Maria Gallardo i Sonsoles Garcia guanyen els Premis de Recerca Dones d’Igualada 2014

Al Saló de Sessions, la vicepresidenta de l’Associació Dones d’Igualada, Carmel·la Planell,ha llegit el veredicte del jurat, que ha valorat els treballs presentats pels estudiants de batxillerat de diferents centres de la Conca. Els guardons, lliurats pels tinents d’alcalde Àngels Chacón i Joan Torras, i pel regidor de Joventut, Joan Requesens, han estat per a Maria Gallardo, mereixedora del primer premi juntament amb la seva tutora a l’Institut Montbui Montserrat Costa, i per a Sonsoles Garcia, de l’Acadèmia Igualada, i la seva tutora Anna Jorba.

En aquesta ocasió, els treballs giraven al voltant de El llarg camí de la dona cap a la seva realització professional. Aquests premis, impulsats pel consistori i Dones d’Igualada, centraran la seva propera edició en la temàtica de la segregació per sexes.

La dona, treballadora reproductiva

Prèviament, Cristina Sánchez i Miret ha pronunciat la conferència Dona i Treball: temps productiu i temps reproductiu. La ponent és doctora en Sociologia especialitzada en conciliació i usos del temps, col·laboradora de diferents mitjans de comunicació i ha estat directora del projecte d’investigació Condicions de vida i hàbits socials dels joves de Catalunya, impulsat per la Generalitat. En la seva ponència ha assegurat que “la dona és treballadora en la mesura que és treballadora reproductiva, un fet que no es produeix en el cas de l’home i que, en conseqüència, genera situacions molt diferents entre uns i altres”. Ha afirmat també que actualment, fent cas de les dades, en el mercat laboral català “dones amb la mateixa preparació ocupen llocs de menys responsabilitat que els homes, percebent en la majoria dels casos sous sensiblement inferiors”.

Sánchez ha denunciat el fet que “encara avui resulti tan difícil la conciliació familiar, cosa que fa que moltes dones hagin de dedicar una part important del seu temps a la cura del fills i perdin competitivitat” i afegeix que “en la nostra societat malauradament encara tenim el convenciment que les tasques familiars i de la llar corresponen a la dona i, per tant, la corresponsabilitat no existeix com voldríem”. En definitiva, ha sentenciat, “diem que hem canviat però no hem canviat”.