Escombrar la brutícia cap a sota la catifa no és netejar

Us imagineu ajuntar fins a dues-centes mil peces de plàstic per quilòmetre quadrat? Són les que hi havia a la zona on se'n concentrava la màxima densitat. Mai fins ara s'havia trobat una acumulació de brutícia plàstica tan gran en una conca oceànica, que lògicament podria tenir un efecte negatiu sobre les aus marines. Malauradament, i així ho lamenten nombrosos integrants de la comunitat científica, el tema dels plàstics ha estat ignorat durant molt temps. Massa temps. I la bola (en aquest cas la taca) s'ha anat fent cada dia més gran...

Diversos científics i estudiants han estat recol•lectant brossa durant vint anys, tant dins com fora de l'aigua. Entre el que va anar quedant a les xarxes que utilitzaven hi havia moltes peces de plàstic de baixa densitat i normalment no molt grans. Es tractaria, en la majoria de casos, dels residus que queden de productes de consum humà, bosses de plàstic incloses. El que és més curiós és que s'ha detectat una regió en la qual sembla que aquesta brossa es concentra durant llargs períodes de temps (la latitud d'entre els 22 i els 38 graus al nord, concretament). ¿Seria millor que ens arribés repartida per totes les platges, perquè se'ns fes més evident la problemàtica?

A banda de constatar fins a quin elevat punt de marrana pot arribar a ser l'espècie humana, caldria preguntar-nos quan pensem deixar d'alterar la vida dels altres éssers amb qui compartim planeta. Perquè tots aquests plàstics poden ocasionar un gran impacte a l'ecosistema marí: molts organismes marins estan consumint aquestes desferres (directament o indirecta). Un impacte, però, del qual els científics no poden encara fixar la magnitud. No se saben les quantitats que en consumeixen els organismes vius.

Una de les principals línies de treball ha de passar per intentar eliminar d'alguna manera o altra aquesta gran quantitat de plàstic surant. Que no deu ser fàcil. I sense oblidar el que ja es deu haver anat acumulant al fons marí. Que encara serà més complicat, si no impossible. Però amb més perspectiva també hem d'evitar generar-ne de nou. Si no els fem passar pel camí del reciclatge, cada pot o ampolla o embalatge que fem servir s'acumula als que la humanitat ha fet servir abans. No desapareixen així com així encara que els apartem del nostre davant. No desapareixen encara que es dipositin al mar. Al contrari: la merda a vegades flota, i aleshores encara se'n fa més evident la seva presència, com aquestes dues noves 'illes' que hem creat. Però, floti o no, no desapareix. Els residus plàstics només els eliminarem completament el dia que deixem de fabricar-los.

Oriol Solà i Prat