L’hegemonia de Teo Romero a Santa Margarida de Montbui

Acabat el partit, una quinzena de pre-benjamins de la UE Sant Maure seuen desmanegats davant de l’alcalde de Santa Margarida de Montbui, que fa el discurs inaugural de dos camps de futbol a cinc de gespa. Teo Romero destaca la qualitat de vida dels montbuiencs i conclou que no hi haurà pica-pica a causa de la crisi. L’alegria dels infants contrasta amb la d’alguns pares, que pateixen per si podran comprar-los botes noves de futbol.

Tot i que la crisi econòmica fa trontollar empreses i governs, l’emblemàtic batlle montbuienc sembla tranquil a les portes de les eleccions municipals del proper 22 de maig. Ara, però, tindrà dos competidors més que esperen obtenir o millorar el regidor d’ERC i el d’ICV, i millorar els resultats de CiU i PP. El PSC, amb majoria qualificada, suma onze dels tretze regidors del consistori. Es tracta de Veïns amb veu-Montbui, un partit polític independent que es qüestiona el model de ciutat amb un exsocialista al capdavant i PXC que va obtenir bons resultats en les passades eleccions al Parlament en aquest municipi.

Un model controvertit

Montbui és a punt d’arribar als 10.000 habitants. El barri de Sant Maure, més conegut com a ‘Barraquetes’, és un exemple més dels que van créixer amb l’arribada d’immigració espanyola dels anys 60. La transformació urbana ha estat espectacular i els serveis bàsics han donat pas a equipaments esportius i d’oci nous i moderns, tradicionalment reservats a les classes mitjanes o benestants.

És el cas del projecte estrella del quart mandat de Teo Romero, el complex Mont-aQua, un nou pavelló i una piscina coberta amb aigües termals. Amb 7,5 milions d’euros, la inversió més gran feta fins ara. Però l’esclat de la crisi econòmica ha posat en qüestió inversions com aquesta. Gairebé alhora, Igualada va estrenar un equipament similar a un quilòmetre de distància, l’Infinit, amb un cost 9,5 milions. Els partits de l’oposició coincideixen amb la majoria d’economistes que la duplicitat d’equipaments i serveis atempta contra el sentit comú i el seu manteniment és insostenible. Més, ara vénen temps de retallades que agreujaran el dèficit del finançament local.

Tant els partits de l’oposició com les noves candidatures consideren que el populisme i l’electoralisme són el que motiva aquest tipus d’obres públiques i, sobretot, que la manca de realisme i el cost d’oportunitat és greu. És a dir, que el més preocupant és que necessitats vitals com la dinamització econòmica i la formació s’han deixat en segon terme, malgrat les preocupants dades d’atur i fracàs escolar.

Romero, que també presideix l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, rebutja rotundament que no s’estigui treballant en aquestes necessitats. Ell continua defensant que l’obra pública i el manteniment dels nous equipaments també creen llocs d’ocupació. El pròxim gran projecte serà el Centre Cultural MontÀgora, una inversió de 10 milions.

Una societat deprimida

La preocupació i el pessimisme s’han apoderat del clima social. Hi ha uns 1.250 veïns sense feina, més de dos de cada tres en edat de treballar. L’atur es concentra sobretot en la franja de 25 a 44 anys i gairebé la meitat dels desocupats fa més d’un any que no treballa. Una setantena han estat contractats per l’ajuntament per tasques de jardineria i construcció, però la majoria sempre han treballat fora i ara hi ha molt poques ofertes en la construcció, la industria tèxtil i els serveis.

Fa unes setmanes que es va inaugurar el primer polígon industrial, als Plans de la Tossa. Com altres municipis, però, és una imatge simbòlica més de la crisi: tot i que hi arriba una Ronda Sud acabada d’estrenar que connecta amb l’autovia, no hi ha cap empresa instal•lada en 30 hectàrees. Fins el 26 d'abril, l'Incasòl ofereix un 15% de descompte a les empreses que ho facin; entre 135 i 145 euros per metre quadrat, el preu de sòl més barat dels tres polígons nous de la Conca d’Òdena.

‘Hi ha llocs amb un segon polígon buit i d’altres on la indústria marxa o es deslocalitza, però a Montbui encara no hi ha arribat. S’ha començat la casa per la teulada però no es pot enganyar la gana per sempre’, diu Antonio Guallo, membre de la nova candidatura Veïns amb Veu i regidor independent durant 12 anys.

La delicada situació actual pot afavorir per primera vegada la Plataforma per Catalunya (PxC). El passat 28 de novembre els socialistes van perdre un terç del suport electoral en benefici de CiU, el PP i la mateixa PxC, que va aconseguir un 4,3% dels vots. Amb una taxa d’immigració del 10,8% Montbui se situa molt a prop de la mitjana comarcal, així que són la manca de feina i perspectives de futur el que realment pot afavorir l’entrada d’aquesta candidatura d’ultradreta a l’ajuntament.

Serà molt difícil que el consistori canviï de color polític, perquè a les municipals es vota a favor o en contra de Teo Romero, no del PSC. L’esquerra sempre ha estat hegemònica a Montbui, des que el PSUC liderat per Ramon Gómez es va imposar a una llista independent el 1979. Jordi Mercader, regidor d’ERC i vicepresident del Consell Comarcal, optarà a la 3a reelecció, mentre que Coral Vázquez substitueix Eusebi Alonso com a cap de llista d’ICV. Climent Requesens encapçala la llista de CiU i Josep Ravell la del PP, José Lagunas liderarà PXC i Jesús Miguel Juárez Veïns amb veu-Montbui.

Mercader lamenta que, paradoxalment, l’aparició de noves candidatures pot afavorir encara més el PSC a causa de la dispersió de vot i que l’abstenció pot créixer arran de la crisi. Ara per ara veu molt difícil una coalició entre l’oposició.

Més enllà de la crisi

És evident que els grans problemes de poblacions com Santa Margarida de Montbui són fruit de decisions que sobrepassen l’àmbit local. Ara bé, la situació econòmica i social comença a ser crítica i caldrà veure si aquest malestar tindrà traducció política a les urnes a l’Anoia, la segona comarca de Catalunya amb més percentatge d’atur després del Baix Penedès.

En aquest context, molts anoiencs posen el crit al cel perquè cada ajuntament ha anat per lliure i ara ells en paguen més que mai les conseqüències. Per exemple, tot i tenir el mateix color polític, un servei tan bàsic com la recollida d’escombraries no s’ha mancomunat a la Conca d’Òdena.

Des del restabliment de la democràcia, els veïns de Sant Maure han lluitat per deixar de ser una ciutat dormitori i ser un lloc on viure i treballar dignament. Un somni compartit amb altres perifèries urbanes d’arreu del país. Ara, però, hi ha qui considera que tot i les grans millores això no s’ha aconseguit i, a més, s’està fent una ciutat per aturats i jubilats, sense cap altre futur que les subvencions. S’esperen quatre anys molt durs al consistori. És el cas més dramàtic d’una comarca preocupada no només per la crisi econòmica, sinó sobretot pel seu encaix quan aquesta hagi passat.

Jordi Gabarró Llop.