Toni Infante: "Sense cap dubte l'independentisme creixerà al País Valencià"

Jordi Sànchez serà novament president de l'ANC. Què et suggereix?

A l'ANC s'havia arribat a una situació d'una certa confrontació d'idees en les dinàmiques de mobilització sobre els equips que tingueren de dirigir això. Crec que s'ha resolt positivament, la setmana passada molta gent va votar un secretariat de 77 persones que crec que representen el sentir de la immensa majoria de l'Assemblea i avui, en un procés de votació divers, s'ha acabat elegint Jordi Sànchez per més de dos terços. No tinc més que felicitar-los.

Com està el treball entre ANC, taula del País Valencià i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca? Va tardar massa en arribar la confederació de les tres entitats?

Segurament, però les coses moltes vegades més enllà de la voluntat d'uns i altres, es consoliden quan hi ha les condicions materials per poder fer-ho. Aprofitant les diades del 23 d'abril, on commemoràvem el 25, i com a continuació d'algunes trobades, es va fer pública la confederació d'entitats sobiranistes dels Països Catalans. Des d'este punt de vista crec que és una passa valenta molt important, amb realitats organitzatives molt diverses i responent a realitats molt diverses, però amb un punt en comú: n'hi ha cada vegada més gent a tots els territoris que reivindiquem el dret a decidir del nostre poble. I quan el reivindiquem hem donat un pas més, la possibilitat de crear les eines que ho poden fer possible.

El múscul independentista al País Valencià ha anat a més?

El múscul netament independentista és difícilment valorable perquè no s'ha presentat a nivell general en ningun procés electoral. El que és clar és que en el darrer any s'ha fet fora al PP dels òrgans de direcció més importants i esta era una condició necessària per entrar en una etapa més democràtica, de més llibertat, on les idees puguen expressar-se sense reserva. Hi ha una espècie de primavera política al País Valencià que possibilita l'exercici de nivells de democràcia molts més plens dels que teníem fins aleshores. Ara bé, el procés independentista al País Valencià encara no hi és. Sí que hi ha un procés d'empoderament quan entitats, partits, sindicats, Parlament i govern, de tan en tant reivindiquen el dret a decidir perquè l'actual situació de dominació econòmica i política limita molt la capacitat que tenen. Per tant sí que està creixent de manera paral·lela al que va passar aquí a principis dels 2000.

Tripartit.

Açò és.

Has posat en valor la transversalitat del procés del principat. Si l'independentisme ha de créixer al País Valencià, ho ha de fer amb la mateixa transversalitat, tenint en compte que les elits han tingut en general un caràcter netament unionista?

Sense cap dubte l'independentisme creixierà. I l'agudització de les contradiccions entre les necessitats que té el poble valencià i les possibiltiats reals que dóna el sistema econòmic topen cada dia amb més virulència. El sistema de finançament autonòmic és absolutament insuficient, el resultat del sistema de finançament i les inversions de l'Estat espanyol al País Valencià dóna com a resultat una espoliació contínua de recursos que van cap a l'Estat i que no tornen. Una espoliació que suposa de l'ordre del més del 6% del PIB, una quantitat al voltant de 6.000 milions d'euros anuals.

Vol dir que l'empresariat, per generalitzar i reduir, també sentirà la necessitat?

Cada vegada hi ha més sectors empresarials que són conscients que a ells també els afecta l'espoliació econòmica. És evident que els afecta de manera diferent al poble treballador, però també els afecta. I declaracions com les del senyor Boluda, que és un dels més importants que tenim, com de la Confederació Empresarial Valenciana i altres entitats representatives van moltes vegades amb la boca xicoteta, però cada vegada amb més consistència, reivindicant acabar amb l'espoliació i revertir les polítiques d'inversió de l'Estat espanyol perquè ells tampoc poden competir amb igualtat de condicions amb altres sectors.

Una Generalitat sense el PP permet que ho puguin denunciar més fàcilment...

Indubtablement. Hi ha una major coincidència i  una entesa més clara que les formes de gestionar lo públic han de ser diferents. I esa situació és prou generalitzada i va ampliant-se.

Amb Compromís hi confieu, des del punt de vista sobiranista?

Compromís representa un projecte de democràcia molt més avançada del que teníem i per això hi ha moltes coses que ens generen il·lusió. Però per altra banda som conscients que les quatre organitzacions que conformen Compromís no són sobiranistes, solament una sí que ho és, el Bloc, la majoritària i l'hereva del nacionalisme valencià. La il·lusió del que puguen fer o no està en relació directa en com avance la resolució de la contradicció entre les polítiques que diuen que volen fer i les possibilitats reals que tenen a partir dels pressupostos de les institucions que governen. A partir d'elements tan bàsics com la democràcia, sectors molt importants de Compromís aniran avançant cap a un procés que anirà del dret a decidir cap a la sobirania o la independència.

I una presència política de la CUP a les institucions?

Me imagine clarament una presència de la voluntat popular, però no sóc endiví i no sé si l'expressió electoral serà Unitat Popular o respondrà a una dinàmica pròpia del País Valencià. El que sí que tinc clar és que la gent que avui aposta per la CUP al País Valencià hi participarà es diga com es diga, i me'ls imagine per descomptat en les institucions i al carrer.