TORNAR

Eva Pedraza s'acomiada: "en el meu grup he vist dinàmiques que també són violències"

Remarca que ”les meves conviccions feministes fan impossible que pugui seguir representant aquest espai polític”

politica
Dimarts, 23 febrer 2021. 20:30. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

En un ple on es dirimeix també un punt important com la reforma de la normativa urbanística, la regidora de Poble Actiu Eva Pedraza presentava la seva renúncia a l'acta de regidora. 

Com va anunciar la setmana passada, Eva Pedraza s'acomiadava aquest dimarts de sis anys com a regidora a l'Ajuntament d'Igualada. Davant el ple, feia un discurs breu però contundent. La regidora de Poble Actiu exposava que "aquesta decisió no és una rebequeria o que ja m'he cansat, sinó que ha estat l'única sortida digna que he tingut". Denunciava que "me'n vaig per responsabilitat ètica, perquè amagar les coses no serveix de res, i potser així encoratjar a totes les que viuen o viuran situacions similars i no s'atreveixen a alçar la veu perquè creuen que és el que cal fer, que sempre es fa així i senten la por de les mirades i els judicis. Només parlant clar, assenyalant els problemes és possible un canvi de paradigma". Assenyalava que "hi ha hagut dinàmiques que de forma sistemàtica han inclòs pràctiques tipificades com a violències, marxo perquè en massa casos s'ha substituït l'assemblearisme per aliances per tal de silenciar, menystenir i marginar".

Afegia que "ni en política ni enlloc no tot s'hi val, i cal, sovint, una reflexió col·lectiva sobre els mínims ètics a exigir i exigir-nos, sobretot els que representem a través dels vots prestats, a la ciutadania que ens fa confiança per fer allò que diem". Lamentava que "he intentat moltes vegades, durant anys, trobar solucions de forma col·lectiva, però malauradament no ho he aconseguit, ni companyonia ni sororitat. I m'entristeix profundament perquè sé que tota violència amaga un fracàs. Definitivament en aquesta cosa de la política institucional estructuralment tan masculinitzada moltes coses han de canviar i no n'hi ha prou en augmentar la presència de dones si aquestes assumeixen, repeteixen les relacions de poder. Les meves conviccions feministes fan que em resulti impossible continuar representant amb coherència, ètica política i dignitat aquest espai polític".

"He après molt"

En la seva conclusió, Eva Pedraza assenyalava que "aquests sis anys he après molt, no només de la feina sinó també dels adversaris i adversàries i de les treballadores de la casa, que malgrat les disputes i estar diametralment oposats amb alguns, amb altres no tant, he après de tothom. He après també de la ciutadania compromesa, de les AFES, de les associacions de veïns, i de tothom amb qui he tingut el plaer de compartir converses i lluites, de les persones que per aquest privilegi de ser representant m'han compartit les seves realitats, les seves reflexions i per tot això estic infinitament agraïda".

Uns anys que "han estat un privilegi, que crec fermament que hauria d'exercir tothom, per conèixer com funciona la maquinària administrativa, però sobretot per tal que a la casa de tothom hi ressonin totes les veus, totes les identitats, totes les realitats, sobretot aquelles veus que tenen les pitjors condicions de vida material, les que pateixen les violències del sistema, ja sigui pobresa, marginació, invisibilitat".

Després d'aplaudir el seu parlament, els companys de ple li dedicaven paraules de comiat, amb cordialitat. El primer era el batlle Marc Castells, que es mostrava "agraït per la voluntat de servei" i elogiava que "ha defensat els seus ideals amb noblesa". Concloïa que "li desitjo el millor en l'àmbit personal". El portaveu d'ERC era especialment càlid: "ens emportem la fermesa en les seves conviccions. Sempre hi ha hagut un bon to i puc dir que ha nascut una petita amistat. Espero que seguim en contacte". Jordi Cuadras, d'Igualada Som-hi, i Carmen Manchón, també s'acomiadaven de Pedraza agraint el seu compromís amb la ciutat. Per últim, parlava Neus Carles, la seva companya els dos darrers anys dins Poble Actiu, que mostrava el seu agraïment, com a "altaveu dels moviments socials" i amb el seu compromís en posar la banya en temes com "la gestió municipal de l'aigua o les beques".


3 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

24 de febrer 2021.10:34h

Respondre

Estic d’acord amb l’Eva, “tothom” tindria de exercir la responsabilitat de regidor, en el govern o en l’oposició, defensant les seves idees i aspiracions, i dels col.lectius que... Llegir més representa, naturalment amb transparència, honestedat i lleialtat, evitant la confrontació estèril i cercant el pacte den favor de les majories, especialment les més vulnerable (econòmica, social i emocionalment).

També vaig estar 4 anys en l’oposició (com independent en el grup municipal del PSC, encapçalat pel arquitecte Salvador Pelfort), quan governava CiU (encapçalat pel advocat Manuel Miserachs) en coalició amb AP (Aliança Popular). Llavors es va aprovar el POUM (sense incloure la Ronda del Rec, per complaure els interessos, i la visió miop, del adobers de llavors) i que encara es remena amb modificacions puntuals. Fa 35 anys !!

Eren altres temps (la societat i els mateixos partits han tingut una evolució molt profunda) però, pel que exposa Eva, continuen dinàmiques semblants. També vaig tenir molt bones relacions, institucionals i professionals, amb funcionaris i de simpatia (fins i tot amistat que encara perdura) o antipatia (fins i tot animadversió) de regidor/es dels mateix grup o dels altres (a on tenia més importància els “valors” com a persona que els “condicionants “ de la ideologia)

De una forma o un altre, l’hi desitjo a Eva, que no perdi l’esperança en “lluitar”, amb convicció i vehemència per millorar les condicions de la societat en general, i de la nostra ciutat en particular.

J

Jordi

Igualada

24 de febrer 2021.09:14h

Respondre

El que em xoca més i trobo més sorprenent, venint a més a més de la CUP, és aquest paràgraf:

“Definitivament en aquesta cosa de la política institucional estructuralment tan... Llegir més masculinitzada moltes coses han de canviar i no n’hi ha prou en augmentar la presència de dones si aquestes assumeixen, repeteixen les relacions de poder”.

Els purs de les CUP no són tan purs. Al final són humans com tothom i reflecteixen les mateixes misèries que la resta de la població. Queda molta feina per fer, en tots els àmbits, i en els partits també.

G

Gemma Pinyol

Igualada

23 de febrer 2021.22:40h

Respondre

De veritat em sap molt greu, és l’única cupaire d’Igualada amb la que havia posat esperança

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.