TORNAR

El paper dels immigrants en les eleccions municipals a Igualada

Els programes d’integració per a immigrants han contribuït molt a conscienciar els nouvinguts a l’hora d’exercir aquest dret

politica
Dimecres, 4 maig 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
El 22 de maig se celebraran els comicis electorals. Si bé segons el padró de l’any 2010 Igualada compta amb un total de 5.331 habitants estrangers, no tots tenen dret a votar en aquestes eleccions. De totes maneres, una part de la població immigrant viu de prop el moviment electoral del proper 22 de maig; a Igualada, Solidaritat per la Independència compta amb un marroquí el en número 16 de la seva llista, Hassan Zeriouh El Housaini i altres immigrants afirmen que exerciran el seu dret a vot.

Paulina Jordán

Bernabé Núñez

Hassan Zeriouh El Housaini

Una dona immigrant vota durant les consultes per la independència

Entre els immigrants que no compten amb nacionalitat espanyola, només podran votar aquells que van acreditar un mínim de cinc anys de residència legal a l’Estat Espanyol i que procedeixen dels països amb els quals l’Estat hi té convenis de reciprocitat, és a dir, a més dels ciutadans de la Unió Europea, també podran votar els de Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Cap Verd.

Hassan Zeriouh va arribar a Catalunya el 1984 i des del 2008 que compta amb la nacionalitat espanyola. Aquest any va de número 16 en les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència, encapçalades per Ignasi Vich. Zeriouh es mostra content de formar part d’unes llistes electorals i afirma que creu en el missatge de Solidaritat. El seu cosí, Isaam El Houssaini treballa a l’Ajuntament de Calaf i en el seu cas, com que no compta amb nacionalitat espanyola, no pot votar: ‘El Marroc encara no té conveni amb Espanya’. Tot i així afirma que està interessat en la política del país i que està al dia de totes les campanyes municipals.

Un dels col•lectius d’immigrants més predisposats a participar en les eleccions és el de sud -americans. És el cas de Bernabé Nuñez, un xilè que fa 11 anys que viu a Igualada i treballa com a autònom. Nuñez afirma que des que va obtenir la nacionalitat espanyola ha votat en tots els comicis electorals: ‘En aquestes eleccions tornaré a anar a votar’. Bernabé explica que està conscienciat per anar a votar ja que: ‘en el meu país vam viure molts anys sota una dictadura’. De totes maneres, Bernabé Núñez lamenta que no pugui votar a Xile. ‘Allà els xilens que vivim fora del país encara no tenim dret a vot’.

Aquests testimonis, però, contrasten amb les dades proporcionades per l’Ajuntament d’Igualada; a l’oficina del ciutadà només s’hi van dirigir dues persones immigrades per informar-se sobre els tràmits necessaris per sol·licitar el dret a vot. Això no significa, però, que la quantitat sigui aquesta ja que els interessats podien fer els tràmits sense passar per l’administració local.

El català, una eina fonamental

Ignasi Vich, lider municipal de Solidaritat per la Independència, afirma que és important que un marroquí formi part de la seva llista: ‘En Hassan és un exemple d’integració, ell i tota la seva família parla la nostra llengua i això demostra que és possible la integració a partir de l’ús del català'.

Paulina Jordán és una equatoriana resident a Igualada, Jordán lamenta que malgrat que el seu país compti amb conveni amb l’Estat Espanyol, ella no pugui votar: ‘Només fa tres anys que sóc aquí i es necessita acreditar-ne cinc per poder participar en aquestes eleccions’.

Paulina Jordán creu que els programes d’integració per immigrants han contribuït molt a conscienciar els nouvinguts a l’hora d’exercir aquest dret.

Tant Paulina Jordán com Bernabé Núñez van votar en el referèndum per la independència de Catalunya que es va organitzar a Igualada l'abril de l'any passat.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.