//Plugins sense CDN ?>
El 2020 –l’últim any del qual ha facilitat dades l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat)–, el 23,2% del total de recursos de les famílies catalanes provenien de prestacions socials (inclouen les pensions contributives i no contributives de la Seguretat Social i del sistema de classes passives, les prestacions per atur, les prestacions de la Seguretat Social per protecció familiar, la renda mínima d’inserció, les prestacions complementàries atorgades pel Departament de Benestar Social i Família a persones grans, discapacitats, vidus/vídues, etc., i les prestacions per cobertura de la incapacitat temporal a càrrec de la Seguretat Social i les empreses). Aquell mateix any –el de l’inici de la crisi de la pandèmia–, la resta de la renda de les famílies catalanes provenia de la remuneració d’assalariats, un 57,7%, i d’excedent brut d’explotació (ingressos procedents dels lloguers d’habitatges i d’activitats empresarials i professionals d’empreses), en un 19,1%.
Hi ha nou municipis anoiencs, de més de mil habitants, que estan per sobre de la mitjana catalana amb més pes de les prestacions socials en la renda familiar. Es tracta de Capellades, Vilanova del Camí, Calaf, Igualada, Vallbona d’Anoia, la Pobla de Claramunt, Santa Margarida de Montbui, Òdena, i la Torre de Claramunt.
Capellades és primer municipi anoienc i el novè municipi català de més de cinc mil habitants amb el percentatge més elevat de subsidis sobre l’estructura dels ingressos. El 29,6% de la renda familiar de Capellades correspon a prestacions socials, el 14,9% a excedent brut d’explotació i el 55,4% restant, a salaris.
El segon municipi de l’Anoia amb major pes de les prestacions socials en la renda familiar és Vilanova del Camí, amb un 27,8%. La resta es completa amb un 56,6% de remuneració d’assalariats i un 15,6% d’excedent brut d’explotació.
Són unes dades molt semblants a les de Calaf: 27,7% (prestacions socials), 56,9% (remuneració d’assalariats) i 15,4% (excedent brut d’explotació).
A la capital de l’Anoia, Igualada, el 26,5% del total de recursos familiars provenien el 2020 de prestacions socials. El 16,5% d’excedent brut d’explotació i un 57,1%, de remuneració d’assalariats.
Igualada és la cinquena ciutat gran de Catalunya amb més pes de prestacions socials en la renda familiar. Lidera el rànquing de municipis catalans de més de quaranta mil habitants Santa Coloma de Gramenet, amb un 29,2% de prestacions socials en el total de la renda, seguida per Manresa (28,8%), l’Hospitalet de Llobregat (28,4%) i Blanes (27,1%).
La resta de municipis anoiencs amb un percentatge de prestacions socials més alt que el de la mitjana catalana (23,2%) són: Vallbona d’Anoia (25,9%), la Pobla de Claramunt (25,3%), Santa Margarida de Montbui (24,7%), Òdena (24,3%), la Torre de Claramunt (23,5%).
Per sota de la mitjana catalana trobem: Cabrera d’Anoia (22,7%), Masquefa (19,9%), Sant Martí de Tous (19,9%), el Bruc (16,2%),
També per sota de la mitjana catalana se situa Barcelona (23%) o Girona (22,1%). Tanquen la llista Sant Cugat del Vallès (13,2%) i Vallromanes (13,1%) amb els percentatges de prestacions socials sobre el total de la renda més baixos.
L’Anoia és la 17a comarca amb més pes de prestacions socials
El Berguedà és la comarca catalana amb un percentatge més alt, un 32,9%, de prestacions en el total de la renda. En aquest llistat se situa, en 17a posició, l’Anoia, amb un 24,7%. Hi ha un total de vint-i-cinc comarques que se situen per damunt de la mitjana catalana, que recordem que és del 23,2%. Per sota, hi ha disset comarques. La comarca amb el percentatge més baix de prestacions socials és la Cerdanya, amb un 18,9%.