Bellprat i Argençola cerquen solucions davant l'allau de peticions de parcs solars i èolics

A partir del Decret 16/2019 de la Generalitat de Catalunya, tornen a proliferar les propostes per implementar els aerogeneradors i, ara també, els parcs fotovoltaics. Els batlles de Bellprat i Argençola, Carles Pol i Gumersind Parcerisas, expliquen que les peticions han arribat en allau des del decret i són un maldecap davant els pocs mitjans que tenen els seus municipis. Una de les accions que s'ha aplicat ha estat la moratòria d'un any per elaborar una planificació urbanística que indiqui on es podran instal·lar renovables. És una de les decisions preses a Bellprat i Argençola, junt a la veïna Santa Coloma. Volen triar ells com planificar el territori davant la 'fal·lera' de les renovables i per evitar que aquestes infraestructures deixin "cicatrius" al territori. Denuncien que amb els decrets de la Generalitat i l'Estat ara "hi ha gairebé barra lliure per aquests projectes". Al territori, hi han sorgit entitats com la Plataforma Contra la Concentració d'Aerogeneradors (PACA) que alerten que fins i tot el format de petits parcs encobreix la concentració en zones molt pròximes entre elles de molins eòlics.

Els alcaldes manifesten que "no estem en contra les de les energies renovables" però amb el decret de fa 14 mesos "la Generalitat ha decidit implantar aquestes energies al territori al preu que sigui". Els objectius per implementar molts megawatts al territori al país per complir amb els estàndards europeus "ens recau als municipis petits". A Bellprat, comenta Carles Pol, "hem estat molt temps on cada setmana ens entrava una petició nova" i "vam haver de llogar un bufet d'advocats especialitzats en temes paisatgístics" per veure com afectava a la fesomia del municipi. Conclou que 2hauríem de tenir una sola persona a l'ajuntament" —el poble amb menys habitants de l'Anoia, una setantena— per "gestionar totes aquestes peticions".

L'aterratge de parcs solars i grans aerogeneradors xoca amb les intencions dels ajuntaments de promoure activitats culturals i familiars a la zona. Carles Pol afegeix que "la pagesia que arrendava terres ara ho té més difícil, perquè molts propietaris poden obtenir molts més diners i a moltes dècades vista llogant-ho per a parcs solars". A Bellprat hi ha dos projectes solars avançats "que suposarien perdre 100 hectàrees de conreu". Les instal·lacions de renovables estan condicionades a la tipologia de sòl agrari (que té diverses categories), però la pressió sobre les terres creix. Carles Pol assenyala que "les granges necessiten superfícies per abocar els purins. Si es va perdent i restant sòl agrari per a centrals eòliques i solars, creix la pressió sobre altres zones".

Macroparcs que impulsa l'Estat

El batlle de Bellprat alerta que "encara és més preocupant els macroparcs que pot impulsar l'Estat espanyol", que són d'una mida superior al format del decret de la Generalitat: més de 50 megawatts. Les quantitats de 50 megawatts o superiors són competència exclusiva estatal i si un promotor vol fer un projecte d'aquesta mena ho ha de demanar al Ministeri competent. Serien macroparcs de grans dimensions i els municipis encara tindran menys capacitat de decidir.

L'argençolenc Gumersind Parcerisas explica que "la suspensió de llicències que hem fet" és "una manera de protegir-nos de l''agressió'" de l'allau de peticions de centrals eòliques. Parcerisas comenta que "per moments, hi ha una situació de desbordament" però que és una problemàtica compartida a tota la Catalunya interior. Apunta que "no només és tenir molins de grans dimensions, és que la línia d'evacuació també significa tenir cicatrius afegides al territori". Unes cicatrius que, com manifesten els alcaldes, no reverteixen cap als pobles. Els beneficis pel municipi "són la llicència d'obres i punt" i l'energia que es genera se'n va cap a les grans ciutats.

"No volem aquest model"

Els promotors també miren a altres municipis anoiencs com Tous. L'alcalde David Alquézar comenta que "el model que s'imposa ara no és el nostre. Preferim un model de consum i producció de proximitat". Considera que "sí que treballem per impulsar un model local, un model cooperatiu on el que es generi es consumeixi al municipi, però tal com és la llei és difícil". En el cas de Tous, les iniciatives que arriben a l'Ajuntament són fotovoltaiques. Alquézar aposta perquè el municipi tingui els seus projectes amb plaques fotovoltaiques a edificis municipals. Conclou que "plantar cara a les grans empreses que es volen implantar a les terres amb projectes de mida gran és difícil. Quan les grans companyies tenen la llum verda del propietari, tens poques eines per frenar-ho. Ens ha passat amb una antena de 5G que hem lluitat per no tenir durant deu anys i s'ha acabat fent".