La indústria concentra un terç del valor afegit brut a l’Anoia

Segons l’estudi “Polígons d’activitat econòmica a Catalunya: reptes i escenaris reguladors”, elaborat pel Departament d’Empresa i Treball amb la col·laboració del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Catalunya compta amb un total de 1.448 polígons d’activitat econòmica (PAE). Aquests recullen 45.635 empreses i ocupen una extensió de 29.352 hectàrees de sòl industrial, segons dades del Sistema d’Informació de Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE).

L’Àrea Metropolitana de Barcelona concentra gairebé el 50% dels polígons del país, distribuïts en més de 13.000 hectàrees. Aquesta regió destaca com la més dinàmica pel que fa al nombre de polígons i empreses ubicades. En concret, hi ha 445 polígons que allotgen 30.400 empreses, amb una mitjana de 75,4 empreses per polígon. Això representa la concentració més gran de tot el territori, amb una taxa d’ocupació del 81,2%, molt similar a la de l’Alt Pirineu i Aran (81,3%).

En termes generals, els polígons catalans tenen una mitjana de gairebé 36 empreses per unitat i una ocupació del 74%. Tot i això, hi ha diferències territorials significatives: si s’analitza la proporció per nombre d’habitants, les comarques centrals lideren amb una densitat de 6,2 polígons per cada 10.000 habitants.

L’informe també revela que una part important dels PAE —més de la meitat— tenen una superfície inferior a les 10 hectàrees, mentre que només un 8,5% superen les 50 ha. Aquesta realitat contrasta amb les necessitats actuals del teixit empresarial, cada vegada més orientades cap a espais de dimensions més grans. Sovint, tant les naus existents com el sòl disponible no s’ajusten als requisits de les empreses que volen establir-s’hi.

34 polígons a l’Anoia

Segons dades facilitades per la Unió Empresarial de l’Anoia, l’activitat econòmica industrial de la comarca es localitza principalment en els 34 polígons repartits en 15 dels municipis, amb 690 hectàrees i gairebé 1.050 parcel·les. Hi ha 4 grans àrees geogràfiques. La Conca d’Òdena amb 412.03 Ha a Igualada, Vilanova, Montbui i Òdena. Capellades, la Torre, Piera i Masquefa amb 160 Ha. El Bruc, Hostalets i Castellolí amb 82 Ha i l’Alta Anoia amb 35 Ha.

El president de la UEA, Joan Mateu, assenyala que “l’Anoia, amb un ADN i bagatge industrial i empresarial, fabrica i elabora productes que traspassen fronteres, que els podem trobar arreu, que són premiats, que són reconeguts nacionalment i internacionalment i, per tant, visibles i utilitzats per milions de persones. L’Anoia és, ha estat i serà, des de sempre, un territori industrial.”

Mateu remarca que “tot i que en l’àmbit anoienc i català estem en una economia basada en el sector serveis, no es pot obviar el pes que té la indústria. Les dades així ho corroboren. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia sempre hem posat en valor els beneficis econòmics i socials que genera la indústria: Genera llocs de treball directes i indirectes. És generadora de riquesa, de llocs de feina, de serveis auxiliars i de valor afegit”. La indústria, afegeix Mateu, “és generadora d’ocupació estable –més que altres sectors–, registra menys atur, té menys temporalitat i majors salaris que el conjunt de l’economia catalana. El pes de la indústria és de gairebé 50.000 milions d’euros; dona feina a més de 9.800 treballadors directes i gairebé 8.300 d’indirectes a la comarca.”

El president de la UEA afegeix que “l’Anoia és i ha estat, de sempre, un territori industrial. En aquest sentit, el president posava en valor els beneficis econòmics i socials que genera, en llocs de treball directes i indirectes, el valor afegit i l’equilibri social. Cal vetllar per aquesta indústria, pel seu talent, per la competitivitat de les empreses amb suport i facilitats de l’entorn i l’administració. L’Anoia és i ha estat, de sempre, un territori industrial, i volem que continuï sent així”.  El president es mostra contundent reclamant a l’administració “per tal de posar més facilitats, suavitzant la pressió normativa, fiscal i burocràtica per tal de donar suport a les indústries per a la seva consolidació i creixement. La indústria és un vector de cohesió social, que equilibra les rendes i el nivell de vida dels territoris. La indústria contribueix de forma determinant i estructural a l’economia generant riquesa i el desenvolupament de serveis i empreses auxiliars”.

Tot i que el sector terciari és el més important a l’Anoia, “nosaltres sempre hem defensat que també és necessària la indústria i que també és un dels principals motors econòmics del territori. A l’Anoia hi ha indústria arrelada i tradicional: curtits, tèxtil, paperer... I també indústria innovadora, a l’avantguarda, puntera i tecnològica.”, explica Mateu.

A l’Anoia, la indústria “no és només una activitat econòmica; és part del nostre ADN. Tenim una tradició industrial que ve de lluny, i avui dia, el pes de la indústria en el nostre PIB és superior a la mitjana catalana. Això no és casualitat: és fruit d’un teixit empresarial divers, que va des del tèxtil i la metal·lúrgia fins a les arts gràfiques i la química i sectors molt identitaris nostres com el paper o els curtits.”

Segons Joan Mateu, més enllà de les xifres, “la indústria és un factor de cohesió social. Està demostrat que les zones amb una forta presència industrial tenen una distribució de la renda més equitativa. A Igualada, per exemple, tenim un dels índexs de desigualtat més baixos de Catalunya, i això és en gran part gràcies a la indústria. Només cal veure les dades als diversos estudis econòmics, perquè el pes de la indústria anoienca és de gairebé 732 milions d’euros; amb més de 9.800 treballadors directes i gairebé 8.300 indirectes a la comarca (ja que la indústria nodreix molts d’altres sectors, com el de serveis, TIC, etc). És un gran motor de creixement de l’economia de la comarca per la seva important aportació al PIB de més del 31%.”

Joan Mateu remarca que “ja fa un parell d’anys, vam posar de manifest la importància de la indústria al nostre territori a través de la presentació pública de l’informe al VII Fòrum Empresarial de l’Anoia, presentant els resultats del nostre estudi econòmic i empresarial VII Empresa i Progrés, Anoia Industrial. Allà vam posar sobre la taula com la indústria és un dels principals motors econòmics del territori. Hem sigut, som i serem una comarca industrial. És un vector de cohesió social, que equilibra les rendes i el nivell de vida del territori. Contribueix de forma determinant i estructural a l’economia generant riquesa i el desenvolupament de serveis i empreses auxiliars. La nostra raó de ser és que som el lobby davant l’administració. Som la veu de l’empresa davant el poder polític i el que volem continuar reclamant a l’administració és que posi facilitats, que suavitzi la pressió normativa, fiscal i burocràtica, per tal de donar suport a la indústria per a la seva consolidació i creixement.”

La indústria aporta un terç del VAB a l’Anoia

A Catalunya, el sector industrial representa un 19,02% del valor afegit brut (VAB). La indústria genera 47.158,8 milions d’euros sobre un total de 247.962,9 milions. L’Anoia és la 13a comarca on el pes de la indústria és més elevat, amb un 32,61% sobre el total del Valor afegit brut. Lidera aquest rànquing la Ribera d’Ebre (71,41%), seguida per la Segarra (60,51%), la Terra Alta (51,42%), l’Alt Camp (47,40%) i la Conca de Barberà (46,91%).

A l’Anoia, com al conjunt del país, el sector de serveis és el que té més impacte, amb 1.765,9 milions d’euros, que representen el 61,36% del total, de 2.878,1 milions d’euros. Per darrere trobem el sector industrial, amb 938,6 milions (32,61%). La construcció, amb 148,7 milions, representa el 5,17% sobre el total del VAB a l’Anoia, on el pes de l’agricultura és del 0,87%, amb 24,9 milions.

A Catalunya hi ha vint-i-un municipis que depenen almenys un 50% del sector industrial. Lidera el rànquing la Canonja (85,56%), municipi del Tarragonès integrat dins el Complex Petroquímic de Tarragona. En segon lloc, se situa Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (77,73%), municipi del Baix Camp on s’ubica la central nuclear de Vandellòs. En tercer lloc, trobem Santa Margarida i els Monjos (77,72%), a l’Alt Penedès, que es nodreix principalment de les indústries química, farmacèutica i alimentària. Guissona (77,15%), a la Segarra, gràcies a la potent indústria agroalimentària, centrada al voltant de la Cooperativa de Guissona, se situa en quarta posició. En cinquè lloc, hi ha Martorell (76,77%), al Baix Llobregat, on el motor econòmic principal és el sector automobilístic, amb la fàbrica principal de SEAT, del grup Volkswagen, i indústries auxiliars relacionades amb l’automoció, així com altres sectors com la logística.

Capellades és el municipi de l’Anoia i de les comarques centrals amb un percentatge més elevat del sector industrial en el conjunt del Valor afegit brut, concretament s’eleva fins al 59,18%, gràcies essencialment al sector paperer.

El segon municipi anoienc és Santa Margarida de Montbui (25,74%). A Igualada, el pes del sector industrial és del 23,50%. A Piera, la indústria representa el 20,51% sobre el total del VAP. A Masquefa, el VAP corresponent a la indústria és el 19,78%. Finalment, el percentatge del sector industrial en el total del Valor afegit brut a Vilanova del Camí és del 17,78%.

Sòl industrial

Sobre la mancança de sòl industrial al terriroti, Joan Mateu ha explicat que “des de la Unió Empresarial de l’Anoia sempre hem defensat poder disposar de més sòl industrial, en especial el de gran format.  El PDUAECO és una oportunitat clau per planificar amb visió de futur el creixement econòmic de la Conca d’Òdena. La comarca fa temps que arrossega una manca de sòl industrial, de qualitat, ben equipat i ben connectat. Això limita tant la implantació de noves empreses com l’expansió de les que ja hi són.”

El president de la UEA insisteix en el fet que “tenim un teixit empresarial molt divers, amb sectors com el metal·lúrgic, tèxtil, logístic i alimentari, que requereixen espais adaptats a les seves necessitats. I alhora, volem atreure noves activitats estratègiques com la indústria 4.0, l’economia verda o la logística d’última milla. Però per fer-ho, cal que el territori ofereixi sòl industrial competitiu, sostenible i planificat amb criteris ambientals i de mobilitat. També és important entendre que el creixement no pot ser a qualsevol preu.”

Finalment, Joan Mateu assenyala que “el repte és trobar un equilibri: créixer econòmicament, però preservant l’entorn natural i integrant les activitats econòmiques dins d’un model de territori viu, coherent i arrelat. Des de la UEA sempre hem defensat aquesta línia i la necessitat imperiosa de disposar de sòl industrial de gran format per ajudar a créixer i consolidar les empreses ja existents al territori i captar noves inversions.”