Alguns toreros espanyols han pogut encolomar la tradició als xinesos

Es veu que un torero de Valladolid ha aconseguit extreure del govern xinès un acord que es traduirà en la construcció d'una plaça (que s'inaugurarà l'octubre vinent mateix), i al mateix temps es crearà una ramaderia de braus a partir d'exemplars espanyols, que anirà proporcionant bèsties perquè puguin ser torejades en aquell país. El torero en qüestió també actuarà com a assessor del govern local xinès, marcant les directrius quan s'hagin d'organitzar els esdeveniments taurins, i també farà d'enlaç amb els toreros i els ramaders, per així facilitar suposadament les contratacions i el transporte del bestiar. Tota una bicoca, no? Vaja, que en lloc de vendre'ls la moto els han venut el toro.

L'any 2004 ja es van fer dues corrides a Shangai, les primeres en la història d'aquell país. I el darrer intent va ser ara fa un parell d'anys, però aleshores no va acabar de fructificar pels diversos problemes burocràtics amb els quals va topar, així com les extremades exigències sanitàries i veterinàries de l'Administració xinesa. Pel que sembla, aquestes dificultats s'haurien superat. L'octubre vinent ja es podria fer el primer parell de corrides, però la iniciativa vol anar agafant gran volada. A partir de l'any 2011 pretenen instaurar de forma definitiva la festa dels toros muntant llargues temporades (de gairebé una vintena de corrides cada una). Una oportunitat de negoci? Una exportació d'un format que fins i tot a casa ja comença a trobar massa detractors? Un trasllat del negoci que busca donar continuïtat a la facilitat recaptadora d'aquesta fórmula un cop esgotada a terres espanyoles? Una brillant manera d'esquivar la crisi, tan senzilla com entabanar i ensarronar autoritats forànies realçant per sobre de tot l'interès turístic que pot arribar a tenir la moguda? (el projecte es durà a terme en un complex turístic ambientat en la seva totalitat en Espanya).

Des del punt de vista taurí, la "cerimònia" que haurà de patir l'animal es desenvoluparà ben bé a l'estil espanyol, reproduïnt de forma fidel i idèntica els mateixos passos (així, per exemple, s'ha descartat l'estil de tauromàquia portuguès, on no existeix el càstig a l'animal); "respectant les corrides en tota la seva essència", així ho vénen els promotors. Una única diferència respecte les corrides d'Espanya: en lloc de matar sis toros per corrida amb tres matadors, ho liquidaran entre dos toreros, carregant-se "només" quatre braus. O sigui, la mateixa parafarnàlia però treballant una mica menys. No cal dir que els professionals del ram (matadors, banderillers, picadors, mossos d'espases i sobretot els ramaders) ja es deuen estar fregant les mans. Però també sorgeixen dubtes sobre l'acceptació que pugui tenir entre la població oriental: quan tardaran a aparèixer les primeres queixes pel patiment dels animals? Quants es quedaran embadalits amb la plasticitat i la bellesa de les imatges? I sobretot... quants dies passaran abans de veure aquelles imatges (ja típiques al nostre entorn) de manifestacions i contramanifestacions per la causa taurina?

Oriol Solà i Prat