Aquest any la Covid ha trencat la normalitat de la tradicional festa dels reis d'Igualada, una tradició celebrada quasi sense interrupcions durant els darrers 125 anys amb algunes excepcions: el 1919 es va suprimir a causa de l’epidèmia de la grip i en senyal de dol, i durant els anys de la guerra que va ser impossible realitzar-la. Però no només les “tragèdies” han anul·lat la cavalcada, sinó també les ideologies, ja que l'any 1933 l'alcalde Biosca (ERC) va prohibir la cavalcada dels reis argumentant que “posava massa en evidència la desigualtat social dels infants”. El debat igualadí sobre la simbologia religiosa a les festes i tradicions va ser molt important, i el govern igualadí d'aleshores considerava necessari modernitzar els costums i deixar enrere les pràctiques anacròniques. Per aquest motiu, i  segons recull L'Igualadí de 1934, el Centre Republicà va proposar la festa de l'Arbre de Noël, una alternativa que tenia com a objectiu combatre “la farsa de la cavalcada de criats negres i reis rossos que mai han donat res als nens pobres”. Tot i el masclisme que desprenia aquesta proposta –  eren les dones les que donaven un regal als infants –, la festa de l’Arbre de Noël va intentar resignificar la tradició reinventant-la, quelcom que no ho van aconseguir – com és evident –, però van obrir un debat molt important sobre el classisme de la festa. Anys més tard, el 2002 un grup de 10 noies del “Col·lectiu Propatgesses” va introduir-se per primera vegada a la cavalcada dels reis, obrint un altre debat també molt important: el sexisme de la cavalcada. Avui, tot i no haver superat del tot els altres debat, tenim obert un altre: el debat sobre el racisme del blackface.

El debat 

Fa uns dies vaig llegir un article publicat per la Maribel Nogué en el que defensava que la cavalcada dels reis d'Igualada no és racista. Segons explicava, l’origen històric de pintar-se la cara de negre es remunta a la figura d’Hajji Firuz, un personatge de folklore iranià que apareix als carrers amb la cara enfosquida de carbó des de fa tres mil anys. En aquest sentit, i pel fet que l’origen dels reis és oriental, Nogué defensava que el fet de pintar-se la cara de negre no té res a veure amb el blackface i que, per tant, el seu origen no té relació amb les connotacions racistes d'aquest. Tanmateix, i com també apunta en la seva defensa, actualment la figura d'Hajji Firuz només es pinta mitja cara de negre per tal d’evitar interpretacions racistes. Ara bé, això justifica que el blackface de la cavalcada dels reis no sigui una pràctica racista? No és aquest argument una explicació esbiaixada de la realitat actual perquè ignora i obvia les experiències personals de l'alteritat? 

Abans de tot, cal dir que a les cançons tradicionals Hajji Firuz es presenta com un serf de cara negra que intenta animar a la gent a la qual es refereix com “els seus senyors”, semblant a la caricatura de Daddy Rice qui va adaptar i popularitzar una tradicional cançó de burla dels esclaus negres anomenada “Jump Jim Crow”. En qualsevol cas, hem de definir què és el racisme. Segons els nostres diccionaris, és la “doctrina que propugna la inferioritat d'unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se'n justifica la discriminació, la segregació social, l'explotació econòmica, etc”. Inferioritat significa que està per sota, a un nivell més baix. Independentment que les races no existeixen – perquè no existeixen races humanes –, tractar amb inferioritat a algú segons la seva imaginada “raça” significa fer-lo esdevenir un mitjà (una eina) al servei del “superior”. Com us podeu imaginar existeixen diferents tipus d'executar aquesta inferioritat i, per tant, que existeixen diferents tipus de racismes. D'entre tots els tipus que existeixen, ens interessen dos en particular: el cultural i el no intencional. 

Racisme cultural i no intencional

Per racisme cultural entenem aquell que accepta i normalitza pràctiques racistes en els fets culturals, és a dir, tractaments d'inferioritat sobre altres “races humanes”. Dit d'una altra manera, utilitzar elements d'aquelles suposades “races inferiors” per executar i justificar pràctiques dels que són “superiors”. El racisme de la nostra cultura és molt extens i l'impacte de la seva ideologia ha penetrat en la nostra vida quotidiana fins a esdevenir un element més d'ella. Podríem fer una llista molt llarga dels seus efectes en la nostra cultura, des d’anuncis de productes (colacao, conguitos, caricatures musicals, etc), passant per expressions lingüístiques (futur negre, llibre negre, treballar com un negre, etc), fins a arribar a la més alta de les discriminacions possibles només pel mer fet de ser negres (zoos d'humans, esclavitud, esterilitzacions forçades, etc). Aquestes “cosificacions” han estat responsables del nostre racisme cultural, racisme del qual la nostra cultura no es pot despendre només per dir que no som racistes. 

Un segon racisme és el no intencional, és a dir, aquell que no té per objectiu ser racista perquè no és voluntat de la persona tractar amb inferioritat ni acceptar races humanes, però que la seva pràctica no significa que no ho sigui. Aquest tipus de racisme sovint és ignorat perquè qui realitza la pràctica racista no la considera racista, quelcom que l'impedeix veure-la com a tal. Però així com no ser conscients de les pràctiques masclistes no ens evita ser-ho, amb el racisme succeeix el mateix. En aquest sentit, i sabent que la nostra cultura està plena de racismes – i microracismes –, és quan podem afirmar que entre nosaltres hi ha més racisme que racistes. Un cop establert què és el racisme, podem començar a veure si la festa dels reis d'Igualada és racista o no.

El racisme de la cavalcada dels reis d'Igualada

En primer lloc, podríem dir que la nostra cavalcada de reis es remunta a finals del segle XIX (1895) i es desenvolupa durant la primera meitat del XX, època en la qual el racisme estava normalitzat, quelcom que ja ens hauria de fer sospitar. En segon lloc, podríem assenyalar l'origen oriental i fantàstic d'aquests patges – i reis –, tots ells ornamentats amb exotismes irreals que generen un estereotip d'una cultura i ètnia inexistent. De fet, l'imaginar dels reis és tan especial que és necessari que ells i els patges – estrangers negres – han d'anar guarnits amb vestimentes estrafolàries per corroborar el seu origen oriental i meravellós. Anem, però, a l'element conflictiu per excel·lència: pintar-se la cara de negre, més conegut com a blackface. 

Hi ha molta gent que considera que la pràctica del blackface de la cavalcada no és racista perquè la seva única finalitat és la d’eliminar les faccions facials i, així, dificultar el reconeixement d’aquella persona que fa de patge. Recollint l'argument d'Hajji Firuz, tenim la figura dels patges, en la seva majoria persones amb la cara pintada de negre que representen negres. Els patges, com Hajji Firuz, són vassalls dels reis – i dels infants – i si el diccionari no s'equivoca, són aquells que presten servitud al seu rei – i als infants! –. Aquest, però, no és l'element racista, sinó el fet que són “persones negres” que amb la seva servitud han de fer feliços als infants – i la ciutadania! – com feien Hajji Firuz i com Daddy Rice. En conclusió, pintar-se la cara de negre per representar éssers humans meravellosos que provenen d'orient és, en si mateix, un fet sospitosament racista, però si a sobre aquests patges negres són vassalls dels reis i dels infants que han de “treballar alegrament” per ells, la sospita esdevé realitat: els negres al servei de la felicitat de la gent (majoritàriament blanca) i, a més a més, amb cares somrients. Recordem allò “d'inferioritat” que dèiem al principi?

Hi ha qui pot dir, i no sense raó, que la intenció actual de la nostra cavalcada dels reis no té res a veure ni amb la tradició iraniana d'Hajji Firuz, ni tampoc amb les possibles connotacions racistes dels orígens de la cavalcada dels reis d'Igualada. És en aquest moment que entra en joc l'alteritat de la societat, essent aquesta la que pot posar en dubte la tradició hegemònica de la cavalcada dels reis. El tracte d'inferioritat que hem descrit anteriorment no s'esgota en la servitud, sinó que també s'empra, com hem vist, en la cultura. Des de la nostra pròpia pràctica cultural sovint no som capaços de veure el racisme que conté, i quan algú critica i/o denuncia el racisme cultural, ho fa des d'una marginalitat, és a dir, des d'una alteritat que es troba al marge del discurs hegemònic, permeten visibilitzar el racisme de la nostra cultura. Aquesta crítica i/o denúncia posa en dubte la pulcritud i innocència de la cavalcada des d'una marginalitat mai tinguda en compte, quelcom que a la vegada genera enormes resistències, sovint molt violentes.  

Deconstruir les tradicions

Sabent que el blackface és una pràctica cultural racista que no podem obviar, podem sostenir que, més enllà de les intencions originals de la cavalcada dels reis, aquesta és una festa amb un alt component racista: no només simbolitza “negres d'orient” vassalls amb aspectes absolutament caricaturitzats, sinó que a més aquests desenvolupen la seva tasca de “serfs” alegrement. Això significa que hem d'eliminar aquesta tradició? Hi ha qui sostenim que, per motius de classisme, sexisme i racisme sí, però som conscients que les tradicions no es poden suprimir fàcilment. Ara bé, no poder eliminar-les no significa que no les hàgim d'adaptar a la nostra actualitat.

En els darrers anys (si no dècades!) hem sentit molt a parlar de la deconstrucció, és a dir, el fet de visualitzar, criticar i generar una alternativa de les nostres pràctiques culturals a partir de les  alteritats mai escoltades de la nostra societat. Això implica escoltar, és a dir, fer atenció a allò que assenyalen. La deconstrucció també forma part de la nostra cultura, ja que avui ningú negaria que gràcies a l'alteritat obrera es va visibilitzar l'explotació; de la mateixa manera que l'alteritat de les dones (objectes del patriarcat) ens ha mostrat com el masclisme ha construït la nostra societat. En aquest sentit, l'alteritat de la cavalcada dels reis assenyala el blackface com una pràctica racista al visibilitzar-la com una caricatura idealitzada de quelcom exòtic i llunyà que continua emprant la imatge de l'exotisme de les persones negres com mitjà per mantenir una tradició per als infants – moment de la vida en el qual més valors aprenem –. Si no tinguéssim un passat (i malauradament un present) ple de racismes evidents, potser el blackface no seria una pràctica racista. Però com no és així, ens grinyola avisant-nos de la necessitat d'evitar aquesta pràctica.  

De la mateixa manera que no creure en els virus perquè no els veiem a simple vista no fa que no existeixin, no veure el racisme de la cavalcada dels reis no fa que no el contingui. Ens cal repassar la nostra tradició cultural i actuar en conseqüència per adaptar-la als nostres temps, entenent que l'objectiu de la cultura no és acomodar-se a la tradició, sinó adaptar-se a la realitat de la seva actualitat perquè la cultura, com les societats, és viva. Durant la dècada dels anys 30 del segle passat els “revolucionaris” igualadins van intentar resignificar la festa dels reis denunciant les desigualtats socials, i el 2002 es va obrir el debat sexista de la cavalcada. Avui tenim obert el debat del racisme, un debat que tot i que encara tingui molta resistència acabarà abordant-se, i com més tard ho fem més temps haurem perdut. Si els meus arguments no us serveixen, espero que els de *Chris Marker i Alain Resnais sí que ho facin!