Fa deu anys els Hostalets i els Prats van votar "sí" per primer cop

El dia abans, el poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, havia fet la seva consulta popular sobre la independència. El diumenge 13, era el torn de 166 poblacions a tot el Principat dues de les quals eren a l'Anoia, els Prats de Rei i els Hostalets de Pierola. S'inspiraven en la consulta, la primera, que havia tingut lloc feia tres mesos justos, el 13 de setembre a Arenys de Munt. Desenes de persones es van organitzar a aquestes dues poblacions per poder desenvolupar la consulta. La resposta va ser notable a les dues poblacions, en una iniciativa impulsada per entitats i sense el suport de cap administració. En el cas dels pratencs la participació va superar el 40% del cens, als Hostalets va quedar en el 23%. La consulta va atreure sobretot a electors independentistes i el sí va guanyar amb un 87,93% entre els hostaletencs i amb un 91,75% a l'Alta Anoia.

Daniel Ritort, un dels organitzadors dels Hostalets, explica que "com més grans eren les poblacions, més grans eren els problemes logístics que comportaven les consultes". En el cas hostaletenc, l'Ajuntament -en mans dels republicans- no es va involucrar en la consulta, tot i que "ERC com a partit sí que hi va col·laborar". Els impulsors recorden que "hi havia la qüestió de com votar. Es feia d'acord ambl DNI, però aquells que tenien el DNI caducat havien de demanar un volant o un certificat d'empadronament". Hi havia el repte, per donar més valor a la consulta, d'evitar que es votés més d'una vegada i es va elaborar a partir d'un sistema informàtic que validava el DNI "només una vegada per evitar duplicitats".

Els criteris de qui podia votar i a partir de quina edat van ser objecte de debat en aquestes consultes. Ritort comenta que "les votacions es van obrir a persones empadronades, no només als que tenien la ciutadania espanyola, perquè la filosofia des d'un principi era que formessin part d'aquest nou país". L'altra qüestió sobre la taula era si el topall d'edat havia de ser de 16 o 18 anys per votar. Vist ara, Daniel Ritort explica que "la participació de 16 a 18 anys va ser molt baixa i tal vegada va ser un error estratègic, perquè eren persones que no estaven avesades a votar i no les vam mobilitzar a temps".

La 'rotunda' Alta Anoia

En les posteriors votacions sobre la independència de Catalunya, les poblacions del nord de la comarca, l'Alta Anoia o Alta Segarra, sempre s'han significat per tenir uns percentatges molt alts de vot favorable a abandonar l'Estat espanyol. Per l'1-O, als Prats de Rei, el "sí" va ser rotund, amb un 94,2%, amb una participació superior a les consultes (376 votants per la independència pels 198 del 13-D).

Un dels membres del col·lectiu organitzador als Prats és Jordi Segura, que com en el cas hostaletenc, van començar a organitzar-se "en veure el que s'estava fent a Arenys de Munt. Vam fer una reunió a nivell de poble i un jove pratenc que estava connectat amb Barcelona ens va portar documentació i vam anar preparant la consulta, pas a pas. En aquell moment ja hi havia molta sensibilització, molta gent favorable a la independència". Era una consulta especial i els elements simbòlics pesaven molt: "una de les urnes que vam fer servir era d'època republicana. I des del 1939 no havia servit més per votar. La guardem al museu".

Un dels coordinadors de la consulta pratenca, Joan Casamitjana, deia mesos després de les votacions que "quan ho preparàvem, sabíem que el que estàvem a punt de començar no era una cosa qualsevol, no era quelcom que es mogués per interessos propis o polítics, sinó que responia a una voluntat clara de fer el millor pel nostre país a través d'un ideal tan maltractat com és la democràcia. D'aquella reunió tots en vam sortir amb un pensament inequívoc: s'ha de fer! Teníem la sensació que exercíem un dret democràtic, però sobretot un deure que, com a poble, havíem de complir". Als Prats, el recompte el van fer una cinquantena de persones. L'experiència als Prats és recordada encara amb emoció pel mateix Casamitjana.

Sense por

Jordi Segura va ser bona part d'aquell diumenge 13 de desembre a la taula. Les votacions a les dues poblacions anoienques van ser tranquil·les. Si bé, mesos abans, hi havia hagut amenaces 'ultres' per la consulta a Arenys, en el cas dels Prats i dels Hostalets no hi va haver cap incidència. Jordi Segura recorda que "no teníem por. Érem molta gent vetllant per l'organització i som un poble petit. No crèiem que seríem un objectiu". Als Hostalets, comenta Daniel Ritort, "vam crear una comissió de seguretat, però la jornada va transcórrer amb calma".

El punt de partida

La resposta a les consultes d'aquell 13-D va ser excepcional, sobretot a comarques com Osona. La gent de l'organització dels Hostalets i dels Prats coincideixen en què "va ser el punt de partida". Concretament, Daniel Ritort creu que "ens va servir per fer gimnàstica de cara al 9-N i l'1 d'octubre. Però l'ambient era ben diferent... el 13-D hi havia il·lusió, mentre que l'1 d'octubre es va plantejar amb més organització i des d'una perspectiva combativa també. Es pot dir que les experiències del 13-D i el 9-N ens van preparar per aquella gran jornada de l'1-O".

Després, el 2010, vindria la consulta d'Igualada i d'altres pobles de la comarca, el 25 d'abril. Faltaven encara uns mesos per la clatellada del TC a l'Estatut. El prisma del temps fa valorar a Jordi Segura que "el moviment independentista no ha estat reactiu a aquella sentència només. El sentiment de crear un país és molt anterior, ja hi havia tota aquesta autoorganització, aquestes inquietuds, només que a partir d'aquell 2010 s'hi va sumar més gent". En aquests deu anys la pugna amb l'Estat s'ha obert i el pratenc admet que "ens ho plantejàvem com una qüestió que seria més senzilla. Ara sabem que l'Estat espanyol no pactarà res de bon grat".