TORNAR

“Vicenç Ferrer ens va dir: ‘Ja han arribat els descarrilats d’Igualada’”

Una història d’amor entre els igualadins i el projecte de cooperació a Anantapur, quan fa dotze anys que va morir Ferrer

societat
Dimarts, 22 juny 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Fa dotze anys, el 19 de juny, moria el missioner i filantrop Vicenç Ferrer. D'orígens valencians i catalans, havia convertit Anantapur, al sud de l'Índia, en la seva llar i hi desenvolupava una activitat de cooperació que ha inspirat i mobilitzat a milers de persones d'arreu del món. Als funerals, que van tenir lloc el 22 de juny hi van ser quatre igualadins i igualadines: Xavier Dàvila, Laura Descàrrega, Elisenda Santacana i Quique Santano que van fer un documental d'aquella mostra de dol i de tot el que havia fet Ferrer al llarg de dècades: 'Construint somnis impossibles'. Parlem amb Xavier Dàvila d'aquella experiència, de la seva anterior visita a Anantapur i del vincle de la Fundació amb Igualada i l'Anoia.

El 2006, set igualadins i igualadines es van engrescar per anar a Anantapur. Seria el punt de partida d'una llarga relació amb l'Índia i la Fundació Vicenç Ferrer. Una relació i col·laboració que es manté en el temps, amb un equipament que porta el nom d'Igualada i d'un igualadí, Xavier Palau, ja traspassat i que formava part del grup que hi va viatjar el 2006. Xavier Dàvila, periodista de Ràdio Igualada, recorda que "coneixíem la feina de Vicenç Ferrer perquè alguns teníem infants apadrinats de la Fundació. Ens feia il·lusió visitar el campus de la Fundació. Volíem visitar altres indrets de l'Índia i la darrera setmana vam anar a Anantapur. Érem set igualadins i igualadines. Era el primer viatge que fèiem a l'Índia". Un viatge en el qual tindrien una benvinguda especial: "la Fundació preparava diversos viatges per qui volia conèixer com s'organitzava el treball, però nosaltres preferíem anar pel nostre compte. Quan arribaven els autocars dels viatges, el Vicenç i la seva companya els anaven a buscar. Nosaltres anàvem per lliure, però ell també va venir". Van sentir una veu a darrere que deia: "ja han arribat els descarrilats d'Igualada". És a dir, "Vicenç Ferrer sabia que hi havia un grup de gent d'Igualada que no volia anar en viatges organitzats".

Xavi Dàvila, Laura Descàrrega, Elisenda Santacana i Quique Santano, a Anantpur, el 2009En aquell primer viatge, explica Dàvila: "vam tenir l'oportunitat de conèixer-lo, de saber com treballen, assistir a conferències. Es tracta de conèixer la feina que fa la Fundació i quan arribes a Catalunya explicar quin treball fan. Hi ha un altre grup de gent que hi va per fer una estada més llarga, d'un any, dos o tres anys més". Els objectius de la Fundació són obtenir recursos econòmics per invertir-los a l'Índia. També "hi ha equips de personal sanitari que hi viatgen per fer formació, o gent que aplica novetats metodològiques, com un especialista en braille que aporta mètodes i material per ajudar a llegir a les persones amb ceguesa. La feina que han fet allà és ingent. Les transformacions que s'han fet a Anantapur, pel que vam poder veure, és que han construït hospitals, ara cinc, amb un nivell de tecnologia molt alt", continua Dàvila.

Les dècades d'accions que va començar Vicenç Ferrer i el seu equip han transformat el paisatge d'Anantapur, i les seves condicions. Aquella gent, "tan vulnerable, mai hauria tingut opció de comptar amb aquesta protecció. Cada poble té una escola. Una xarxa de clíniques que té un hospital de referència, pous per als conreus en una zona gairebé desèrtica, el reaprofitament d'excrements de les vaques per fer gas pel foc a les llars".

Aquella primera experiència va activar un segon viatge, "en el qual volíem fer un documental sobre aquella tasca. Érem quatre els que sortíem d'Igualada. Poc abans de marxar d'Igualada, ens van dir que Vicenç Ferrer estava molt malalt. Vam decidir fer el viatge i tot just aterrar a l'Índia vam saber que havia mort. Amb el Quique Santano, la Laura Descàrrega i l'Elisenda Santacana, vam treballar per reflectir els funerals. Uns funerals d'estat". Va ser una experiència inoblidable: "hi havia gent que va venir des de punts molt llunyans, es van passar dies viatjant. L'experiència va quedar plasmada a 'Construint somnis impossibles'. Aquella segona vegada, ja no hi era, però es van posar a la nostra disposició".

Els funerals d'estat a Vicenç Ferrer FOTO: X. DàvilaUna de les persones implicades en la Fundació d'Igualada era Xavi Palau, que moria aquell mateix any, el 2009. Dàvila apunta que "era dels set que havia vingut el 2006 i hi estava molt implicat. Es va implicar en el documental i també en la construcció de l'Escola Ciutat d'Igualada. Aquesta escola es va construir amb fons recaptats en una campanya d'Igualada Comerç, amb una tómbola solidària es van aconseguir 9.000 euros. L'Escola té de nom 'Escola Ciutat d'Igualada-Xavier Palau Roig'". L'escola es va fer a Mukundapuram, un poble molt petit. Les informacions que tenim ara és que "és l'espai de reunió i casal d'aquest poble i manté el nom i servei públic".

Un dels països on la COVID-19 ha tingut un efecte més colpidor és l'Índia. Els darrers mesos hi ha hagut un gran ressò de la manca de mitjans per combatre la pandèmia en aquests territoris. Dàvila comenta que "d'Anantapur sabem el que ens explica la Glòria Fustero, delegada de la Fundació a l'Anoia, que està fent una feina sensacional. En el programa de Ràdio Igualada 'Igualada solidària' ens ha explicat que la situació d'Anantapur és molt complicada, sobretot per la manca d'oxigen. La Fundació ha fet una campanya per aconseguir portar aquest oxigen i la situació ha millorat una mica. Apunten en tot cas que l'impacte ha estat duríssim i que segueixen necessitant-se aportacions".

Quan es parla de projectes solidaris a l'Índia sovint es parla de la Mare Teresa de Calcuta i de Vicenç Ferrer. Xavi Dàvila posa en relleu la tasca del missioner i cooperant català: "conec de prop l'obra de Vicenç Ferrer, mentre que la de la Mare Teresa de Calcuta, no prou. A l'Índia cal recordar que no es tracta només de les diferències econòmiques, sinó del sistema de castes. Tot i que el govern les va abolir, les diferències d'aquest sistema d'estratificació encara fa més vulnerables les persones que tenen el greuge econòmic. Una diferència és que la Mare Teresa de Calcuta va rebre el Premi Nobel de la Pau; en canvi, Vicenç Ferrer deia que no valia la pena perdre el temps en això, sinó que calia invertir-lo a ajudar la gent".

 


2 Comentaris

jgodobisbal

Joan Godó Bisbal

Igualada

22 de juny 2021.11:15h

Respondre

De l’1 al 20 de juliol, la Biblioteca Central d’Igualada acollirà l’exposició “Viatge a la ciutat de l’infinit”.

Un recorregut fotogràfic i històric que s’inicia l’any 1952... Llegir més amb l’arribada de Vicenç Ferrer a l’Índia, i ens detalla els projectes que la Fundació Vicente Ferrer ha dut a terme en aquest país, des de 1969 fins a l’actualitat.

La mostra és organitzada per la Fundació Vicente Ferrer, Igualada Solidària i l’Ajuntament d’Igualada.

M

Marisol

Igualada

22 de juny 2021.22:46h

Gràcies per la informació, sr Joan ! I felicitats a tot@s per fer seguir tan viva aquesta flama, més necessària que mai.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.