D'un cop d'ull
A primera hora de la tarda del diumenge 26 de juliol, fa un any, s'iniciava a Òdena l'incendi més important que ha patit l'Anoia les darreres dècades. Sobre l'origen de les flames, hi va haver una acusació contra un particular que estava treballant al camp, i que finalment en va ser absolt. L'abast d'aquell foc va tenir tant eco com la polèmica sobre la criminalització del propietari que podria haver provocat el foc, segons els Agents Rurals.
El foc d'Òdena va acabar sent l'any passat un gran incendi que va afectar unes 1.300 hectàrees de l'Anoia i el Bages. La voracitat de les flames va fer témer aquella tarda de diumenge un mal encara pitjor. En a penes quatre hores el foc va arribar les immediacions de Can Maçana, on es van concentrar els esforços de bombers, voluntaris, ADF i agents rurals per frenar-lo i que no creués la carretera BP-1101, que connecta el Bruc i Montserrat. La tarda del 26 de juliol va ser molt llarga: l'avenç de les flames va cremar part del restaurant Els Cubs i el refugi de l'APAN va haver de fer una crida perquè es col·laborés en l'evacuació dels animals. En aquell lapse de temps, havien cremat unes 700 hectàrees, més de la meitat del total final. El foc estava ben viu i avançava en forma de 'V' amb un braç cap al sud de l'Anoia (el Bruc) i un altre endinsant-se al Bages.
Les tasques d'extinció es van allargar quatre dies. En el moment més crític de l'incendi, hi havia 123 mitjans terrestres i 22 aeris treballant-hi, és a dir, cinc vegades més que els que hi havia al foc de Pallerols-Montmaneu de fa una setmana, quan es va haver de tallar l'A-2. El matí del dilluns 27, el nombre d'hectàrees cremades arribava a les 1.000 i el foc seguia sense control. Els mitjans aeris, que havien frenat la seva activitat durant la nit, van tornar a sortir des de l'aeròdrom d'Òdena, amb el flanc del Bages -Castellfollit del Boix- com a prioritat. Al migdia, els Bombers tenien l'incendi quasi perimetrat i el vespre d'aquell dilluns, més de 30 hores després del començament, es parlava de "fase de control". El foc es va donar per controlat el vespre del 28 de juliol. Unes 20 unitats encara operaven remullant la zona. El 29 de juliol, es donava per extingit.
El foc havia afectat, segons els agents rurals, 1.293 hectàrees, un 75% de les quals eren massa forestal. La meitat de la superfície cremada era al terme municipal d'El Bruc, mentre que Castellfollit del Boix acabava amb 433 hectàrees afectades i Sant Salvador de Guardiola 128. Òdena, on havia començat l'incendi, va acabar amb 38 hectàrees cremades: la direcció del vent havia empès el foc cap a l'est, a la zona limítrof amb el Bages i el Bruc. Castellolí era una altra població afectada, però amb només 7 hectàrees.
"El foc ha servit per fer pinya entre els veïns"
El foc va sorprendre un nucli odenenc que va haver d'actuar ràpid i que n'ha patit les conseqüències des del primer moment i al quilòmetre zero. El Josep Baulida, veí de la zona, recorda la impotència dels que ho van viure de primera mà "quan apagaven un cantó s'encenien els rostolls de l'altra banda i les flames s'anaven apropant. Això psicològicament afecta molt". I un any després l'aspecte de l'entorn ha canviat completament. "Ens hi hem anat acostumant", assumeix, "estem més despullats i les distàncies canvien". El Josep explica la sensibilitat per l'entorn i la consciència del que significa el foc per part dels veïns, que pràcticament tots són Agents de Defensa Forestal. "La majoria havia anat a combatre altres incendis anteriorment, però quan el tens a casa, allà mateix, imposa molt. Jo al primer moment no hi era, hi van anar dos cunyats i un amic meu, que també són ADF, i amb aquestes actuacions van demostrar el coneixement i les capacitats que tenen". Un aspecte important, recorda Baulida, és que la setmana anterior els ADF d'Òdena i responsables de la companyia d'aigües havien anat a comprovar els hidrants de la zona, i posa en valor el paper de bombers i ADF "donaven molta tranquil·litat". També explica les complicacions que provoquen els problemes associats a les flames, i en què a priori no es pensa: "va marxar la llum i no podíem treure aigua, tot el veïnat anava amb una petita manguera, que era l'única que tenia una mínima pressió".
Baulida critica però el paper d'alguns mitjans de comunicació, interessant-se especialment pel contingut sensacionalista; "empaitaven veïns i els afectats principals a les cases, amb molta agressivitat", lamenta. Igualment denuncia les maneres d'algunes empreses de tala d'arbres, repartint targetes entre propietaris l'endemà mateix del foc. En contraposició a això, però, explica com l'incendi va unir el veïnat: "lluny d'haver-hi retrets, hem fet pinya i bona part dels propietaris es van posar d'acord per afrontar la situació conjuntament", per això van celebrar l
'arxivament de la causa contra l'única persona incriminada per l'incendi. Enmig d'aquest daltabaix, també afloren iniciatives com la del bosc de les creus, al Bruc, o la d
'escoles de l'entorn, que van fer activitats de conscienciació entre els alumnes i actuacions de reforestació.
"Ens vam sentir criminalitzats"
El col·lectiu pagès i especialment el veí odenenc al que es va imputar van estar durant molts dies al punt de mira dels mitjans, amb l'ànsia sensacionalista que comenta Baulida, però també van ser objecte de la investigació i d'una causa que finalment, com dèiem, es va arxivar. Mirat amb perspectiva, el coordinador d'Unió de Pagesos a l'Anoia, Joan Vidal, explica que "estem pitjor que el 15 de juliol de fa un any, però millor que el 15 d'agost". Recorda que "abans de l'incendi ningú deia que la pagesia generés risc, però dies després es va estendre la sensació que teníem la culpa de tot".
"Ens vam sentir criminalitzats" manifesta. En un any especialment sec, Vidal considera que "el risc d'un altre incendi hi és, quan hi ha dies ventosos". Amb tot, creu que "s'ha treballat molt aquest any i hi ha més consciència social també del que significa l'activitat dels pagesos".