TORNAR

Jaume Alonso-Cuevillas i Gonzalo Boye posen llum a la foscor de la repressió judicial

Jaume Alonso-Cuevillas i Gonzalo Boye, advocats defensors del Molt Honorable President Carles Puigdemont, omplen el Teatre Municipal l’Ateneu en un acte organitzats per Junts per Catalunya Igualada

societat
Dimecres, 1 desembre 2021. 12:58. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El passat dimecres 24 de novembre, el Teatre Municipal l’Ateneu, d’Igualada, va ser l’escenari d’un col·loqui amb l’advocat i diputat del Parlament de Catalunya Jaume Alonso-Cuevillas i l’advocat Gonzalo Boye. En aquesta conversa, conduïda pel periodista Pere Martí i Colom, actual director de comunicació de Junts per Catalunya i exdirector de comunicació del Govern del President Comunicació, Alonso-Cuevillas i Boye van donar respostes al lema de l’acte: “Victòries jurídiques a Europa i després què?”

PUBLICITAT

President Puigdemont: “Ens hem de defensar bé, com hem fet aquests quatre anys a l'exili, però també hem de passar a l’atac"

L'acte va començar amb un missatge, des de Waterloo, del Molt Honorable President Carles Puigdemont, adreçat als assistents. Puigdemont va fer referència a la "confrontació intel·ligent contra la repressió" que estan fent des de fa quatre anys des de l'exili. "Confrontació intel·ligent, vol dir no rendir-se, vol dir no deixar de mantenir la posició, com tantes vegades ens heu ensenyat des d'Igualada, encara que en vinguin de molt dures, i en vindran. Però no n'hi ha prou amb defensar-se, sinó que quan es pot, s'ha de passar a l'ofensiva. Ens hem de defensar bé, com hem fet aquests quatre anys a l'exili, però també hem de passar a l'atac. No és una teoria, no és un eslògan, sinó que són resultats concrets, victòries concertes. Som lluny encara de la victòria final, però la victòria final es va pavimentant d'aquestes victòries. Nosaltres hem triat el camí més difícil, el camí més complex, però ho hem fet de la mà de gent com el Jaume o el Gonzalo, gent que coneix bé la manera de transitar fins i tot territoris desconeguts. Com hem de fer el viatge? Com hem d'anar preparats? Com hem d'anar armats? Amb quina moral hi hem d'anar? Quins errors no podem cometre?". El President Puigdemont va afegir que "quatre anys després podem presentar un full de serveis, podem presentar un conjunt de victòries i d'estratègies que ens han permès defensar-nos i mantenir la nostra confrontació intel·ligent davant un estat molt poderós, un estat que destina molts recursos humans, molts recursos econòmics en A i en B—, per intentar combatre'ns i per aconseguir una cosa que no han aconseguit, que és extradir-nos o, o bé, callar-nos, immobilitzar-nos. Uns objectius que no han aconseguit." Finalment, Puigdemont va esperonar el públic igualadí manifestant que "ens ha de pujar l'autoestima pel que som capaços de fer quan ens confrontem, insisteixo, de manera intel·ligent, davant un estat per més poderós que sigui. Estem treballant per la victòria final, perquè puguem tornar lliures, que és l'expressió més clara d'una victòria davant un estat que ens voldria absolutament aniquilats. Necessitem el tems que necessitem, nosaltres treballem perquè sigui el menys temps possible i perquè ens puguem retrobar en una Catalunya lliure."

L’acte va ser conduït per Gemma Oller, membre de la junta de Junts per Catalunya - Igualada, que va donar pas a la també membre de la formació, l’advocada Sandra De La Iglesia, que va fer una exposició del context jurídic a Europa.

Pere Martí: “L'Estat espanyol ni està ni pel diàleg ni per la resolució del conflicte, sinó que està plenament a l'ofensiva, no només per acabar amb l'independentisme sinó per acabar amb la nació catalana"

Després d'aquesta introducció va començar el col·loqui entre Jaume Alonso-Cuevillas i Gonzalo Boye. Va moderar la conversa l'actual director de comunicació de Junts per Catalunya, Pere Martí i Colom, qui fou director de comunicació del President Puigdemont al Govern català, que va obrir el col·loqui recordant que aquell mateix dia el Tribunal Suprem havia rebutjat el recurs de cassació del Govern confirmant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a fer el 25% de les classes en castellà, un cop al model d'immersió lingüística a les escoles catalanes. "Una resolució que demostra que l'Estat espanyol ni està pel diàleg ni per la resolució del conflicte, sinó que està plenament a l'ofensiva, no només per acabar amb l'independentisme sinó per acabar amb la nació catalana", va assenyalar Pere Martí.

Martí va presentar els dos convidats com “dos juristes que es caracteritzen no només per la seva solvència professional sinó que han demostrat que guanyen i això és molt important per a l’independentisme, que té sovint una cultura de perdedor o de resignació. Ells no es rendeixen mai, sempre planten cara i encara que estem davant un Estat que usa la justícia per anar antidemocràticament contra l’independentisme, ells no només no es dobleguen sinó que, a sobre, guanyen i les seves victòries judicials estan fent molt de forat.”

Pocs dies abans de l’acte, el diumenge anterior, el Punt Avui publicava una entrevista a Gonzalo Voye en què l’advocat que coordina la defensa internacional de Puigdemont a l’exili, manifestava convençut que “Puigdemont tornarà molt més aviat del que la gent es pensa”. Pere Martí va preguntar a Boye sobre què basava aquest optimisme. L’advocat xilè, especialitzat en dret penal i penal internacional, assessor del Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans, va explicar que “no és una qüestió d’optimisme, sinó de realisme. Sabem la feina que hem fet, sabem què està pendent i sabem bastant bé quin serà el resultat. No és que tinguem una bola de cristall, sinó que en democràcia, quan hom va als tribunals, existeix una previsibilitat de la resolució judicial. Nosaltres esperem que la resolució estigui entre un paràmetre i un altre, i entre un i altre ja ens està bé; el que segur que no passarà és que la resolució surti per una l’atra banda. Nosaltres estem molt tranquils”, afegint que “Espanya, un dels majors problemes que hi ha a les altes estances jurisdiccionals, és que fa una justícia impredictible, una justícia que acaba sent insegura”.

Jaume Alonso-Cuevillas: “La justícia espanyola no és que sigui cega, és que està cegada perquè està cara al sol.”

Seguidament, Pere Martí va plantejar als juristes si l’Estat espanyol podria estar disposat a respectar la immunitat del President Puigdemont i de la resta d’exiliats. Alonso-Cuevillas va agafar la imatge simbòlica de la justícia, “representada per la figura d’una dona cega, que vol dir que la justícia no es fixa en qui té al davant, no fa càlculs polítics, és previsible, perquè tracta tothom per igual i no té en consideració si la persona que té al davant és un amic o un enemic. Però la justícia espanyola no és que sigui cega, és que està cegada perquè està cara al sol.”

Gonzalo Boye, després d'explicar detalls dels processos a Alemanya, Bèlgica i Itàlia, va remarcar que "quan finalitzi el procediment de demanda al Parlament Europeu, la responsabilitat de garantir la llibertat i la integritat del President Puigdemont serà del President del Parlament Europeu, i és una responsabilitat que jo estic convençut que es prendrà molt seriosament, no perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè ho dirà el Tribunal General de la Unió Europea. Això posa al President en una situació totalment diferent i posa el Regne d'Espanya en una situació molt "polaca". Espanya no es pot permetre prendre la via que ha pres Polònia. El govern espanyol ha confiat la seva continuïtat al fet que arribin els fons europeus i els incompliments de determinades mesures comporten la paralització de l'arribada d'aquests fons. Ens trobem, doncs, davant el clàssic exemple de "a que no nos vamos a hacer daño..."

Alonso-Cuevillas es fa afegir a la comparació entre Espanya i Polònia per apuntar que “és Polònia que està imitant a Espanya. Espanya —ho estem veient en multitud de fronts, no només en el judicial— està “enfranquistada”, no ha superat la transició. Ho veiem en moltes institucions, des de la monarquia, el poder judicial, l’administració, l’exèrcit, la policia… Aquí hi ha una batalla entre el Gobierno i l’Estat. L’actual president del gobierno el que vol és sobreviure. En un dia pot dir tres coses diferents. La paraula de Sánchez no val res. Hi ha una guerra entre els poders de l’Estat profund i el Gobierno. Tots els que tenen capacitat repressiva —els togats i els unformats— tenen una guerra que va contra Europa. Malgrat que els tribunals europeus, com espero, diguin coses contundents, trobarem que un sector de la judicatura espanyola no voldrà acatar-ho. Però al final, no podran anar en contra de la Unió Europea, que té molts instruments per fer quadrar a un estat que incompleixi. Hem d’estar pendents del que passi amb Polònia, perquè servirà com a paràmetre per veure fins on la Unió Europea està disposa a arribar. Espanya no pot mantenir-se indefinidament en contra de la democràcia i en contra dels valors que representa la Unió Europea. No som euroescèptics, som euroexigents. Ens agradaria tenir una Unió Europea que actués amb més contundència. És lenta, però acabarà reaccionant i allà hi ha la nostra solució, sens dubte”, va manifestar el Catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Barcelona, exdiputat del Congrés espanyol i actualment diputat del Parlament de Catalunya per Junts.

Gonzalo Boye: “Quan s’opera fora d’Espanya, la justícia és diferent. És justícia.”

Sobre el paper d’Europa, Boye va remarcar que “quan s’opera fora d’Espanya, la justícia és diferent. És justícia. No hi ha desconfiança entre jutges, fiscals i advocats. Una justícia on tots els professionals del dret som iguals. Ho hem viscut a Itàlia, a Alemanya, a Bèlgica…”, afegint que “el tribunal de justícia de la Unió Europea s’ha transformat en un òrgan democratitzador dictant sentències amb les quals posa un llistó. Qui està per sota del llistó, no s’està a l’altura dels paràmetres democràtics mínimament acceptables. I en aquests moments, per sota només hi ha tres països: Hongria, Polònia i Espanya. El que tinc molt clar és que, en algun moment, Catalunya estarà dins la Unió Europea i el que s’haurà de resoldre és si Espanya seguirà dins”.

Alonso-Cuevillas va sumar-se a les paraules del seu col·lega assenyalant que “Alexandre Deulofeu va predir que el 2029 seria la fi de l’imperi espanyol. Nosaltres marxarem abans i hi haurà un efecte dominó, perquè darrere nostre marxaran uns quants més”.

 

Jaume Alonso-Cuevillas: “Els pròxims mesos i anys hi haurà una sèrie de factors que poden sacsejar, i molt, el terreny. Hem d’estar preparats.”

Tot seguit, Pere Martí va posar damunt la taula el tema de l’atac del Suprem al model d’escola catalana, que havia anunciat a l’inici del col·loqui. Alonso-Cuevillas va exposar que “el procés d¡independència és imparable i arribarà aviat, però passa, com deia el President Puigdemont, per una confrontació intel·ligent, que no se sustenta ni en taules de diàleg, ni en quotes de Netflix, ni aprovant els pressupostos al govern espanyol. En els pròxims mesos o anys succeiran coses que poden ser autèntics  terratrèmols del sistema. Vindran una sèrie de sentències des de Luxemburg que declararan que el President i els eurodiputats tenen, com han tingut sempre, immunitat. Per tant, podran venir aquí i ja veurem com reacciona l’Estat espanyol. Finalment, el President del Parlament Europeu acabarà quadrant a qui hagi de quadrar. També hi haurà eleccions a Espanya i, en funció del que passi, la situació es tensarà. Passaran més coses… Veurem com s’executa la sentència sobre la immersió lingüística. El Pablo Casado ha instat el 155. La causa del 13 avança i als jutges no els importa que hi hagi taules de diàleg i, probablement, veurem condemnes i ingressos a presó. Els pròxims mesos i anys hi haurà una sèrie de factors que poden sacsejar, i molt, el terreny. Hem d’estar preparats. Hem de ser més, que no vol dir esperar a ser més i hem de tenir una sèrie de complicitats internacionals.”

Tot i la seriositat i rigorositat dels temes tractats, el col·loqui va estar amanit amb dosis d’humor i ironia que caracteritzen els dos convidats. Així, Boye va agafar el fil de les “complicitats” llençat per Alfonso-Cuevillas per apuntar que “a vegades comentem que potser no hem de fer res. Quan siguem independents, haurem de dedicar carrers, avingudes i places al Llarena, al Marchena i a tots aquests perquè han fet molt a favor nostre. Pel que fa a l’atac al model del català, són gotes i més gotes que van caient i caient… Ells pensen que la nostra paciència és infinita, però no ho és i més d’hora que tard l’estaca caurà”.

Gonzalo Boye: “Els drets es guanyen exercint-los. I els idiomes es defensen parlant-los. L'idioma és l'essència de qualsevol nació. I això, si no sou capaços, vosaltres, de defensar-ho, no espereu que ho facin els polítics”

Boye, nascut a xilè i castellanoparlant, va fer una arenga al públic, advertint-los que "els drets es guanyen exercint-los. I els idiomes es defensen parlant-los. L'idioma és l'essència de qualsevol nació. I això, si no sou capaços, vosaltres, de defensar-ho, no espereu que ho facin els polítics. No és una sentència que apunti a una altra cosa que no sigui reprimir l'essència del català. És una sentència dictada per diluir-vos en el castellà. És una sentència que atempta directament l'essència dels drets d'una minoria nacional. Entre els drets que teniu els catalans, el primer, és parlar la vostra llengua, que a més és un deure davant els vostres avantpassats. I això, no espereu que us ho defensi ningú. Només vosaltres". També, sobre si s'ha d'optar per l'incompliment i la insubmissió a la sentència, Boye va manifestar "que no tenen prou recursos per processar a tots els catalans que desobeeixin la norma, ni tan sols a tots els professors. S'ha de sortir del marc mental de l'autonomia i situar-se en el marc mental de què vols fer. No hi ha cosa més complexa per manejar per un Estat que la no-violència activa, que implica fer accions no violentes que tenen un difícil encaix, com quan Gandi va demanar als ciutadans hindús que llencessin les seves identificacions britàniques. I ho van fer". "No oblidem que han estat 88 les famílies que han sol·licitat rebre ensenyament en castellà a Catalunya, això no és una minoria, és una anècdota", va reblar Boye, que ha participat en processos judicials de gran transcendència i impacte mediàtic com el de l'atemptat del 11M a Madrid, el de Bárcenas, o el d'Edward Snowden, entre altres.

Seguidament, Pere Martí va preguntar als convidats si, com havia apuntat un periodista espanyol, “sense Puigdemont no hi hauria solució”.

Jaume Alonso-Cuevillas: “L’única via que tenim per subsistir com a poble és la independència, dins d’Espanya és impossible.”

Alonso-Cuevillas, que va ser advocat defensor de Puigdemont entre 2017 i 2018, va assenyalar que “ells no parlen de ‘solució, parlen de ‘dissolució’. L’únic pla que tenen per a Catalunya és dissoldre’ns. Acabar amb la nostra llengua, amb la nostra cultura, amb qualsevol singularitat nostra. Ens voldrien convertir en una província, en una extensió de Castella. Nosaltres, ho ha dit el President moltes vegades, l’única via que tenim per subsistir com a poble és la independència, dins d’Espanya és impossible.”

Gonzalo Boye: “Puigdemont no és una persona, Puigdemont és un moviment”

Al seu torn, Boye va apuntar que “quan parlen de Puigdemont em sembla que no saben ben bé de què es tracta. Puigdemont no és una persona, Puigdemont és un moviment. La solució no vindrà d’allà. La solució l’han de construir vostès. No conec cap independència que hagi estat assolida, són totes guanyades. No es demana permís per independitzar-se”.

En el transcurs de l’acte, que va ser amenitzat amb l’actuació musical de la jove Irene, els convidats van atendre les preguntes del públic i de representants del teixit social d’Igualada. A la mitja part, es va projectar un vídeo sobre l’1 d’octubre a Igualada. L’acte es va cloure amb el cant dels Segadors, Himne Nacional de Catalunya.


1 Comentaris

P

Pepito

4 de desembre 2021.16:15h

Respondre

Impresionan, ara ademés es volen robar el nostre temps...
Pesats!!!!!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.