Un activista anoienc, entre els acusats de la Fiscalia per ocupar el rectorat de la UAB

El jove Carles Duran pot afrontar un judici amb unes altres 26 persones

societat

Dissabte, 9 juliol 2016. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.

D'un cop d'ull

Uns fets de fa més de tres anys, quan era estudiant de l'UAB, situen al jove anoienc Carles Duran Moreno i a 26 persones més -la majoria estudiants- al punt de mira de la Fiscalia. Per l'ocupació del rectorat de l'UAB es demana més de 300 anys de presó per al col·lectiu.

Les mobilitzacions universitàries de l'abril de 2013, amb l'ocupació del rectorat de l'UAB, han derivat en demandes de la Fiscalia d'importants indemnitzacions i penes de presó per a 27 persones, entre elles l'activista anoienc Carles Duran. L'ocupació es va produir quan unes 200 persones van entrar al rectorat de Bellaterra reclamant que l'equip de govern fes efectives "unes reclamacions que ja s'havien aprovat en el marc del Claustre". Carles Duran manifesta que "el què reclamàvem eren peticions que ells ja havien acceptat, demandes bàsiques en la lluita per la universitat pública i que afecten a la quotidianeïtat, com la reducció de taxes o la creació d'una tarja més econòmica pels que anem en transport públic".

La Fiscalia demana unes penes, d'entre 11 i 14 anys, basant-se en què aquestes 27 persones "van proferir amenaces". Al respecte d'això, Duran apunta que "va ser una mobilització pacífica si bé és cert que, al final, hi va haver tensió". Segons els demandats, la vice-rectora Sílvia Carrasco, objecte de les presumptes amenaces, "no ens acusa per res en concret, sinó per ser mobilitzar-nos per una universitat pública".

La situació actual ha sorprès a Duran. Explica que "des de fa uns dos anys sabíem que érem investigats. Posteriorment, ens van citar als jutjats, però ens vam acollir a no declarar. En cap cas podíem imaginar que la petició seria tan alta". Segons el jove "més aviat sembla un càstig als moviments i a la dissidència. Pensem que dels que vam ocupar el rectorat fa tres anys, la immensa majoria ja no té res a veure amb la universitat".

Ara s'obre un període d'incertesa per Duran i els altres acusats, que no saben quan hi haurà el desenllaç, ja que queda obrir el judici oral "que pot ser en sis mesos o cinc anys". Confessa que "hem rebut el suport de moltes persones d'àmbits diferents i engegarem una campanya a nivell polític. No va ser una qüestió minoritària, sinó una mobilització contra les retallades i en favor d'una universitat pública".