Igualada ha registrat 255 atropellaments en via urbana en una dècada

Fa un mes, el dijous 10 de juny, un vehicle va atropellar una dona al passeig Verdaguer d'Igualada, a la confluència amb el carrer Sant Josep. Aquest era el segon atropellament en aquesta neuràlgica i transitada via al centre de la ciutat en poques setmanes: el 27 d'abril, hi havia hagut un altre atropellament en aquesta mateixa zona. El succés va tenir lloc al pas de vianants de l'escola Mowgli, amb dos menors implicats.

El passeig Verdaguer s'ha convertit en un dels punts negres de la sinistralitat dins el municipi d'Igualada. El 2019 hi va haver dos morts per atropellaments. Però no és l'únic punt conflictiu. Fins ara, l'atropellament més greu va tenir lloc el 22 abril, al carrer Sant Carles, quan un vehicle va envestir un vianant. Des d'inicis d'any, segons Trànsit, s'han registrat 10 atropellaments a Igualada.

Arran d'aquests atropellaments al Passeig, l'Ajuntament d'Igualada va anunciar l'aplicació de mesures més contundents per pacificar el trànsit a tot el vial i, especialment, davant l'esmentat centre escolar. Per la seva banda, el passat 16 de juny, des de l'oposició Igualada Som-hi demanava limitar la velocitat del trànsit rodat al passeig Verdaguer a 30 quilòmetres per hora. Des del govern municipal, el regidor de Mobilitat Miquel Vives, va respondre que "ja hem dit a l'oposició que estem preparant Igualada com a ciutat 30, amb l'excepció d'uns pocs carrers que no tenen una lògica perquè tinguin aquesta limitació. Per tant, demanar que el passeig sigui zona 30 quan estem preparant gairebé tota la ciutat perquè ho sigui no té gaire sentit. Ja hem fet carrers 30 al centre de la ciutat i gairebé l'oposició en bloc se'n reia". El govern assegurava que "en les pròximes setmanes hi haurà noves accions al Passeig, ja previstos molt abans que s'encengués aquesta flama populista, però cal entendre que tot té uns ‘tempos'". "Són propostes oportunistes, populisme de darrera hora", reblava Vives.

Tot i que, d'entrada, les xifres de sinistralitat dins la trama urbana d'Igualada —amb 40.742 habitants (segons l'Institut d'Estadística de Catalunya)— poden ser sorprenents, si les comparem amb altres ciutats com Vic (47.639 habitants), Vilafranca del Penedès (40.154 habitants) o Manresa (78.245 habitants), veiem que la capital de l'Anoia està per sota de la mitjana d'aquests municipis de l'Eix Diagonal.

Segons Miquel Vives "Igualada està per sota de la mitjana catalana, i els cercles de comparació ens diuen que estem millor que ciutats de mida similar. Però aquestes dades no fan que ens relaxem, al contrari, treballem cada dia per a evitar qualsevol accident per petit que sigui". En aquest sentit, pel que fa a les mesures preses des de l'Ajuntament, el regidor explica a l'AnoiaDiari que "hem actuat en molts llocs de la ciutat: hem fet accions específiques entorn de diverses escoles com per exemple l'Emili Vallès per facilitar l'entrada i sortida i seguir els protocols COVID o també al voltant de l'escola Mowgli per millorar la seguretat de l'entrada a l'escola. Entre altres actuacions tenim previstes la millora de la seguretat a la confluència entre el Carrer Santa Caterina i Joan Maragall, la pacificació de la Rambla Sant Isidre i el Carrer Galícia i diverses actuacions a Les Comes".

Sobre l'especial casuística del Passeig, Miquel Vives assenyala que "Igualada presenta unes característiques molt especials: té una densitat de població elevada i un nombre de cotxes més elevat que la mitjana. Cal tenir en compte, també, que un dels punts especials de la ciutat és el passeig Verdaguer. Aquesta via central, que tant ens enorgulleix als igualadins, és una zona molt complexa des del punt de vista de la mobilitat i que ens costaria de trobar un exemple similar a la resta de Catalunya. És una via central que s'utilitza per a repartir el trànsit i això fa que sigui una via molt usada plena de passos de vianants, bicicletes i patinets. A més és una via molt llarga, molt seccionada per carrers que la travessen i on hi ha situats molts punts d'interès. Penseu que al Passeig hi ha, per destacar-ne sols alguns, un CAP, una estació de tren i d'autobusos, el jutjat, la delegació d'hisenda, diverses escoles, el casal del Passeig, bancs, diversos comerços i restaurants i l'edifici de la Policia Local".

Per aquest motiu, afegeix Vives, "sempre estem actuant d'una manera o altra al Passeig. A curt termini hi tenim especial cura per tal que estigui sempre ben senyalitzat i habitualment es realitza el repintat de la pintura viària que es desgasta força amb l'alt pas de vehicles de la via. Hem instal·lat llums específics en passos de vianants, tant en alçada o a terra. Ara estem millorant la visibilitat en alguns passos de vianants no semaforitzats alhora que treballem per revisar i millorar la il·luminació allà on és necessari i apliquem mesures físiques de reducció de velocitat".

A banda del passeig Verdaguer, hi ha altres punts conflictius dins la xarxa viària d'Igualada. El regidor responsable de Mobilitat, explica que "tenim eines que ens permeten detectar els punts de concentració d'accidents a la ciutat, la seva casuística, quines mesures cal prendre per a resoldre'ls i com evolucionen durant el temps amb l'aplicació de mesures correctives. Cada punt requereix un estudi de detall i unes mesures correctores pròpies, però les més usuals són millorar la visibilitat de la via (per exemple impedint que cotxes hi aparquin), la creació d''orelles' als passos de vianants que fan augmentar-ne la visibilitat alhora que els els fan accessibles per a tothom, millorar les senyalitzacions i la pintura viària, o bé col·locar reductors de velocitat. Cal dir que des de l'Ajuntament reballem en aquests punts i també en aquells en què hi ha la percepció d'inseguretat".

Sobre la seguretat, tant per als usuaris de vehicles, vianats i ciclistes, Miquel Vives indica que "la mobilitat ha canviat en els últims anys i ha pres protagonisme. En part per l'aparició dels nous modes de transport com per exemple els patinets elèctrics, la conscienciació per la cura del clima i el canvi d'hàbits amb un increment de l'ús de vehicles més sostenibles com ara les bicicletes. L'aparició de noves formes de consum, molt lligades a la logística i al lliurament de paquets, han fet incrementar el nombre de vehicles que circulen per la ciutat quan fan els repartiments. Tot i que les dades sobre la nostra seguretat viària són millors que les dades de ciutats similars, continuem treballant  incansablement per a millorar la seguretat en el trànsit. La nostra voluntat és la de pacificar el trànsit a la ciutat. Això suposa treballar per la convivència de tots els models de transport, des de vianants a vehicles de motor i afavorir els modes de transport més sostenibles com són les bicicletes i els autobusos. Aquesta pacificació també suposa la reducció de la velocitat a la ciutat, i reducció del trànsit de pas en carrers. La pacificació comporta directament una millora en la seguretat i una reducció en l'accidentalitat i en la lesivitat dels accidents".