Els anoiencs van perdre 500 euros de renda per la pandèmia

Després de sis anys consecutius de creixement (2014-2019), la renda familiar disponible bruta per habitant va baixar el 2020, l'últim any del qual l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat dades. El trencament d'aquesta tendència a l'alça es va produir a causa dels efectes econòmics derivats de la crisi de la covid-19 i es va registrar en pràcticament totes les comarques catalanes, exceptuant la Ribera d'Ebre i el Pla de l'Estany, dues comarques on la renda es va mantenir estable (0,0%) i el Pla d'Urgell (1,4%), l'única comarca on es va produir un creixement positiu. A l'Anoia, el decreixement va ser d'un 3,1%. L'Alta Ribagorça (−8,3%) i Aran (−6,1%) són les comarques on va disminuir més. Al conjunt de Catalunya, el descens va ser del 3%.

Segons les dades de l'Idescat, actualitzades aquesta setmana, la renda mitjana per habitant a l'Anoia el 2020 es va situar en 15.600 euros, per sota de la mitjana catalana, que va ser de 17.600 euros.

El 2019, abans de la pandèmia, es va produir un creixement –generalitzat al país, com s'observa en els gràfics– pujant la renda mitjana fins a 16.100 euros (la més alta de la història). Així, l'any 2020 els anoiencs van perdre cinc-cents euros de renda respecte del 2019.

Les del 2020 són dades molt similars a les 2018, quan la renda mitjana a l'Anoia va ser de 15.500 euros.

El Barcelonès va ser la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada, amb una renda de 19.400 euros, superant en un 10,4% la mitjana catalana, de 17.600 euros. La van seguir el Baix Llobregat (18.300 euros) i el Vallès Occidental (18.100 euros). A l'altre extrem del rànquing, l'Alt Urgell i la Noguera són les que van tenir una renda més baixa, ambdues amb 13.800 euros.

El 2020, Riudarenes, a la Selva, amb 52.900 euros, va ser el municipi amb la renda per habitant més elevada, seguida de Matadepera, al Vallès Occidental (28.100 euros), Sant Just Desvern, al Baix Llobregat (26.800 euros), i res municipis del Maresme: Alella(26.400 euros), Cabrils (25.700 euros) i Premià de Dalt (25.300 euros).

A l'Anoia, tres municipis igualen o estan per damunt de la mitjana de Catalunya (17.600 euros). Són Sant Martí de Tous (17.600 euros), Vallbona d'Anoia (17.900 euros) i el Bruc (19.200 euros).

L'Idescat ha publicat les dades de la renda familiar disponible bruta de municipis de més de mil habitants. A l'Anoia, dins aquest grup, i darrere els tres municipis amb més renda, hi trobem: Capellades (16.500 euros), la Torre de Claramunt (16.500 euros), la Pobla de Claramunt (16.300 euros), els Hostalets de Pierola (16.200 euros), Igualada (16.200 euros), Masquefa (15.700 euros), Piera (15.400 euros), Òdena (15.300 euros), Cabrera d'Anoia (14.800 euros), Calaf (14.700 euros), Vilanova del Camí (14.300 euros) i Santa Margarida de Montbui (12.600 euros).

A Igualada, amb la crisi de la pandèmia, la renda va passar d'una mitjana de 17.000 euros per habitant els 2019 a 16.200 euros el 2020. Són 800 euros de diferència.

Per recursos i usos

Si comparem el 2020 –recordem, any d'inici de la pandèmia– amb l'any anterior, veiem que la remuneració d'assalariats i l'excedent brut d'explotació van disminuir, mentre que les prestacions socials van augmentar, incloent en aquest apartat els ERTO derivats de la covid-19.

Tot i que va baixar, la remuneració d'assalariats va continuar sent el principal ingrés de les famílies anoienques (58,1%). El 2019 va ser del 59,7%. La mitjana de Catalunya es va situar en un 57,7% el 2020.

Les prestacions socials van pujar, passant del 21,1% del 2019 fins al 24,7% del 2022. La mitjana de Catalunya el 2020 va ser del 23%.

Pel que fa als usos, les cotitzacions socials van créixer, passant del 64,6% el 2019 fins al 65% el 2020. Els impostos van disminuir, passant del 35,4% el 2019 al 35% el 2020.

<div class="flourish-embed flourish-chart" data-src="visualisation/13766924"><script src="https://public.flourish.studio/resources/embed.js"></script></div>

Nota: L'operació estadística Renda familiar disponible bruta és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), però també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials.