TORNAR

Els convergents anoiencs plantegen les bases per refundar el partit

Comença el procés de ’Torn Obert’

politica
Dijous, 10 març 2016. 13:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Aquest dimarts a la Seu de Convergència Democràtica a Igualada es va presentar el procés participatiu per la refundació del partit. La presentació la van fer Marc Castells, alcalde d'Igualada, Maria Senserrich diputada al Parlament de Catalunya, Jordi Torra, president Comarcal de CDC i Jordi Segura, responsable comarcal del Torn Obert. 

Castells, en la seva intervenció sobre la refundació, el passat dimartsConvergència obre un període fundacional i la direcció del partit a la comarca endega unprocés participatiu: el torn obert de paraula. Els responsables de la formació a la comarca van desgranar els detalls d'aquestes sessions participatives i la seva finalitat. A la comarca es faran sessions, el dia 11 a Piera, el dia 12 a Igualada i el dia 18 a Calaf/Prats de Rei, tres àmbits de l'Anoia amb diferents sensibilitats, però "amb una única finalitat, intentar fer un territori amb progrés i benestar, sumant esforços per ser un país lliure".


9 Comentaris

r

ramon

31 de març 2016.19:49h

Respondre

I que farem ara, amb la Sra Senserrich de baixa?
Esperem que sigui una simple grip!!!!!!!

J

J Marti

27 de març 2016.13:31h

Respondre

Artur Mas dijo el 9 de noviembre de 2014 que había celebrado un referendo, que lo había ganado, y que por lo tanto había recibido un claro mandato del pueblo de Cataluña. La noche 27 de... Llegir més septiembre de 2015 volvió a decir, esta vez en catalán, en español, en inglés y en francés, «hemos ganado», refiriéndose a las últimas elecciones autonómicas, que los partidos independentistas plantearon como un plebiscito y manifiestamente lo perdieron, al obtener no más que el 48 por ciento de los sufragios.
Durante los cuatro años que hace que dura lo que conocemos con el nombre de «procés», Mas, y en general los independentistas, han dicho hablar en nombre de una «mayoría aplastante», y han acusado a España de ser unEstado de «baja calidad democrática», y de no «escuchar el clamor del pueblo catalán». Han tratado de presentarse ante el mundo poco menos que como una nación oprimida, como si en Cataluña estuviera suspendida la democracia, cuando desde 2012 los catalanes hemos votado perfectamente libres y con todas las garantías en las elecciones europeas, municipales, autonómicas -en dos ocasiones- y generales, sin que en ninguna de estas convocatorias los partidos secesionistas hayan superado el 50 por ciento de los votos. Y no sólo eso, sino que en cada uno de estos comicios, el partido del expresidente, y supuesto líder del tal proceso, ha ido menguando en votos y diputados hasta perder Mas la presidencia de la Generalitat y Convergència la alcaldía de Barcelona, y consiguiendo la difícil marca de que por primera vez desde la recuperación de la democracia, Esquerra haya ganado dos elecciones: las europeas y las generales.
La histórica reculada que está protagonizando Convergència, y el gobierno de la Generalitat, tiene sin duda que ver con la legendaria cobardía de esta formación política, especializada en la bravuconada inicial y en la posterior bajada de pantalones cuando llega la hora de pagar el precio; pero también con la irrefutable constatación de que ni la mayoría, ni mucho menos la mayoría aplastante de los catalanes están por la labor de entrar en conflicto con España.

a

antoni

igualada

30 de març 2016.22:28h

Ja heu tornat a les coves? o heu d,anar a fer la pilota al rivera i ja no teniu temps per intoxicar?

a

albert

27 de març 2016.13:16h

Respondre

La secuencia básica de los “Mesias”, es la siguiente:

- Un partido, o varios en conjunción, apoyan una línea de propaganda. Saben que lo que dicen es irreal, cuando menos exagerado. Y lo... Llegir més saben porque ellos mismos se lo inventan. No se ve peligroso, es solo publicidad, como cuando un anuncio dice que tras tomar un cierto tipo de yogurt un halo protector blanco te resguardará de todo mal durante el día. (fantasía) Como cuando dice que el resto de la gente te impide elegir libremente (agravio) pero tú puedes romper las cadenas y comprar... lo que te ofrece el anuncio (follow the lider).

- Esa línea de propaganda tiene gran éxito y el mensaje dura años, décadas. Empieza a haber gente que ha recibido esos mismos mensajes desde niños. Y los cuadros de la propia compañía se acostumbran a las propiedades casi mágicas de esos eslóganes eternos.
Aun no ocurre nada, pero sin percibirlo se empieza a entrar en zona de riego. La sociedad vive en una fantasía uniforme. Y la palabra uniforme tiene importancia.(1)

- Aparece el lider. De repente un político sin especiales posibilidades de éxito aprovecha la ocasión. Dejando de lado las estrategias convencionales, de realismo con apoyo publicitario, prueba suerte con la publicidad extrema y sorprendentemente el partido les sigue. Reprocha a todos falta de autenticidad al no seguir fielmente los eslóganes que predican y se ofrece como líder, el conductor hacia la utopía. Lo que era el tema publicitario se convierte en la estrategia práctica.

- Y la gente le sigue. Ilusionada al principio, confundida después, temerosa de diferenciarse al final. El abismo. La utopía no está donde apuntaba la fantasía pero la política convencional ya no es fácil de recuperar. Nada es productivo porque nada es realista. Y la política se vuelve peligrosa porque lo extremo lo es.

j

juan

19 de març 2016.17:54h

Respondre

LV hoy:
Oriol Pujol acepta entrar en prisión por el caso de las ITV a cambio de exonerar su mujer
La Fiscalía y la defensa negocian un acuerdo que debería ser aceptado por la acusación popular... Llegir més de Manos Limpias, que pide 11 años y ocho meses de prisión.

Sra Sensarich, Sr Castells, Sr Segura y Sr acompañante, no seria mas prudente, esconderse, debajo de la cama, no salir de casas, y dejar pasar el tiempo, antes que ”refundar” Convergenciaporel3%..
Refundar que?, la corrupcion?

m

maria

11 de març 2016.12:01h

Respondre

El dol, acompanyant, a la ”alegria de la huerta”
Per plorar, veien la soletat dels salvapatries.
Tots os tenim clissat!

m

maria

10 de març 2016.16:51h

Respondre

El 15 de juny de 2011 CiU es va adonar que havia perdut carrer. Per pimera vegada des de 1975 una enorme massa de catalans es manifestava sense una sola senyera i bloquejava l’entrada al Parlament.... Llegir més El president Mas i altres membres del seu gabinet, en una operació mai vista, va haver de recórrer a l’helicòpter per arribar a la Ciutadella. El vergonyós espectacle es va retransmetre en les televisions internacionals.
Aquest fet va sacsejar les formacions nacionalistes, especialment CiU. Els seus dirigents sabien que la Generalitat es dirigia irremissiblement a una vergonyosa fallida financera- com així va ocórrer més tard- i que la seva acció de govern els exigiria prendre mesures molt impopulars que reduirien dràsticament la influència de la formació en la societat catalana, tocada ja pel passi a ERC dels cadells nacionalistes. Per això van decidir prendre dues mesures estratègiques que es complementaven:

1) Virar a l’independentisme. Això els permetria, després de 30 anys d’autogovern nacionalista, tirar les culpes del fracàs econòmic a ”Espanya”, amagar sota la bandera l’impacte de retallades, pujades impositives i impagaments, i mantenir el monopoli del discurs nacionalista al carrer davant de ERC.

2) Reprendre el control de la societat. Per això van decidir articular els clàssics tentacles nacionalistes (Òmnium, TV3, subvencions, etc) per impulsar una entitat que representés la ”societat civil catalana”. Així va néixer l’ANC, trufada d’ex-membres del grup terrorista Terra Lliure i dirigida per la fanàtica militant d’ERC Forcadell, que es va constituir el 10 de març de 2012. El seu paper seria ”empènyer” al Govern de la Generalitat ”organitzant” les manifestacions del 11S (com si un esdeveniment així pogués organitzar-se sense la col•laboració de CiU), sembrant el paisatge català de simbologia separatista i radicalitzant el discurs nacionalista per justificar les decisions de la Generalitat (”és el poble català qui ho demanà”).
Caldria mentir (”Espanyansroba”), sembrar no ja desafecció sinó odi (”L’Espanya subsidiada viu a costa de la Catalunya productiva”), seguir dessagnant econòmicament als catalans (”estructures d’Estat”), dinamitar segles d’història i afectes comuns (”Espanya contra Catalunya”) i trencar la convivència entre els mateixos catalans (”qui no és nacionalista no és bon català”).

M

Moha Vidal

10 de març 2016.14:07h

Respondre

refundar vol dir posar una altra catifa per amagar-hi les coses?

p

pep

10 de març 2016.17:37h

Crec que vas molt encertat, Mohamed, tot son jocs de artifici, per seguir, mamant de la mamella, o si vol , que sigui mes clar, del 3%.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.