Molts alcaldes i alcaldables de la Conca d'Òdena fan campanyes electorals durant quatre anys prometent que portaran nova indústria i generaran molts llocs de treball, una promesa que pretén convertir en realitat el que és un record. La realitat, però, és que aquesta promesa s'acaba transformant en mercadones, aldis i lidls, oblidant que la nova indústria ja no és dedica només a fer mitjons, sinó també a programar virtualment. Can Morera, però, és la “terra promesa” per alguns alcaldes de la Conca d'Òdena, especialment per l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, segons el qual és necessari generar un gran espai industrial per facilitar la vinguda de grans indústries a la Conca d'Òdena, tota una estratègia de màrqueting molt ben orquestrada: generar «consciència de la necessitat». Aquesta estratègia de màrqueting consisteix en assenyalar un problema i oferir-nos alguna cosa per solucionar-lo, i això és justament el que ha fet Marc Castells amb la promesa d'un macropolígon a Can Morera: ha assenyalat la manca de grans espais industrials com a causa que moltes grans indústries no vinguin a la Conca d'Òdena (problema), i defensa la necessitat d'un macropolígon a Can Morera per a que hi càpiguen aquestes grans indústries (solució). Però, per què tot el sòl industrial buit que hi ha a la Conca d'Òdena (més de 200 hectàrees) no serveixen a Marc Castells? Si observem les relacions econòmiques globalment més enllà de la Conca d'Òdena, veurem que el projecte que s'està pensant per a Can Morera no és un altre que el d'un gran macropolígon on poder construir grans naus de magatzem amb un minso percentatge de llocs de treball.

Actualment, i des de fa molts anys, els principals ports europeus que s'ocupen de rebre totes les mercaderies provinents d'Àsia, principalment la Xina, són el de Rotterdam (Holanda) i el d'Anvers (Bèlgica), passant prèviament pel canal de Suez i travessant tot el mediterrani. El volum de mercaderies que reben aquests dos ports europeus és enorme i per aquest motiu és vol construir el corredor del mediterrani, una connexió ferroviària amb els ports mediterranis de l'estat espanyol per tal de distribuir les mercaderies que provenen de l'Àsia a tota Europa, estalviant el recorregut marítim actual. Ara bé, establir aquest corredor al litoral espanyol significaria tota una modificació de la distribució de les mercaderies, perquè serien els ports catalans i valencians els que rebrien tot aquest volum de mercaderies en comptes dels belgues i holandesos. Per tal de rebre aquest volum de mercaderies, esdevé necessari establir grans magatzems on poden deixar-les i distribuir-les ferroviàriament per tota Europa, quedant molt lluny la promesa de grans indústries que defensa Marc Castells amb la proposta d'un gran macropolígon a Can Morera. Aquests grans magatzems, però, no només es poden construir en qualsevol lloc del territori català, sinó que de fer-los a Can Morera destruiríem part dels actuals llocs de treball agrari d'Òdena per acabar generant menys dels que existeixen actualment.

 És evident que Marc Castells té un enorme interès en generar aquest gran macropolígon a Can Morera degut a la vehemència amb la que defensa aquest nou gran espai industrial, però només podem especular sobre els vertaders interessos del batlle. De qui segur que no tenim dubtes és dels dels propietaris de gran part de les terres interessats en el macropolígon de Can Morera... No obstant, hem de reconèixer quelcom: gràcies l'estratègia de màrqueting generada per Marc Castells i altres actors, ja no podem defensar el sòl agrícola de Can Morera per se, sinó que hem de generar una alternativa econòmica al macropolígon industrial, una fita titànica però necessària perquè malgrat el projecte de sòl industrial es trobi en aquest moment en standby perquè el govern d'Òdena no hi està d'acord, les properes eleccions poden fer canviar de rumb els interessos de l'Ajuntament odenenc. És per aquest motiu que, davant la idea d'un macropolígon, cal generar noves idees que el puguin substituir definitivament, no només per ser millors econòmicament, sinó també per ser ecològicament més sostenibles, laboralment més respectuosos i ciutadanament més participatius.

Existeixen moltes propostes periurbanes, i una d'elles, potser la més coneguda, és la del parc agrari, una zona delimitada on la producció local i el turisme patrimonial i natural hi conviuen amb la proximitat de la ciutadania. Un dels casos més famosos és el de la ciutat italiana de Milà, on des de principis del segle XX el creixement urbanístic descontrolat va fer desaparèixer bona part del paisatge rural del nord de la ciutat. Per aquest motiu l'any 1990 es va crear il Parco Agricolo Sud Milano, una gran àrea rural de 47.000 hectàrees d’amplada i amb forma de mig cercle la finalitat de la qual és preservar, salvaguardar i millorar el patrimoni natural i històric de la vall del Po. Existeixen moltes ciutats a nivell europeu que compten amb grans parcs agraris al voltant de zones urbanes que preserven el paisatge i generen un turisme ecològic, però també a casa nostra trobem diversos exemples com són els parcs agraris del Baix Llobregat, de Sabadell o dels Gallecs a la comarca del Vallès Occidental. Per què a la Conca d'Òdena no podem tenir un model similar?

La possibilitat d'un parc agrari és només una idea, una proposta alternativa a un macropolígon destinat a grans magatzems, però més enllà de la possibilitat d'un parc agrari, el que realment necessitem amb molta urgència és començar a introduir la idea que és possible i necessari un projecte alternatiu a Can Morera que no sigui el macropolígon, quelcom que l'associació de Per la Conca ja ha començat a treballar. El motiu és ben senzill: generar un sòl industrial tan gran amb finalitats de gran magatzem, no només destruiria els llocs de treball agrari actuals de la zona, sinó que perdríem una zona natural molt gran en uns moments en els que la terra ens avisa constantment que l'estem destruint. Cal posar molt de seny en aquest projecte i no deixar-se endur per cants de sirena, per contra acabarem amb enormes zones industrials buides i magatzems de mercaderies que destrossaran el nostre paisatge sense generar cap lloc de treball nou. El futur de la Conca d'Òdena és a les nostres mans i passa per decidir què volem fer amb Can Morera.   

P.D: aquesta reflexió ha estat possible gràcies a la plataforma en defensa de la regió agroalimentària de la vegueria del Penedès SOS Penedès que el desembre del 2019 l'associació Per la Conca els va convidar a una xerrada a l'Ateneu de la classe obrera d'Igualada.