Tots tenim força interioritzat que les habilitats comunicatives són claus per a les relacions interpersonals. Però, i la comunicació amb nosaltres mateixos/es?

El llenguatge és generatiu i aquest és el poder del llenguatge. Els pensaments i/o paraules que emprem en forma de diàleg intern amb nosaltes, generen situacions, realitats concretes, encara que no sempre en som prou conscients.

Hi ha paraules i pensaments que ens conviden a l’acció, d’altres, ens frenen o bloquegen. I això encara és més rellevant quan ens marquem un objectiu concret.

MITJA DOTZENA DE PARAULES O EXPRESSIONS QUE NO AJUDEN A AVANÇAR:

I si passa/I si no funciona…

Moltes vegades això amaga excuses, a causa de la por al canvi, la por a sortir de la zona de confort. Començar les frases amb un I si… cal fer-ho quan realment hi ha possibilitats que passi alguna cosa, i és quan cal preveure un Pla B. La resta, es podrien eliminar.

Però…

Aquesta paraula que funciona com un nexe, anul·la la frase anterior. El cervell sempre enregistra i retén millor la segona part de la frase. Això és clau, quan necessitem motivar-nos per alguna cosa.

- Em fa mandra, però a partir d’ara vull anar al gimnàs cada dia.
- A partir d’ara vull anar al gimnàs cada dia, però em fa molta mandra.

Quina de les dues següents frases et motiva més a passar a l’acció?  

No puc…/ no podré…

Quan ens diem un “no puc fer-ho”, ens bloquegem, i el cervell ja no farà cap esforç per buscar estratègies i passar a l’acció. Podem provar de substituir-la per expressions com: “ho provaré”, “ho faré, i a veure què passa”, “i per què no?”.

És que…

Moltes vegades, les frases que comencen així estan relacionades amb excuses, queixes, o a posar les responsabilitats fora de la persona.

En una primera fase d’un procés de coaching, és justament una de les expressions que més acostuma a aparèixer, i és quan la persona  pren consciència del seu abús, quan comença el procés de canvi i de responsabilitació per passar a l’acció.

Haig/Hauria de…

És evident que hi ha coses que “hem de fer” si o sí. En canvi, utilitzar-ho quan ens proposem un canvi d’hàbits o un objectiu, tindrem més bons resultats si ho substituïm per “vull”, com per exemple “vull fer esport”, “vull estudiar anglès”, “vull cuidar l’alimentació… Quan ens diem, haig de… ens autoobliguem, i li estem dient al cervell que necessitarem molt d’esforç, reduint la motivació.

Què en pensaran els altres?

A vegades, necessitem complir molts aniversaris, o que ens passi alguna cosa molt greu a la vida, per adonar-nos que viure la vida que esperen els altres de nosaltres, no és la millor opció per sentir-se bé amb un mateix, per créixer i per passar a l’acció quan ens marquem un objectiu. Viure pendent de què diran els altres, a la llarga, no deixa sortir el millor que portem dins, deixant de ser nosaltres mateixos. Escoltar la nostra intuïció, i harmonitzar el que pensem, amb el que diem i fem, hauria de ser el nostre mantra, respectant-nos a nosaltres mateixos i respectant la vida dels altres.

Metodologies i eines com el coaching, la PNL (programació neurolingüística) i la meditació són algunes de les bones aliades per enfortir la ment, prendre consciència del diàleg intern, i canviar-lo quan ens limita, bloqueja o provoca malestar.

Quines d’aquestes o d’altres paraules substitutòries del llenguatge limitador utilitzes tu interiorment per avançar cap als teus reptes?

Si ho desitges, pots llegir l’article més ampliat aquí.