TORNAR

Ha quedat la festa de Reis estancada?

Dimarts de Diàlegs aborda avui les festes d’Igualada

cultura
Dimarts, 10 febrer 2015. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Amb el títol "Tenim les festes que volem a Igualada?", Dimarts de Diàlegs tracta avui, a les 8 del vespre, el model de les festes de la capital de l'Anoia. Des d'Anoiadiari, hem volgut parlar amb diferents persones vinculades a la cultura sobre el moment de la Festa de Reis, una de les més emblemàtiques de la ciutat

La Sala de Socis serà escenari avui d'una nova sessió de Dimarts de Diàlegs. L'espai conduït per Jordi Cuadras tractarà avui les festes d'Igualada i com les viuen i preserven els igualadins. El convidat és l'especialista en cultura tradicional i popular Jan Grau. També vindran representant entitats vinculades a la Festa Major i a les celebracions Enric Solà (Dessota), Daniel Vilarrúbias (FESTHI) i Ricard Carles (Coll@nada). Magí Molas, president de l'Antic Gremi de Traginers, parlarà de la festa amb més anys ininterromputs, els Tres Tombs. El representant de la Comissió de Reis per al debat és Eduard Creus. Precisament sobre aquesta festa, la que dóna més projecció a Igualada i que ara es vol convertir en Patrimoni Immaterial de la Humanitat, en parlen per Anoiadiari diferents personalitats d'Igualada.

Està estancada la Festa de Reis?

"Evoluciona molt lentament, cert" valora Pep Farrés, actual director artístic de la Mostra de Teatre d'Igualada. "No hi ha grans canvis ni trencaments" admet, el també membre de la companyia Farrés Brothers i Cia. Això és un punt crític. Pau Llacuna, gerent de la Fira de Teatre de Tàrrega, apunta que "és evident que s'ha estancat. No hi ha hagut cap innovació els darrers anys. La darrera va ser el canvi de carrosses i penso que va ser per anar a pitjor". "No s'obre a la ciutadania, en això s'ha quedat enrere. Maca, però està estancada" afirma Isabel Casas, impulsora fa més d'una dècada del col·lectiu Pro Patgesses. Toni Ballester, antic membre de la Comissió de Reis, que ha dut les robes de Patge Faruk vora 15 anys, és taxatiu: "és clar que està estancada. Es va a fer el mateix cada any, no hi ha cap canvi". En això "el cert és que la gent, la ciutadania, està moltes vegades contenta i no va més enllà si tot va bé el dia de lliurar la Carta i si els Reis surten el dia 5". En això, Ballester ho relaciona amb un altre punt central.

El paper de la Comissió

Ballester va ser membre de la Comissió i va estar implicat en la Festa de Reis "dels 18 als 50 anys". Opina que "la Comissió és un cercle hermètic, on mana una persona o, com a molt, una i mitja. I no es deixa obrir". Pau Llacuna entén que "deuen fer les coses bé, però no donen explicacions. Ja deuen presentar els seus números, però estaria bé que donessin rebuts". Queixes recurrents: "ni a la web apareix qui composa la Comissió". Pep Farrés, per la seva banda, comenta que "són una fundació privada i és lògic que les decisions les prenguin en base aquest format". Organitzar la festa no és fàcil, reconeix Isabel Casas, "i no es pot obrir les portes a tothom, però sí que s'hauria de donar l'oportunitat a algú més a entrar-hi".

La transparència

La forma de la fundació fa que els números no siguin públics. Hom està d'acord que actualment, és difícil conèixer amb exactitud el paper de l'òrgan rector que no rendeix xifres públicament. "Jo no sabia com es gastava" confessa Ballester i "estaria bé saber els pressupostos". Una transparència que dependria d'un canvi de format de la societat. "És l'entitat més delicada d'Igualada i qualsevol canvi, que afecta de retruc una festa tan estimada, pot ser interpretat com un atac a la ciutat". 

Una festa de tots ha de ser privada?

Sobre si la Comissió ha de seguir sent l'òrgan rector de la festa amb les funcions actuals, tant Llacuna, com Casas, Farrés i Ballester aposten per "una estructura més participativa". El gerent de la Fira de Tàrrega es pregunta "si ha de ser una propietat privada d'uns senyors. És el model que es vol per a una festa popular? Una opció podria ser un consorci amb l'Ajuntament". Farrés argumenta que "és clar que podria ser més participatiu, però no només aquesta, sinó totes les festes". Un canvi que seria "molt difícil" diu Ballester. 

Quins canvis es podrien fer?

"L'arribada del Patge Faruk es podria fer d'una altra manera. Cal aprofitar el potencial del personatge: que se sabessin coses del seu viatge, de la seva procedència, fer-ho créixer com a espectacle, com a relat, que no sigui un pur entreteniment" proposa Pep Farrés. "Quin sentit té sortir de l'antic Hospital, si els Reis ja no van a veure els malalts allà?" es qüestiona Isabel Casas. "Com a tècnic faria molts canvis" assegura Pau Llacuna, "però ho dic des de fora, des d'on es veu diferent. Em faria falta més informació".

Toni Ballester mira cap al dia de la Carta: "els Faruks haurien d'estar en un entarimat, potser en un espai obert com Cal Font, no nou homes dispersos. I que no hi hagués patges amb vestits més cridaners i bonics que els dels propis Faruks". Pel que fa a la diada del 5, "no m'agraden ni les carrosses ni els vestits actuals. Les actituds dels patges també són millorables". En el seu moment "no veia clar que entressin les noies, però val a dir que la majoria de dones patge són molt millors i saben ser dolces" amb els infants, mentre que "hi ha patges homes que només van a presumir. Veig una desídia preocupant en alguns nois. En la darrera cavalcada, jo anava amb les meves nétes i els patges les ignoraven. I això la Comissió no ho sap tallar". En això, Casas hi coincideix: "hi ha un sector de patges que només pensen a cobrar propines que no lliuraran a la Comissió. I lluir els vestits de nit, als bars. S'hauria de fer pedagogia de què és portar les robes de patge. És un dia important, són voluntaris però tenen molta responsabilitat".

La Unesco

Casas expressa que "tant de bo estiguéssim al mapa per una festa com aquesta, però és difícil saber com es conclourà. No en conec els mecanismes". Farrés no coneix amb exactitud els tràmits ni el procés. Ballester, per la seva part, pensa que "és una festa amb molts anys, però n'hi ha d'altres amb més bagatge. No ho veig ara mateix". Pau Llacuna veu més factible aconseguir un reconeixement per "a totes les festes de Reis, com també es va donar el vist-i-plau al 'fet casteller' i no a una colla en si. Estem parlant d'emocions i hi hauria qui discutiria per què a Igualada sí i a altres llocs no".


16 Comentaris

A

Antoni Ballester Morera

igualada

20 de febrer 2015.10:17h

Respondre

Sra Maria Ll

Ja acabat tots els arguments de defensa?

o be ha cambiat una mica de criteri

recordi rectificar es de savis

A

ANTONI BALLESTER MORERA

IGUALADA

18 de febrer 2015.12:45h

Respondre

MOLT AGRAIT PER EL COMENTARI DE JOSEP MARI PERSONA AMB CRITERI JA HA REBUT LES CONSECUENCIENS AMB LA SEVA PELL I A VISCUT A FONS LA COMISIO DE REIS

J

Joan Giner ITV

Igualada

11 de febrer 2015.21:41h

Respondre

Ara si que veig que la Comissió del reis té dones a la junta. Sra Maria Ll. quina defensa més visceral i plena d’agror. Pobrets aquest que es pensen que podrán dir quelcom negatiu del ITVs... Llegir més igualadins que fan la Festa de Reis, tant nostrada de la nostra cuitat. A Igualada les que triomfen són les grisors. Per favor Senyors amb idees, no cal que aneu a vuere la Comissió, que sol aceptaran els vostres suggeriements si són ”vertaderament interesants” ella és part i jutge. la Festa és seva ,ells són els amos i propietaris.

M

Maria Ll.

Igualada

12 de febrer 2015.14:29h

Sr. Joan Giner ITV, no m’agrada gens polemitzar amb vostè, ja que te una manera de veure les coses i d’expressar-les que no em convenç, però penso desprès del seu comentari que l’hi he de... Llegir més fer algunes consideracions.

1er, pel que he pogut saber, a la comissió dels Reis si que hi ha senyores, però jo no en soc cap d’elles.

2on, no se a on veu vostè la defensa visceral i sobretot l’agror en el meu comentari. Defenso i defensaré sempre la festa de Reis, la organitzi qui la organitzi, perquè la vaig disfrutar de petita, la continuo disfrutant ara amb els meus fills, i penso que és una de les festes més importants de la ciutat, per tant em sento orgullosa com a igualadina quan veig que la UNESCO per exemple es fixa en ella.

3er. Les coses sempre es poden millorar, clar que si, i de propostes en positiu sempre sen poden fer, també a la comissió de la festa de Reis. Jo el que he dit simplement, i és una opinió solament meva i de ningú més, és que estic segura que si algú fa una proposta o un suggeriment interessant l’acceptaran, res més, és una opinió meva i penso que força lògica, però clar, qui ho ha d’acceptar ?, dons aquells que ho poden fer, que son els organitzadors.

En quant a que les propostes han de ser interessants, dons miri, de propostes sen poden fer moltes, pel que les fa sempre son bones, però algunes realment ho son i d’altres no, o simplement no s’ajusten prou a l’activitat a que van dirigides, per tant, en cas de que sen facin, els que tinguin la facultat de decidir diran al seu parer quina es d’una cosa i quina de l’altre, i quina s’accepta i quina no, jo penso que les realment interessants o bones tindran més possibilitats que les altres, res més, si això a vostè l’ofèn, o l’ofèn simplement el fet de que hi hagi algú que pugui decidir, que vol que li digui, a mi em sembla una cosa ben normal

M

Maria Ll.

Igualada

10 de febrer 2015.20:23h

Respondre

Joan D., no es que no es pugui fer critica constructiva, això sempre es bo de fer-ne, el que jo dic es que ara que sembla que es pot aconseguir una cosa molt important per la ciutat, sembla que... Llegir més nosaltres mateixos ho vulguem tirar per terra, i això no passa a cap altre ciutat.

Que les coses es poden millorar es clar que si, que es poden fer aportacions també, però s’ha de saber reconèixer que hi ha un munt de persones que fa molts anys que estan tirant endavant la festa de reis i que hi han dedicat i hi dediquen molts esforços, que ho poden fer millor o pitjor, però que si la festa avui esta en el camí de poder ser reconeguda mundialment es també gracies a ells.

Per tant per a mi no deixen de ser oportunistes alguns comentaris que curiosament surten justament ara, no abans, sinó ara, quan sembla que les coses estan ben encaminades i tant la UNESCO com la Generalitat veuen la nostra festa amb bons ulls, i tots els que venen de fora a veure-la en queden bocabadats. Que sigui justament ara el moment que alguns triïn per buscar els tres peus al gat, Joan em sembla malament, que vols que et digui.

Per altre banda, com algú ha dit aquí mateix, la comissió organitzadora es una fundació privada i per tant no li demanem coses que als altres privats no gosaríem demanar.

I finalment, si el Sr. Pau Llacuna o qui sigui te realment algunes aportacions interessants a fer, no cal que les expressi solament en un mitja de comunicació, es pot dirigir també a algun membre de la comissió (segur que en coneixera a uns quants) i quedar per un dia i exposar-les, estic completament convençuda de que si son verdaderament interessants seran tingudes en compte

J

Joan D.

Igualada

10 de febrer 2015.23:02h

Maria Ll.

1) ”la comissió organitzadora es una fundació privada i per tant no li demanem coses que als altres privats no gosaríem demanar”

Els ”altres... Llegir més privats” potser no fan i desfan coses que són del poble. per tant, no és que podem demana r o no coses sinó que haurien de ser ells, que per iniciativa pròpia i per un exercici de transparència, expliquin coses. Si no ho fan, poden generar dubtes.

2) ”sembla que nosaltres mateixos ho vulguem tirar per terra”. Aquest és el comentari típic ITV
Sembla que si donem una opinió que no està en la línia !que toca”, no siguem bons igualadins i ens volem carregar la festa. Justament al contrari. Si diem el que pensem és perquè ens estimem molt la festa i la ciutat.

A

ANTONI BALLESTER MORERA

IGUALADA

18 de febrer 2015.12:52h

SRA MARIA Ll
SAP VOSTE AL PERQUE ES UNA FUNDACIO PRIVADA?
PERQUE TAN SECRETISME AMB ELS PATRONS?
EN UNA FESTA POPULAR DE TOTS EL IGUALADINS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

J

Jordi F.

Igualada

10 de febrer 2015.20:13h

Respondre

Feta la pregunta, feta la resposta. Si els reis d’Igualada està estancada? Primerament, què vol dir ”estancada” en aquest tipus de context? Una festa històrica, en el meu punt de vista no hi... Llegir més ha d’haver molts canvis en el llarg dels seus anys. Bàsicament, aquesta continuitat fa que la festa dels reis d’Igualada sigui tant reconeguda actualment, i es pugui permetre el luxe d’entrar en la competencia dels procés de la UNESCO. Per tant, trobo que aquesta pregunta és bastant incoherent.

Per tota la resta de questions, (per cert, sent respostes per poques persones: Sr Casas, Farres i companyia): Trobo que aquestes preguntes haurien d’anar dirigides a tot Igualada. N’hi trobarem molts de colors en aquest món, i tots els colors son benvinguts, només faltaria, però hi ha d’haver algú darrere d’aquestes opinions que es faci càrrec i posi mà d’obra. Essent una Fundació Privada i els seus membres, havent treballat tants i tants anys per aquesta festa, crec que tothom hauria de mirar una mica més lluny i no donar tanta importancia en com haurien d’estar col·locats els patges Farucs el dia 1 de Gener!

A

Antoni

Igualada

10 de febrer 2015.18:33h

Respondre

Sra Casas, els patges que només van per les propinas, diria que fa uns anys que estan fracassant estrepitosament, més que res, perquè han anat molt a menys. Sr Ballester, diu que no li agraden els... Llegir més vestits. Per mi són preciosos. Entenc que aquest no pot ser un motiu ni per criticar ni per lloar la festa, però mires festes de Reis dels voltants, i aquí els vestits són un tret diferencial, entenc que segons per Vtè a dolent. D’altra banda, entenc que en una festa hi ha d’haver canvis, però que no necessàriament s’han de notar. Canvi pel canvi?no. És que la Patum, per exemple, canvia molt any rera any? Aparentment diria que no. Entenc que a nivell organitzatiu, cada any deuen introduir canvis.

M

Maria Ll.

Igualada

10 de febrer 2015.17:09h

Respondre

Ai caram, mira si en son de curioses les coses, fa un temps ningú es preocupava per la festa de reis, cap d’aquets senyors que ara opinen en deien res, tret de la Sra. Casas que va treballar per... Llegir més aconseguir que les dones també poguessin participar de la festa, i del Sr. Ballester que sembla que ara que hi ha deixat de col•laborar hi vegi totes les pegues que quan ho feia no veia, serà nostàlgia...?, serà un altre cosa...?.

Però vet aquí que la fundació que te cura de la festa aconsegueix que aquesta tingui la possibilitat de ser declarada festa d’interès per la UNESCO i ai caram, tots els savis de via estreta ara hi diuen la seva. I jo em pregunto, a part dels dos que ja he citat anteriorment, els altres han dit o fet mai alguna cosa per millorar aquesta festa?, han proposat mai alguna millora a fer?, penso que no, però caram.... ara és hora de lluir i a això sembla que tothom si vol apuntar, inclús els savis de vilatrista.

No fem com tradicionalment em fet sempre a aquesta ciutat home...., col•laborem a tirar endavant les coses en lloc de volguer-les ensorrar. Al cap i a la fi, desprès de llegir tot això, una es pregunta: que farien aquets que ara tant critiquen si fossin ells els que realment poguessin dirigir, dons em sembla que serien molt més dictatorials i tancats que els que ara tant critiquen

Els currículums de tothom, a Igualada, que es una ciutat relativament petita tothom els coneixem

J

Joan D.

Igualada

10 de febrer 2015.18:45h

Sra. Maria Ll:

conec molta gent que s’estima aquesta festa, més que ningú. I que tenen un esperit ”crític” (amb el significat més genuí del terme) i en el sentit de la... Llegir més immensa majoria dels comentaris i aportacions que fan els igualadins que apareixen en aquest article, així com els dels comentaris, cartes, etc que apareixen en aquest diari (per cert, l’únic que obre les portes a l’opinió i la crítica constructiva) sobre aquesta festa ”intocable”.

El problema, Sra. Maria Ll. és que, encara que vostè digui que ”col•laborem a tirar endavant les coses en lloc de volguer-les ensorrar”, és absolutament impossible fer-ho davant l’hermtisme d’aquesta comissió que té ”segrestada” una festa de tots. I no només no es pot col·laborar o participar... sembla que si opines i la teva opinió no és del seu gust, ets un ”mal igualadí” i el que fas és ”carregar-te” una festa que vol ser Patrimoni de la Humanitat.

J

Joan

Igualada

10 de febrer 2015.21:08h

Sra. Llansana, fa uns anys m’havia afartat de fer suggeriments al Sr. Joan Prats, i sempre deia que no es podien fer canvis i que tot anava bé.

M

Maria Ll.

Igualada

11 de febrer 2015.09:20h

Joan, si et refereixes a mi (la Maria Ll.), no em dic Llansana, faig l’aclariment més que res per no posar en cap problema a cap Sra.Llansana per lo que pugui haver dit jo.

En quant... Llegir més al que em dius d’aquest Sr., pel que m’han explicat es cert que te un pes molt rellevant dins de la fundació, però no es l’únic, per tant penso que la seva opinió tot i ser molt important segurament no és decisiva. Ara be, tampoc ens pensem ara que farem un munt de suggeriments i ens els acceptaran tots, tothom sap que si hi ha tres persones hi ha tres opinions, per tant, crec que aquets senyors tenen el seu propi criteri que és el que segueixen, però estic convençuda que si veuen que se’ls proposa una cosa que pot millorar substancialment la festa, seran lo suficientment intel•ligents per incorporar-ho

J

Joan

Igualada

10 de febrer 2015.13:07h

Respondre

El president de la Fundació amb recorda el batlle de Montbui, cap del dos no marxa ni amb aigua calenta, pro amb l’agravant que un d’ells passa dels 70 anys. En quan a fer canvis, un podria ser... Llegir més qu’els Reis arribessin per la Plaça Castells, allà podria ser un bon escenari per fer la rebuda oficial per part de les autoritats, i fer el recorregut a la inversa dels altres anys .

A

Adrià M.

Igualada

10 de febrer 2015.10:16h

Respondre

Això sí que és ”casta” igualadina. És un grup tancat, que fa i desfà. Un grup patriarcal que passa els privilegis de generació en generació. Tenen, amb un poder absolut, ”segrestada”... Llegir més una festa que és de tots. Això al segle XXI...

J

Josep Marí i Llacuna

IGD

10 de febrer 2015.09:45h

Respondre

Hom creu que el nom correcte del Sr. Ballester és Toni i no Josep.
Sense més importància, la seva aportació és molt clara i concreta.
J. LLacuna

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.