El passat dijous 23 d'agost, agents de la policia local de Vilanova del Camí detenien, al seu domicili, un veí de 41 anys que ha passat a disposició judicial com a presumpte autor de diversos robatoris a en aquesta localitat i a Igualada.

L’Antonio Pérez té 44 anys. És el director de voluntariat i formació de Creu Roja Catalunya. Quan en tenia 18, treballava com a tècnic de la recentment creada àrea de Benestar Social de Creu Roja Anoia. Era l’any 1992.  Aquell any, el govern espanyol llançava una convocatòria a entitats del tercer sector que volguessin optar al programa d’acollida de persones refugiades de la guerra de Bòsnia.

Aquest dijous, l'alcalde d'Igualada Marc Castells ha pres possessió com a nou president de la Diputació de Barcelona. Ho ha fet en un Saló de Sessions de l'ens, ple de gom a gom, i amb una nodrida representació anoienca.

La Cristina té 18 anys. És una noia riallera. Molt riallera. El seu somni és ser mestra d’educació infantil i actualment està treballant com a monitora de colònies i d’animació. Li apassiona aquesta feina, és la seva vocació. La Cristina és moixiganguera. La vaig conèixer allà, al local d’assaig, fent pinya. Un dia em va donar un escrit que havia fet explicant la seva experiència amb una malaltia: l’anorèxia. Amb aquestes paraules, la Cristina es despullava, valenta, sincera. Explica la seva experiència amb l’anorèxia com una relació entre dues persones. La Cristina escriu “recordo quan ens vam conèixer. Jo devia pesar 10-15 quilos més que ara. M’havies estat observant molt de prop cada dia de la meva vida i per això et vas apropar a mi a poc a poc, per no espantar-me. Ho tenies tot planejat. Em vas estar vigilant molts anys i vas decidir aparèixer en el moment just i el lloc adequat. Jugaves amb avantatge perquè em coneixies perfectament, i sabies el que volia escoltar en cada moment. Només havies de dir-m’ho i sabies que jo cauria als teus peus. I així va ser”. La Crisitina té ganes d’obrir-se, d’explicar-se, d’expressar-se i parlar d’aquesta malaltia que la societat, per una banda, alimenta i, de l’altra, amaga. En parlem.