Menys hores de feina, més qualitat de vida; per què treballem tant?

El llibre parteix d'una base que potser no tothom comparteix; i és que considera que quan la gent disposa de més temps i de menys diners (malauradament la rebaixa d'hores de feina va acompanyada d'una rebaixa del sou sí o sí), es desencadenen un seguit de conseqüències derivades de la nova realitat que els toca viure a les persones: fumen menys, beuen menys, no opten tant pel menjar ràpid (absorbeixen per tant menys calories), i també caminen més. No és pas poc, si fos realment així. No cal dir que tots aquests aspectes beneficien en primer lloc les persones que opten per aquesta fórmula de vida, però de retruc també de manera important el medi ambient i la biosfera. És clar que decantar-se per aquesta tipologia de vida no sempre depèn d'un mateix, sinó que sovint s'està condicionat a les normatives que regulen la feina que es desenvolupa. Vaja, que el cap que marca les regles del joc de l'empresa, indirectament, marca també els topalls de la felicitat dels treballadors que la tiren endavant. Potser no és casualitat que els països que en teoria dediquen més atencions a l'equilibri entre la feina i la vida, encapçalats per Dinamarca, Holanda, Finlàndia i Suècia, siguin també els quatre països més feliços del planeta, segons una classificació mundial de satisfacció que engloba tots els països del món sencer. Ja ho veieu: seguir treballant per conciliar la vida familiar i la laboral ens ha de dur, a la llarga, a incorporar-nos a aquesta llista de països on la felicitat desborda per totes bandes. Així que, a tots aquells qui hi tinguin alguna cosa a dir o a fer, que no defalleixin en la seva tasca!

La consciència dels consumidors (la consciència, per tant, de tots i cadascun de nosaltres) és la clau per aconseguir modificar els hàbits i superar aquesta cultura consumista des de la totalitat d'àmbits possibles; és a dir, des de l'educació, de l'empresa, dels diferents governs i administracions, fins i tot de les tradicions i els moviments socials, així com també des dels mitjans de comunicació. Per a molts es fa del tot incomprensible poder arribar a finals de mes amb menys recursos dels ja justos dels quals disposen ara, i més si disposéssim de més ‘temps lliure per gastar’. És clar que aquí és on radica el mal del plantejament: ‘temps lliure’, sí... però que ha de servir per gaudir-ne de manera plàcida i harmoniosa. Podem triar entre centenars de milers de propostes; i això, encara que per a molts pugui semblar el contrari, no passa necessàriament per gastar. Replantejar el temps d'oci, aquest seria el principal repte que hem de proposar-nos. Potser en les activitats de fa unes dècades hi sabríem trobar la solució, quan la relació esbarjo-despesa es movia en uns paràmetres que s'allunyen dels actuals. Sabien gaudir més d'allò que tenien? Es conformaven amb menys? L'augment de demanda ha comportat un necessari mercadeig per nodrir l'oferta que busquem? S'han aprofitat, alguns, d'aquesta recerca (que han venut com a necessitat) de sensacions i experiències innovadores? Què ha canviat? On hem fallat? O ja ha de ser així? Ens hauran d'ensenyar a passar-ho bé d'una manera diferent, perquè vida laboral i familiar trobin l'encaix escaient?

Oriol Solà i Prat