La Ronda Sud fa deu anys, sense haver-se resolt el nyap de les connexions amb Igualada i Vilanova

La majoria de polítics i representants que van inaugurar el 3 d'agost de 2010 -fa deu anys- la Ronda Sud, ja no són a primera línia, però aquest tram de la C-37 segueix gairebé igual (bé és cert que s'està posant fil a l'agulla en la redacció de les millores). José Montilla, el conseller d'Obres Públiques Joaquim Nadal i Joan Vich -el batlle vilanoví- s'han retirat de la vida política. Teo Romero, Francisco Guisado i Santi Broch ara són a l'oposició. Jordi Aymamí, el batlle d'Igualada, ni tan sols va anar a la inauguració. Igualada era la principal damnificada de l'obra de la Ronda Sud que portava el seu nom, tot i que no s'havia invertit ni un sol euro en un enllaç directe amb la capital de l'Anoia. Vilanova també en va sortir perjudicada: l'enllaç amb el centre del municipi només tenia una direcció, cap a Montbui, no cap a Barcelona. Deu anys després, la Generalitat té compromesos 12 milions d'euros per l'enllaç amb Igualada. El projecte executiu ha d'estar a punt "per a finals d'estiu", afirmava Damià Calvet, conseller de Territori.

Tot i que la solució per a Igualada -cal veure si les urgències econòmiques pel coronavirus afectaran l'obra- no val per a Vilanova, on s'ha optat per un vial interior per atansar-se a la sortida dels polígons. La sortida a l'extrem del carrer Santa Llúcia segueix sent només cap a Montbui: la raó, segons va justificar la Generalitat, és la normativa de la distància entre entrades i sortides en una carretera d'aquesta tipologia, que han d'estar més espaiades que els 1,2 quilòmetres actuals.

Deu anys després, la Ronda Sud segueix "coixa". Per a la ciutadania d'Igualada, Vilanova del Camí i Montbui també. Per bé que són els habitants de la Conca que tenen una sortida neta i directa, la part que la Generalitat tenia sobre la taula cap a Jorba (i que estava prevista per executar-se sobre el 2013) ha quedat aparcada 'sine die'. Arran d'aquestes mancances estructurals i de la crisi econòmica, els aforaments de la Ronda Sud sempre s'han mogut sobre els 5.000 vehicles diaris (en els millors anys, 5.500) i no ha complert amb les expectatives d'un projecte tan necessari com mal executat.