TORNAR
PUBLICITAT

El Parlament indulta les "bruixes" de l'Anoia

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat reparar la memòria de les dones que al llarg de la història han estat condemnades i executades a Catalunya acusades de bruixeria

societat
Dimecres, 26 gener 2022. 16:18. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Més de set-centes dones van ser acusades de bruixeria a Catalunya entre els segles XV i XVIII. Van ser condemnades i executades. La revista Sàpiens va dedicar el març de l'any passat un ampli dossier sobre la cacera de bruixes, amb un catàleg i un atles de les víctimes, i va impulsar el manifest #NoErenBruixes. La campanya ha arribat fins al Parlament de Catalunya, que aquest dimecres ha debatut una proposta de resolució per a la reparació de la memòria de les dones que al llarg de la història han estat condemnades i executades al país, acusades de bruixeria. La resolució ha obtingut el suport d'ERC, JxCAT, CUP, Comuns i el PSC. PP i Vox han votat en contra, mentre que Cs s'ha abstingut. Entre aquestes dones n'hi ha, com a mínim, quatre de l’Anoia, a part d’un nombre de dones de nom desconegut d’Igualada.

PUBLICITAT

La resolució aprovada pel Parlament insta el Govern "a reparar la memòria històrica, dignificar i reivindicar, promovent accions de desgreuge, totes les dones injustament condemnades, executades i reprimides al llarg de la història per bruixeria, i sensibilitzar el conjunt de la població en els valors de la igualtat i els drets humans".

El text també reclama al Govern donar un impuls a la "promoció d'accions divulgatives per donar a conèixer la cacera de bruixes realitzada durant tants anys a Catalunya" i emplaçar els ajuntaments del país "a la revisió del seu nomenclàtor per tal d'incloure-hi els noms de les dones condemnades per bruixeria del seu municipi". Aquesta mesura es proposa "com a exercici de reparació històrica i de feminització dels noms dels carrers".

L'Atles de la cacera de bruixes, impulsat per la revista Sàpiens, és el web més complet que existeix sobre els judicis per bruixeria celebrats als segles XV-XVIII a Catalunya i Andorra, on es mostren per primer cop els esdeveniments, els anys i els llocs on van succeir, així com les persones i institucions que hi van participar. L'atles de la cacera de bruixes identifica cinc casos a l'Anoia

 

Cinc judicis per bruixeria a l'Anoia

El primer és el de Margarida Vila, de la Pobla de Claramunt, que fou jutjada per la Batllia d'Igualada el 1607.

El mateix any i també a la Batllia d'Igualada, fou jutjada Jerònima Fàbregues, "na Pagesa", veïna de la Quadra de Vilanova del Camí. El gener del 2017, un grup de joves vilanovins van presentar l'espectacle Na Jerònima sobre el cas de la jerònima Fàbregues, acusada de bruixa, de metzinera, de prostituta i fins i tot d'atemptar contra la vida d'una altra persona.

L'any següent, el Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona va condemnar al desterrament la veïna de Montmaneu Joana Hugueta "Vidala".

La Inquisició també va jutjar, el 1608, la pierenca Montserrada Figuera.

Finalment, diverses dones d'Igualada el nom de les quals es desconeix van ser jutjades pel Consell municipal d'aquesta vila entre el 1618 i el 1619.

El manifest impulsat per Sàpiens assenyala que "la cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció, i se les va tractar com a membres d'una organització criminal liderada pel mateix diable" i afegeix que "la base per acusar-les era la mentida i la manera de forçar-les a confessar aquests crims inversemblants eren les tortures més terribles. Contra aquestes dones, el poder es va saltar les lleis i les va jutjar sense cap garantia processal. Aquelles dones van ser el boc expiatori d'una societat convençuda de l'origen malèfic de les seves desgràcies i disposada a buscar-ne les culpables i assenyalar-les."


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.