Aigua és Vida demana acabar el mandat amb una consulta sobre municipalitzar el servei o concessionar-lo

La plataforma Aigua és Vida, que componen diferents associacions i sindicats de l'àmbit veïnal, ecologista i solidari, es va presentar en societat fa sis dies a Igualada posant sobre la taula la manca de cap contracte de concessió de subministrament de l'aigua. Una situació que podria ser anàloga a altres localitats de la comarca. Els representants d'Aigua és Vida assenyalen en primer lloc que "hi ha una sentència del TSJC que estableix que cobrar a un particular per un servei que no està concessionat per l'Ajuntament és il·legal". I en segon lloc que s'ha de regularitzar la situació i hi ha l'opció de remunicipalitzar l'aigua. L'Ajuntament replicava el divendres mateix que el cost de "recuperar" el servei podria ser d'uns 30 milions d'euros. Aigua és Vida ho nega i demana, en primer lloc, per clarificar els costos, "una auditoria tècnica" que determini el valor de mercat de la xarxa.

Pau Ortínez, igualadí membre de la plataforma, indica que l'auditoria tècnica, i també econòmica, permetria saber "en quin estat tenim les xarxes d'abastament i quin és el seu valor" cosa que permetria a la vegada conèixer si el preu que es paga pel servei està per sobre del valor real i "quin volum de les inversions que hagi fet la companyia està amortitzat". L'entitat entén que la solució en aquest cas és molt difícil, però que el valor de recuperar la concessió del servei d'aigua a Igualada seria inferior als 30 milions dels que parlava Jordi Pont tota vegada que l'Ajuntament té un 32% d'accions d'Aigua de Rigat (AGBAR domina la resta, un 68%).

L'especificitat igualadina és que "no hi ha contracte; a Barcelona, on passava el mateix, ja hi ha una sentència judicial que avala no pagar, tot i que ha de passar pel Suprem i no pretenem engegar tampoc una campanya d'impagaments". Ortínez sí que subratlla que la situació de no concessió posa sobre la taula noves opcions que haurien de revertir en una millora de la qualitat del servei i una rebaixa de la factura. Podria passar perquè l'Ajuntament obrís un nou concurs -"seria un cas rar si no es recupera el servei"-, la remunicipalització o, feta la recuperació, que la ciutadania decidís el model en una consulta. Aquest serà el cas de Terrassa, el 2017. 

Ortínez incideix que si existeixen beneficis (és el cas, ja que la fracció que va a parar a l'Ajuntament es fa servir per avalar els pagaments pendents pel projecte del World Trade Center) hi ha un lucre "i hi ha la llei que estipula que de l'aigua no se'n poden treure beneficis". A favor d'una remunicipalització hi veu els exemples de ciutats amb concomitàncies com Manresa o Vilafranca del Penedès, "amb factures un 20% més econòmiques gairebé". A Igualada, segons la pròpia web d'Aigua és Vida, el preu per metre cúbic és de 1,33 respecte als 0,98 de Manresa. "Amb una gestió pública, es podria reduir el deute municipal" recalquen des de l'entitat.