Una novel·la recorda al pierenc que va conquerir Veneçuela

Els mitjans de comunicació espanyols porten la ració diària de notícies de Veneçuela. El que poca gent sap és que part d'aquest país va ser explorat i conquerit per Joan Orpí, home nascut a Piera. Orpí va ostentar diversos càrrecs en l'administració colonial de la Corona de Castella a Amèrica, cosa molt infreqüent en un català i més al segle XVII. Ara, Max Besora, rescata la seva figura en una novel·la: 'Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya'. En l'obra, al costat de la ficció hi ha passatges biogràfics provats de l'anoienc que és considerat com el darrer dels conqueridors de Veneçuela. Una novel·la per riure i descobrir un dels personatges històrics més apassionants de la comarca.

L'editorial Males Herbes ha fet una tirada de 1.000 volums i ja se n'ha col·locat la immensa majoria. Està tenint "molt bona resposta" segons la firma, que el presenta com un llibre d'aventures i humor, amb un enfocament que recorda al del Quixot: una paròdia que en alguns moments 'maltracta' la novel·la històrica, de la que n'hem tingut un 'boom' exagerat.

La gènesi, explica l'autor, és "el meu cosí, que va anar a fer una tesi sobre Veneçuela. Ell em va parlar per primer cop del personatge". Max Besora també ha tibat del llibre que va fer Pau Vila sobre Joan Orpí, ja fa 50 anys, i on hi ha la majoria de dades conegudes del personatge. Va néixer a Piera el 1593 i va morir el 1645, a Nova Barcelona, sense haver pogut tornar a casa. Hi ha "moltes llacunes" sobre la vida d'aquest anoienc i ell les ha omplert "amb la novel·la".

Joan Orpí va anar a Amèrica passant per Sevilla. De fet, Amèrica era una conquesta de Castella i els catalans no ho tenien fàcil per accedir-hi, ni permisos per comerciar-hi. Besora explica que "hi ha encara discussió entre els historiadors sobre si els súbdits que no pertanyien a la corona de Castella podien anar a les colònies americanes lliurement. L'autor s'imagina a Orpí inventant-se un nom castellà per poder tenir passatge.

El fil de la història del pierenc i que va reconstruint o imaginant Max Besora és que es va allistar com a soldat i ja a Amèrica va anar guanyant graduació i punts. Era un moment, sobre el 1620, en que l'època dels conqueridors i l'exploració s'esgotava. Orpí es va convertir aviat en lloctinent i acabaria creant una província pròpia, la Nova Catalunya. Besora barreja llenguatges i registres i també fa una mirada irònica que casa amb el conflicte actual entre Catalunya i Espanya (de fet, es narra a través d'un home que viu durant la Guerra de Successió). 

"És un Orpí ficcionat, no el que va existir" admet l'autor. Com que les concomitàncies entre catalans i indis aborígens han estat freqüents, ja des del segle XVII i fins les cançons de la Trinca, l'escriptor també n'ha volgut treure suc, amb les converses entre l'ingenu protagonista i el cacic local. El llibre de Vila matisa que Orpí, al revés d'altres conqueridors, va donar bon tracte als aborígens: "era una època més avançada, on ja s'havia establert més protocols de protecció i ja hi havia hagut les denúncies de fra Bartolomé de las Casas". 

La colònia que va fundar el pierenc "va tenir èxit i potser per això, Castella li va treure de les mans", per això, "hi ha una mica de joc en clau actual". La reflexió, que com Orpí "la pàtria ens la podem endur on nosaltres anem, com la mateixa ficció, que permet construir passatges nous".

El medi de Veneçuela, on Besora encara no ha estat, l'ha imaginat tot i que sí que ha conegut les no llunyanes terres del Brasil. Remarca en tot cas que "no he volgut fer una novel·la realista. Tampoc volia fer una novel·la històrica a l'ús... hi ha hagut un 'boom' de llibres així, que representen el passat com si hagués passat tot a peu de lletra, amb un realisme impostat, quan els historiadors qüestionen cada cop més la veritat de com s'ha escrit la història".