Fa pocs dies es publicava una entrevista als actuals regidors de Poble Actiu sobre política igualadina, una de les primeres publicacions de Poble Actiu des que la seva exregidora de la CUP Igualada i també de Poble Actiu, Eva Pedraza, dimitís del seu càrrec per haver vist i patit violències i intents de vulneració de drets. La seva dimissió va ser acompanyada amb l'abandó d'altres membres, com jo mateix, del projecte de Poble Actiu per les mateixes pràctiques antiètiques d'alguns membres de la formació municipal.

En una de les preguntes d'aquesta entrevista realitzada per aquesta casa, AnoiaDiari preguntava als ara regidors Neus Carles i Pau Ortínez sobre la polèmica del funcionament intern del grup i sobre les qüestions que cal revisar, i els representants de Poble Actiu explicaven que “per mala sort, un conflicte que va sorgir en el si de la permanent no el vam saber resoldre bé”. A banda de no ser només un conflicte, com assenyalen, sinó un conjunt de pràctiques sistèmiques i continuades al llarg del temps contra la diversitat, el que més em preocupa és l'expressió emprada “per mala sort”.

Jo, junt amb altres persones com la mateixa exregidora, he participat de la CUP Igualada i he estat cofundador de Poble Actiu, i com ella he patit aquestes actituds antiètiques i intents de vulneració dels drets fonamentals com els d'expressió. Per això pregunto als membres de la permanent de Poble Actiu:

• Va ser mala sort no atendre a les peticions d'ajuda i sororitat que la ex-regidora va formular tantes vegades a tants membres de la permanent per les violències causades per altres “companys”?
• Va ser mala sort intentar convèncer a la regidora, escollida per assemblea, que no ho fos  perquè “altres” ho farien millor?
• Va ser mala sort negar la paraula i informació a la regidora amb temes tan importants com el de l'aigua només perquè havia avisat a alguns càrrecs organitzatius que no podien modificar els vots de l'assemblea a la territorial?
• Va ser mala sort expressar en una assemblea que seria millor no publicar articles d'opinió contra el racisme dels reis mags d'Igualada perquè això “perjudicaria la imatge de Poble Actiu”?
• Va ser mala sort intentar fer una normativa ad hoc per a un membre del partit amb l'objectiu, primer de controlar-lo, i posteriorment de punir-lo si les seves publicacions personals no eren prèviament compartides amb el partit, normativa, però que no afectava la participació pública en les entitats d'altres membres del partit?
• Va ser mala sort fer una aliança entre agressors per negar tots els fets denunciats per les víctimes i intentar practicar encara més violències?

La llista podria ser més llarga, però és suficient com per a veure que no es tracta ni d'un sol conflicte ni tampoc de mala sort, sinó d'unes pràctiques contínues i sistèmiques intencionades. O potser són mala sort totes les violències que pateixen les persones vulnerables? Sincerament, el que jo crec que és mala sort és que l'esquerra transformadora d'Igualada sigui conduïda per gent capaç de permetre i executar violències amb l'objectiu de silenciar la diversitat; i també és mala sort per al feminisme perquè aquestes pràctiques van totalment en contra del que defensa l'ètica feminista.

Crec poder afirmar que l'actual representació de la permanent de Poble Actiu ni és esquerra transformadora ni és feminista, perquè aquestes violències, algunes petites d'altres més grans, només procuren silenciar la diversitat d'opinions dins del partit, la mateixa diversitat de la qual Poble Actiu n'és originari. Per això deixo una darrera reflexió: quina confiança desprèn l'actual representació de Poble Actiu a l'hora d'aplicar mesures polítiques valentes, com diuen defensar, si per tal de no molestar la moral igualadina de tota la vida són capaços d'executar les violències que facin falta contra els seus membres? Només espero que els responsables de totes aquestes violències es responsabilitzin, es desprenguin de l'arrogància que no els permet ni escoltar, ni veure, ni parlar i abandonin Poble Actiu. El contrari només significarà legitimar les mateixes pràctiques violentes d'aquells que no toleren la diversitat i, per tant, destruir una de les essències de Poble Actiu: la transformació des de la diversitat.