Es compleix mig segle de la coronació de la Mare de Déu de la Pietat d'Igualada

El ritual de la coronació canònica és una cerimònia a través de la qual la Santa Seu concedeix un privilegi a determinades imatges, destacades per la seva antiguitat i per la veneració que el poble els hi professa. Ambdues condicions les complia la imatge de la Pietat igualadina, venerada des de 1420 –té una bonica llegenda que explica la seva vinguda a la capital de l’Anoia. Els igualadins han sentit la seva protecció durant les sequeres de 1452, 1868 i 1896; durant l’epidèmia de grip de 1918; i durant el final de la Guerra Civil, el 1939.

El Papa Joan XXIII concedí el privilegi de la coronació canònica a la imatge de la Mare de Déu de la Pietat d’Igualada, una idea que els igualadins anhelaven des de principis de segle, sobretot en boca del poeta Jaume Boloix i Canela. La jornada fou l’11 d’octubre de 1959, en què fou coronada la imatge de la Mare de Déu de la Pietat i proclamada “Reina i Senyora d’Igualada i Comarca”.

Els actes principals començaren amb el pontifical a la Basílica de Santa Maria, presidit pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, delegat pontifici de la coronació. Després de la benedicció papal, tingué lloc la processó fins a la plaça Castells amb el següent seguici: andera de la Ciutat, balls populars, confrares de la Preciosíssima Sang, Creu processional, nenes, noies, senyores, nenes portadores de flors, banderes d’associacions femenines, nens, joves, homes, nens portadores de flors, banderes d’associacions masculines, zeladores de la Pia Unió, dames d’honor de la Verge, Junta de Senyores, Juntes de la Pia Unió i d’Antics Alumnes, Junta de la Coronació, escolanies del Seminari Seràfic i del Santuari, Corona, Padrins de la Coronació –Josep Riba i Clavé i Maria Roca de la Riba, salvadors de la imatge durant la guerra civil- tàlem, Clerecia, Autoritats eclesiàstiques, Claus de la Ciutat, autoritats Civils i Banda Municipal. La Verge ressaltava damunt d’un tabernacle cobert de flors i llums, conduït per sacerdots igualadins, escortat per un piquet de la Guàrdia Civil.

A la sortida de Santa Maria es disparà una salve de morterets. Quan la Imatge va passar pel davant de la casa número 5 de la Rambla de Sant Ferran, llar dels esposos Riba-Roca, es féu una breu parada per a rememorar que en aquell lloc estigué amagada la imatge durant el trienni 1936-39.

Una multitud omplia la plaça Castells, arribà el P. Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré. Quan la Verge entra a la plaça, fou entusiàsticament aclamada i a continuació col•locada en un altar provisional, amb una gran cúpula, davant del santuari.

Després de la lectura del decret de la coronació, els padrins presentaren la corona al Sr. Bisbe. Ell mateix i acompanyat de l’abat Escarré, entonant el Regina coeli i s’encaminaren cap a la Imatge i recitant la formula de la Coronació, col•locaren la corona d’or, argent i pedreria a la testa de la copatrona d’Igualada. Les campanes de la ciutat repicaren festives. Era la una i cinquanta cinc minuts del migdia. L’alcalde, Sr. Singla, de genolls en terra féu el lliurament de les claus de la ciutat i el Dr. Romà Cortés, igualadí, clogué l’acte amb unes paraules vibrants. Després del cant del Te Deum la Verge entrà triomfalment al Santuari i fins al vespre, en cues interminables, els igualadins pujaren a visitar-la.

La coronació tingué també ressonància artística. El nou cambril, sufragat pels fidels, fou inaugurat l’any 1959 amb projecte d’Enrique Tous Carbó i pintures de l’artista Joan Torras i Viver, ambdós d’ascendència igualadina. El plafó de la dreta, desaparegut durant l’enderroc del santuari el 2006, representava amb tot l’esplendor de la Coronació Canònica i una desfilada simbòlica de la ciutat en totes les manifestacions de la seva múltiple activitat.

És en aquesta pintura on podíem reconèixer personatges de la vida eclesiàstica com Mn. Amadeu Amenós, l’Abat de Montserrat, Aureli Escarré, el Bisbe de Vic. Dr. Masnou o el rector dels escolapis, Ramon Segalés. El nou santuari de Ntra. Sra. de la Pietat, inaugurat el 2007, resta avui obert al culte dissabtes i diumenges.