Un pacte social per la gestió pública entre els partits polítics i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). No em refereixo al pacte que es va firmar el maig del 2019, sinó al que s’ha firmat fa uns dies al local de Xauxa. El mateix pacte, amb els mateixos partits, la mateixa entitat i les mateixes circumstàncies: a pocs dies de les eleccions municipals. Però amb algunes diferències. Primer, que aquesta vegada no hi era Aigua és Vida Anoia (perquè l’entitat ha desaparegut a Igualada) ni tampoc d’altres; i segon, un passat que no s’esborra: el nul efecte que va tenir el pacte del 2019 amb els partits que ara tornen a firmar-lo. 

El pacte del 2019, que va comptar amb la firma dels partits d’ERC Igualada, Poble Actiu i Igualada Som-hi, junt amb entitats com Aigua és vida Anoia, el sindicat CCOO, la PAH Anoia, o entitats com Coll@nada, Per La Conca o Som Energia Anoia, entre d’altres, tenia per objectiu assegurar el compromís per una gestió pública, integrada i participativa del cicle integral de l’aigua. A banda de considerar l’aigua un Dret Humà, el pacte demanava iniciar els processos d’implementació de la gestió pública de l’aigua creant prèviament un espai de concertació social d’on la ciutadania, el teixit social, el món acadèmic, els diversos actors que en són part interessada, les forces polítiques i els serveis tècnics tinguessin un paper actiu per a col·laborar. Com és sabut, aquest pacte va ser oblidat un cop el govern Castells, amb l’incondicional suport d’Igualada Som-hi, va formar una Comissió d’Estudi (tecnicismes per dir “espai de concertació” o “taula de l’aigua”) on deixava fora d’aquesta a Aigua és Vida Anoia, la PAH i CCOO. L’excusa del govern i dels seus socis de mandat va ser que els serveis jurídics interpretaven la llei d’aquesta manera, però en cap cas ho estipula així la llei. Però aquest no era l’únic escàndol, sinó que el mateix govern va contractar assessors vinculats a Agbar per tal dur a terme els estudis que es presentarien a la Comissió d’Estudi, sent un d’aquests assessors contractat mesos abans de l’aprovació al ple de l’Ajuntament de la mateixa Comissió d’Estudi. Imparcialitat? Cap ni una. Si Igualada Som-hi amb el Jordi Cuadras es postulava com el canvi a la gestió de Marc Castells, aviat es va mostrar com una falsa il·lusió.

El pacte per la gestió pública de l’aigua del 2019 es va realitzar a conseqüència de les demandes populars manifestades a la multitudinària manifestació del 2018 a favor de l’aigua pública, i aquesta va quedar avalada amb el 51% dels vots dels partits que van signar el pacte a les eleccions del 2019, obtenint 11 regidors (majoria absoluta). Tot i que no hi havia excusa, Igualada Som-hi va pactar amb la nova convergència, i si el drama no va ser suficient, ERC i Poble Actiu no van fer la feina que tocava: fiscalitzar. Cal fer, però, un apunt, perquè seria injust dir-ho així. Durant els primers mesos de mandat i una mica més enllà de l’esclat de la pandèmia, sí van fer la feina que tocava, i molta, perquè van posar en evidència que la Comissió d’Estudi generada pel govern Castells era una pantomima. Però després de la sortida de l’escenari polític de l’Eva Pedraza, exregidora de Poble Actiu que va haver de marxar del seu partit per haver patit agressions, el silenci dels partits polítics a favor de la gestió pública de l’aigua ha estat absolut i del tot injustificable, especialment de Poble Actiu que, durant anys, n’ha fet bandera. És cert que van demanar tornar a engegar la Comissió d’Estudi, però no han fiscalitzat res, quelcom que el mateix Pau Ortínez, candidat de Poble Actiu per a aquestes eleccions, va assentir en públic durant l'acte del pacte per l'aigua pública d'aquest 2023. Per exemple, no sabem si els assessors d’Agbar van continuar fent feina o no paral·lelament a la Comissió i al mateix ple de l’Ajuntament; tampoc sabem si el document que va sortir de la mateixa Comissió és vinculant o no; així com tampoc sabem quines poden ser les alternatives al tancament de files del govern Castells sobre el problema de l’aigua a Igualada; i si ja està tot dat i beneït i la ciutadania no sabem res perquè els representants polítics ni han preguntat, ni denunciat, ni lluitat públicament? En comptes d'això, alguns com Poble Actiu han preferit centrar-se en el “biollac”, perquè genera més rebombori mediàtic, que aixecar catifes i fer la feina de fiscalitzar, quelcom feixuc i tediós que no crida l’atenció (només cal preguntar-se quin vídeo de la CUP dona informació crítica, el de la gestió de l’aigua pública del 2018 o el de la cançó del biollac). En poques paraules: han preferit jugar al joc de la demagògia que posar llums i taquígrafs. 

Arribats a aquest punt és quan faig la més que legítima pregunta: per a què servirà aquest nou pacte per la gestió de l’aigua pública, firmat pels mateixos partits que el van signar el 2019 (amb la diferència que els comuns s’han separat d’Igualada Som-hi), a banda de fer-se una rentada de cara i tornar a cridar a favor de la gestió pública durant la campanya? Entenc que les entitats d’Impuls Sostenible per la Conca i l’AMAP tinguin, fins i tot, el deure categòric de tornar a treure el pacte i fer-lo firmar, perquè la força política de les entitats acaba on comença la dels partits polítics. Però quina garantia ens dona que aquest pacte no serà paper mullat, tenint l’historial que tenen els partits que tornen a firmar el pacte que no van respectar el 2019? Reflexioneu abans de votar i penseu més enllà d’eslògans, mítings i publicitat de campanya electoral, perquè si voteu pensant en esperances de canvi, crec que els fets ens demostren que això no passarà.

Postdata: No tot són males notícies pel que fa a la gestió pública de l’aigua a l’Anoia, perquè des de gener, Piera ha iniciat la gestió pública de l’aigua. La pressió social dels i les veïnes del municipi ha estat clau, però la voluntat dels partits és el que ho ha fet possible: des dels que han fiscalitzat, fins els que ho han fet possible, la voluntat política ha actuat amb relació als seus votants. Igualada li queda molt per aprendre, no de grans ciutats ni de ciutats llunyanes, sinó de municipis que té a la vora. I quan dic Igualada, em refereixo als seus partits polítics...