Per evitar tràmits de divorci... matrimonis amb data de caducitat

He estat a Estocolm una setmaneta. Les parelles no s’acostumen a casar i la relació dura dos anys, o un i mig. S’evita el tenir fills. Cadascun dels integrants de la parella viu en un domicili... Llegir més diferent, o bé amb familiars o amb amics, o sol. Com a Millenium. Hi ha immigrants que sí que es casen i tenen fills. Els nascuts a Suècia obtenen la nacionalitat per aquest fet biològic. A l’Estat espanyol, no ens enganyem, el matrimoni tradicional, canònic o civil, està en crisi. Hi ha qui diu que una persona tindrà un mínim de tres parelles durant la seva trajectòria vital, que s’ha allargat molt en el darrer mig segle. Ah! La crisi fa que moltes parelles o matrimonis no trenquin. Raó: la dichosa hipoteca constituïda a un termini de 40 anys, amb el màxim de capital possible. Avui mateix acaba de dir Àngela Merckel que aquesta crisi pot durar deu anys. Més que un matrimoni o relació a Suècia. Salut, amics lector. I ànim. No és bo que l’home - o la dona- estigui sol, o sola.

Quina animalada.Aquesta proposta es deixá constancia de que en la nostre societat el que es compremet es tonto , i aixi no anem be.
Sense compromis no tenim futur.El qui dia passa any empeny, una... Llegir més dita tan nostre es el pitxor.

Doncs una societat és forta gràcies a les famílies que les formen. Si trenquem les famílies trenquem la societat. Avui en dia volem viure tan ràpid que no ens parem a pensar ni un segon. Tot ho... Llegir més fem per que s’ha de fer i punt... i no ens adonem que això és la falta de llibertat més gran que ha tingut mai l’home.

L’article de l’Oriol, com sempre és excel·lent. Té tota la raó, no hi ha dubte que avui en dia les parelles que perduren ho fan bàsicament ”pel què diran” o ”pels fills”. La majoria... Llegir més de matrimonis comencen amb amor però acaben sent de conveniència pura i dura. Hi ha un munt de gent que continuen junts sense estimar-se. Això sí que és ser hipòcrita. És molt extrany trobar parelles que portin més de 15 anys junts que encara s’estimin de veritat. Insisteixo, el que era extrany era això de ”una parella per a tota la vida”. Avui en dia és tan lloable separar-se i refer -o no- la teva vida, que no pas viure autoenganyant-se a un mateix. Això pensen moltes dones i cada cop més homes, i per això el nombre de divorcis no para -ni pararà- de créixer.

És un dels problemes causats per la ideologia consumista imperant, tot és d’usar i llençar, fins i tot els sentiments queden obsolets i passen ràpidament de moda. Hem mercantilitzat una cosa... Llegir més tant important com és l’amor. Convé que cada u faci la seva pròpia reflexió. Jo fa 39 anys que visc amb la mateixa parella, sense haver-nos casat. Estem junts per pròpia voluntat, ens ajunta l’amor, que cal anar renovant dia a dia, i no un ”contracte mercantil” anomenat casament.