TORNAR
PUBLICITAT

Quan la crisi posa l'urbanisme en mans dels ciutadans

La societat igualadina reclama més veu i participació a l'hora de definir els usos dels espais urbans, en la jornada de reflexió sobre el futur del Rec

societat
Dissabte, 10 maig 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La jornada de reflexió sobre el futur del barri del Rec va reunir una quarantena de persones a l'auditori del Museu de la Pell aquest divendres. L'acte va servir per posar en valor el paper de la societat civil en la transformació dels espais urbans, en un moment en què l'administració i la iniciativa privada estan inactius per la crisi. També va posar la llavor d'una reivindicació conjunta entre els igualadins que hi eren presents: tenir més veu i un paper més actiu a l'hora de decidir quins han de ser els futurs usos dels espais de la ciutat.
PUBLICITAT

Membres del col·lectiu Espai pels Somnis expliquen la transformació de l'espai de les antigues piscines del Casal

Ponència sobre Custòdia Urbana a càrrec de Jordi Romero

Vista del públic de l'acte a l'auditori del Museu de la Pell

L'arquitecte municipal Carles Crespo explica el projecte d'horts socials al Rec

Una quarentena de persones van assistir a l'acte

Els arquitectes de LaCol van explicar el cas de Can Batlló

Els Amics del Rec van organitzar una jornada de reflexió sobre el futur del barri del Rec

Els Amics del Rec van celebrar aquest divendres una jornada de reflexió sobre el futur del barri amb el lema “Fer ciutat en temps de crisi”. Un total de set ponents van explicar diferents iniciatives ciutadanes vinculades a l'urbanisme. Per il·lustrar el cas d'Igualada, es van exposar els casos dels Moixiganguers, La Bastida, l'Espai pels Somnis o el projecte d'horts socials al barri del Rec, impulsat des de l'Ajuntament. La jornada també va comptar amb les aportacions de l'ambientòleg Jordi Romero, el col·lectiu d'arquitectes Lacol i el sociòleg Marc Martí-Costa.

En representació dels Moixiganguers d'Igualada, Miquel Bernadí va explicar el procés de recuperació de l'espai de Cal Tabola com a local d'assaig. L'arquitecte municipal d'Igualada, Carles Crespo, va exposar el projecte de crear horts socials al barri del Rec, impulsat des de l'Ajuntament. Es crearan 50 parcel·les de 20 metres quadrats, que es preveu que estiguin a punt a finals d'any. Crespo va destacar que en aquesta zona ja hi havia cultius abans de la industrialització i, per tant, “s'estan recuperant els terrenys pel que era el seu ús tradicional”.

“L'ocupació com a mitjà i objectiu”

Bernat Enrich i Iria Vives van explicar l'experiència de l'Espai Pels Somnis. “La ocupació era un mitjà, però també un objectiu”, van afirmar, ja que “volíem fer crítica social i crear un debat sobre els espais buits que hi ha a la ciutat”. Es va escollir el Casal perquè “va néixer per ser un espai per a la ciutat, i volíem que recuperés aquesta funció”. Avui, deu mesos més tard, la iniciativa ha esquivat una ordre de desallotjament i s'ha convertit en la seu de PAH Anoia, Procés Constituent o Arran. Així, “és un espai heterogeni on tothom hi té cabuda, però destinat especialment a projectes transformadors”.

“La cultura, eina transformadora per fer ciutat, per fer barri i per fer persones”

Jordi Carner va ser l'encarregat de presentar La Bastida. Va parlar del naixement de l'entitat, del procés de recuperació de l'espai del Vapor de Baix i dels diferents esdeveniments que organitzen. Carner va destacar que, amb la crisi, “la ciutadania ha agafat relleu de les institucions i s'ha organitzat per seguir oferint activitats de lleure i cultura” i va defensar que “la cultura és una eina transformadora a nivell social per fer ciutat, per fer barri i per fer persones”.

El concepte 'Custòdia Urbana'

Jordi Romero, ambientòleg especialitzat en qüestions de participació ciutadana, va definir el concepte de “Custòdia Urbana”. Es tracta d'arribar a un acord de custòdia entre els propietaris d'un espai en desús, les administracions públiques i les entitats que hi volen desenvolupar una activitat, destinada a un bé comú per a la societat. És important destacar que totes les parts implicades fan l'acció de manera voluntària. “Amb aquestes iniciatives s'evita que els espais es degradin”, va apuntar Romero. Com a iniciatives reeixides d'aquest model, el ponent va citar el Central Park de Nova York, en què l'ajuntament n'ha cedit la gestió a una entitat.

L'exemple de Can Batlló

Dos arquitectes del col·lectiu Lacol van explicar l'experiència de Can Batlló. La transformació de l'espai industrial, on s'hi havien projectat 900 pisos de luxe i un conjunt d'equipaments per al barri de Sants, va quedar paralitzada quan va esclatar la crisi econòmica. L'Ajuntament de Barcelona i la immobiliària Immogaudir es van fer enrere. Els veïns del barri van fer pressió per reclamar l'espai, i finalment, els en van cedir una part, l'anomenat Bloc Onze. Des d'aleshores, gràcies a la implicació ciutadana, s'ha rehabilitat aquesta nau i s'hi ha creat una biblioteca, un espai de reunions i una grada que fa la funció d'escala i escenari. Avui acull tota mena d'activitats i serveis, i està totalment coordinat pels veïns.

Cap a on anem?

El sociòleg Marc Martí-Costa, membre del col·lectiu La Trama Urbana, va fer una reflexió final per tancar l'acte. “La crisi econòmica ha portat a una crisi de valors, i aquest canvi de fons també afecta la manera d'entendre l'urbanisme”. Per a Martí-Costa, les diferents iniciatives ciutadanes per a gestionar espais sorgeixen “quan les administracions i la iniciativa privada no tenen interès en atendre les demandes socials”.

En aquest sentit, va considerar que “és una agradable sorpresa veure com de les cendres de la crisi sorgeixen noves formes de fer” i com “es fa explícita la capacitat d'auto-organització” dels ciutadans. Aquesta nova manera de fer urbanisme planteja “un canvi del rol de l'arquitecte” i una pèrdua d'importància de “la titularitat dels espais i el dret a la propietat”. “L'important és l'ús que es dona a l'espai, no qui el controla”, va destacar. Martí-Costa també es va qüestionar quin ha de ser el paper de l'administració, i va reclamar la necessitat que els espais gestionats des de certs col·lectius es mantinguin oberts al conjunt de la societat. De cara al futur, el principal repte és “enfortir i fer sostenibles aquestes experiències”, va dir.

“El tipus de ciutat on volem viure està lligat al tipus de persones que volem ser”

Per acabar l'acte es va obrir un debat entre el públic, que va donar peu a reflexions molt elaborades. La majoria coincidia amb què la situació que viu actualment el barri del Rec ha estat fruït de la crisi immobiliària, i diferents persones van emplaçar la ciutadania a “estar alerta” per quan tornin les vaques grasses.

Els assistents també van reclamar més poder per als ciutadans a l'hora de definir els usos dels espais de la ciutat. “Hem de repensar i exigir el model de ciutat que volem. La ciutadania hem de prendre partit i ocupar les institucions perquè, també en aquest àmbit, tenim dret a decidir”, defensava un dels presents. “És hora que la societat pensi en positiu, en el que vol i no només en el que no vol”, hi afegia un altre. “El tipus de ciutat on volem viure està lligat al tipus de persones que volem ser”, va reflexionar un dels assistents, compartint una cita de David Harvey, autor de 'Rebel Cities'.

Per acabar, també es va parlar de la necessitat que la ciutat “superi el trauma del POUM”. Un dels presents va defensar l'experiència a nivell col·lectiu. “Mai abans l'urbanisme havia generat aquest interès a Igualada. I ja mai més es podrà fer un pla urbanístic tal com s'havia fet fins ara. Les condicions han canviat, s'ha creat un debat i avui els ciutadans tenen una manera diferent de veure la ciutat”.

Anna Suárez


1 Comentaris

A

Alfons R.V.

Igualada

10 de maig 2014.17:46h

Respondre

Despres del mega-pelotaço urbanistic del Parquing Passeig de les Cabres, carrer Santa Anna, etc....ara alguns asseguts a taula volen redimir els seus pecats i potser els pecats de l’... Llegir més Entesa.


Gràcies Manel Caro, la teva il-lusió i el teu esforç donen els seus fruits.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.