Igualada?".
Aigua és vida va transmetre als veïns i veïnes interessats els passos i gestions realitzats per aquesta plataforma en els darrers mesos amb els ajuntaments catalans, amb l'objectiu d'aconseguir que la política d’aigua i la gestió del cicle integral de l’aigua a Catalunya sigui realitzat des del sector públic i comptin amb la participació i el control de la societat civil com a garantia de qualitat del servei i de qualitat democràtica. L'entitat va adreçar, fa prop de dos anys, una enquesta als 947 municipis catalans, demanant informació sobre la gestió de la distribució en baixa de l'aigua, que recau en els ens municipals. A Igualada, l'alarma es va encendre quan aquesta sol·licitud d'informació, demanada a través de l'entitat Aigua és vida i posteriorment pels grups de l'oposició, no va tenir resposta per part del govern municipal fins 555 dies després, quan l'entitat va realitzar una roda de premsa per denunciar aquesta situació. Sobre aquestes acusacions d'irregularitat, l'Ajuntament d'Igualada va reconèixer que no hi havia contracte de concessió i que la infraestructura del servei pertany a Aigua de Rigat.
Davant aquesta situació "irregular, ja que la llei d'aigües obliga que hi hagi contracte de concessió entre els ajuntaments i les empreses concessionàries", com va explicar Pau Ortinez, Aigua és vida reclama a l'Ajuntament d'Igualada, així com a altres ajuntaments com els de Vilanova del Camí, Montbui, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt i Òdena, "compromís per la transparència i per la participació ciutadana". Concretament, la plataforma reclama -abans de finalitzar el mandat actual- una auditoria tècnica (sobre l'estat de la xarxa) i econòmica i una consulta popular per saber si els ciutadans prefereixen una gestió pública o privada de l'aigua. "Nosaltres apostem pel dret a decidir, no només sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, sinó també sobre altres temes tan fonamentals com pot ser el de l'aigua" assenyalà Pau Ortinez.
Aigua de Rigat està en mans d'Aigües de Barcelona (AGBAR), des del 2007. L'Ajuntament d'Igualada és titular d'un 32% de la societat, després que el 1979 es realitzés una permuta d'una part de les infraestructures de distribució del barri de Set Camins per participacions a l'esmentada companyia.
El portaveu d'Aigua és vida, que va obrir l'acte oferint unes pinzellades sobre casos de gestió de l'aigua a nivell global i local (regants del Segre, Delta de l'Ebre, gestió del Ter-Llobregat, etc.) va cloure l'acte, després d'un participat torn d'intervencions entre el públic, denunciant que "amb l'aigua, que és un dret humà fonamental, no es pot fer negoci".
Jo el que vull és que l’aigua, el gas i la llum sigun el més econòmics i eficiens possible. Que estuiguin ben reglats i ben gestionats, i tant me fa que siguin publics, privats o en règim de... Llegir més concessió. I de cap mare vull que l’ajuntament hagi de fer una despesa econòmica astronòmica per aconseguir la propietat pública que s’haurà de pagar amb els impostos dels igualadins i, ben problablement, en detriment d’altres serveis atès que els cabals municipals no són infinits.
D’altra banda tant Aigua de Rigat com Aigües Artés tenen uns inicis i un passat llunyà que esplicaria per què estem on estem. Cal anar als orígens i explicar-los a la ciutadania.
josep
igualada
18 de gener 2016.10:52h
conec bastan els origens i el fucionament de l’aigua a Igualada ,crec que els ajuntaments desde fa molts anys vetlla perque els preus siguin lo mes barato posible ja que els preus sempra han passat... Llegir més per els plens de l’Ajuntament i recordo que moltes i moltes vegades el concesionari del aigua (aigues de rigat) volia apujar el preu l’Ajuntament no li permitia.Dacord que les concesions tenen d’esser formals i amb papers que ho acriditin ja que amb l’aigua no hi tindria que habèr suculentas ganancias i si ni ha que repercuteixi al preu al consumidò.