Un mes de malson i sacrifici: una mitjana de 7 víctimes diàries pel coronavirus a l'Anoia

En el darrer mes, segons les dades agrupades del Departament de Salut i les funeràries, 206 persones han mort per COVID19 entorn de la Conca d'Òdena i l'Anoia. Una mitjana de set víctimes mortals diàries. D'aquests dos centenars de víctimes mortals del coronavirus, hi ha un total de 115 persones que ho han fet en equipaments del Departament de Salut i 84 d'elles a l'Hospital d'Igualada. La diferència amb el global de Catalunya és impactant, tot i que les dades del Principat no estan tan ajustades. Les morts per coronavirus per 100.000 habitants a l'Anoia són 170,6; a Catalunya, 41,01.

Dissensió en les xifres

Les dades de morts, extremadament altes i que són una tragèdia en si, han estat a la vegada objecte de polèmica. El Departament de Salut les va anar facilitant periòdicament fins a la setmana passada. Amb tot, no s'hi incloïen els decessos que hi havia a les cases i no s'ajustava tampoc a les que tenien lloc a les residències. El batlle d'Igualada Marc Castells va fer un balanç del març basat en les dades de les funeràries per als quatre municipis confinats (una mortalitat tres cops més alta que fa un any) i es va destapar una crisi entre els municipis i el Departament.

Des d'aleshores, el Departament de Salut va començar a agrupar les xifres de les funeràries i d'aquí n'ha sortit les dues darreres dades que ha donat sobre l'anomenat clúster d'Igualada, 147 el dissabte 4 d'abril, i 206 aquest dimecres. La mitjana de víctimes mortals és molt alta i reflecteix que cada setmana hi ha unes 50 persones que han traspassat a causa del coronavirus. Aquestes dades integren a tots els municipis que tenen com a referència l'Hospital d'Igualada.

La qüestió de les morts a les residències és un altre punt que complica i emmascara la polèmica. Les persones que han perdut la vida en centres per a la gent gran a causa del COVID19, segons la Generalitat, són gairebé 1.200 a tot Catalunya. Però el Departament d'Afers Socials no ha donat cap dada per comarques, de manera que és impossible saber amb exactitud la factura humana del coronavirus a les residències de l'Anoia.

Confusió i dolor a les residències

L'impacte del COVID19 a les residències de gent gran mereix un capítol a part. Sense dades fiables per part de la Generalitat, les 60 morts acumulades aquestes setmanes en només dues residències, Vilanova del Camí i Capellades, evidencien el COVID19 s'ha aferrissat amb la població de més edat, tot i que no tots aquests decessos són atribuïbles al virus. Afers Socials ha admès que no es va poder equipar a temps les residències per fer front a una infecció molt contagiosa. Davant la virulència del brot a Igualada i Conca, els ajuntaments van insistir una vegada i una altra en què calien equips de protecció per a aquests equipaments.

Primer, l'impacte va ser a Capellades, on en poc més d'una setmana es va notificar la mort de sis persones per coronavirus. Les dades posteriors situarien l'efecte de la COVID19 en 15 decessos. Amb tot, el balanç més tràgic és a Vilanova del Camí: a la residència Amavir han mort un total de 35 usuaris en poc més de dues setmanes. Si bé no s'ha aclarit per mitjà de testos quants van traspassar a causa del COVID19, la mitjana supera de llarg la dels altres anys. El dolor per les pèrdues humanes s'ajunta amb la confusió i l'angoixa dels familiars davant la situació dels seus avis i àvies.

El confinament de la Conca

La imatge del COVID19 a Catalunya va ser durant 24 dies la del confinament perimetral de la Conca d'Òdena. Una decisió inèdita a l'Estat espanyol (per molt que davant les brutals xifres d'infeccions a Madrid es demanés perimetrar aquesta comunitat) que es va activar la nit del 12 de març. En aquell moment, un estadi molt inicial de l'episodi, les infeccions dins la Conca d'Òdena eren molt superiors a la resta de Catalunya i la Generalitat va decidir el confinament. En poc més de tres hores, milers de persones van haver de decidir si es quedaven dins o fora.

Aquell dijous ja s'havien suspès les classes als quatre municipis. Els batlles de la Conca es van reunir a l'Ajuntament d'Igualada, amb la presència d'Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, i de Sílvia Grados, de Creu Roja Anoia. Que la determinació ja estava més o menys presa ho demostrava la presència de dotzenes de furgons de Mossos, a les Comes. A Barcelona, la consellera igualadina de Salut, Alba Vergés, anunciava al voltant de les 9 de la nit l'activació del PROCICAT i, per tant, la decisió del confinament. Els caps de policia local van sortir de la reunió amb els telèfons, amb cara de circumstàncies. I els batlles i batllesses, sense ni un somriure de compromís, anunciaven una mesura inimaginable fins feia unes hores.

Tot i que al cap d'uns dies el confinament de la Conca d'Òdena -en concret d'Igualada, Vilanova, Òdena i Montbui- va passar a ser "un confinament dins el confinament", ja que restriccions similars es van imposar arreu, els controls perimetrals van seguir. Només es va permetre habilitar dos 'check points' per a l'entrada de mercaderies i es permetia als treballadors de serveis essencials entrar i sortir. El debat sobre quines indústries podien seguir funcionant ha estat viu. Els efectes econòmics de la crisi del COVID19 ja s'han fet sentir abans a l'Anoia que a altres punts. El desgavell de la situació dels treballadors de la zona confinada i els treballadors que havien d'entrar a la zona confinada continua, encara sense solució definitiva per part de l'Estat.

Herois i heroïnes

El COVID19 va caure com una plaga bíblica sobre l'Anoia, de llarg, la comarca de Catalunya més afectada econòmicament i humana, sobretot. La implicació dels professionals de la sanitat ha estat màxima. Han estat gairebé l'únic escut. No s'ha discernit amb exactitud com es va propagar el COVID19 a la Conca d'Òdena (la versió del Departament del dinar del 28 de febrer ha estat fortament contestada per part dels sanitaris), però sí que els professionals de la salut van entomar la batalla contra el virus amb una determinació que els va convertir també en víctimes. Les primeres jornades, la ràtio d'infectats entre ells era molt més alta que entre la resta de ciutadania anoienca.

Dos d'ells, de fet, van figurar entre les persones ingressades a la UCI. La manca de testos va fer que molts d'ells haguessin d'estar confinats a la vegada, així que els que quedaven sense sospita de ser positius van haver de fer un sobreesforç titànic. Alguns d'ells han criticat la gestió de la direcció de l'Hospital d'Igualada per no haver activat uns protocols clars i més estrictes. Finalment, el Departament de Salut va prendre mesures com derivar casos a l'Hospital General de Catalunya i acompanyar des de Bellvitge la gestió del centre igualadí. Hi ha hagut la contractació de professionals, també, uns 40, per enfortir la plantilla.

El reconeixement a la feina que han fet els sanitaris va escenificar-se amb un emotiu homenatge el 23 de març per part dels altres serveis d'emergència, davant l'Hospital, a les 12. La societat igualadina i de la Conca, com algunes de les seves empreses, no s'ha resignat durant aquest interval i s'ha mobilitzat des de les llars amb accions com la confecció de mascaretes o la recollida de fons.

Més informació sobre el COVID19